S’acaba el procés de desconfinament. Les escoles s’acomiaden telemàticament. L’estiu oficial arriba la nit de divendres. El cap de setmana obre les portes a la revetlla de Sant Joan. La mobilitat per tot el país ja és possible. Psicològicament, com a col·lectiu, som a punt d’encetar una nova etapa després de tres mesos excepcionals que van arrencar, de manera sobtada, el 14 de març.
El confinament ha estat una experiència vital que deixarà rastre. No és gens fàcil estar tancat a casa per obligació, però la crisi sanitària ens ha demostrat la capacitat d’adaptació de l’ésser humà. També la d’adaptar-se a la nova realitat a l’hora de tornar a sortir al carrer i intentar fer vida ‘normal’. La prudència d’uns es barreja amb l’atreviment dels altres.
“El confinament ha estat una experiència vital que deixarà rastre”
El calendari ens empeny a gaudir de l’estiu i oblidar el malson d’una primavera que ens ha canviat la vida. La necessitat psicòlogica ens empeny a preveure uns dies de descans i relax o, simplement, a buscar un entorn natural i fer una passejada a prop de casa. Serà un parèntesi. Fins que arribi el setembre i ens adonem que seguim en una situació no normal i amb la por d’un rebrot.
En un procés paral·lel, al llarg de l’estiu seguiran arribant en cadena les males notícies en forma de tancament d’empreses, més atur i més fractures socials. Sortim del túnel (el primer) de la crisi sanitària però acabem d’entrar en el túnel de l’esfondrament econòmic.
“Les entitats que treballen amb els més vulnerables alerten de la pobresa enquistada”
Les entitats que com Creu Roja i Càritas treballen amb els col·lectius més vulnerables no paren d’alertar de la gravetat de la situació. La pobresa s’enquista en un de cada cinc catalans. Les peticions d’ajuda per menjar o per pagar el lloguer es multipliquen per tres. El confinament no ha fet més que agreujar l’exclusió social.
I en aquest túnel de crisi econòmica i social, no se’n veu la llum del final. No se’n veu perquè no som davant d’un problema conjuntural, sinó estructural. Una problema de fons que ara s’agreuja. Els que són en primera línia de trinxera avisen de més desigualtats i de més gent que es quedarà al marge d’una recuperació incerta en el com i en el quan.
“La pandèmia fa aflorar un món d’exclusió social amb tota la seva cruesa”
La pandèmia ha fet aflorar un món que la majoria sabíem que existia, però no en fèiem cas o miràvem cap a una altra banda. Ara el tenim aquí, al davant, de cara i amb tota la seva cruesa. Estem disposats a afrontar-lo seriosament?
