Advertisement Advertisement Advertisement
Carregant ...

Un oasi en la pandèmia

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La Paquita Fabà, a la seva habitació de l’hotel Núria, convertit durant més de dos mesos en la Residència Llevant de Tarragona. Foto: David Oliete.

La Paquita Fabà ja fa unes quantes setmanes que ha recuperat el contacte presencial amb la família. Això sí, amb restriccions. Només trenta minuts, ara amb tres persones però al principi amb només una, separades per una taula allargada i sense petons i abraçades. La seva filla va ser la primera que la va poder visitar en dues setmanes consecutives després de respondre un qüestionari i passar un control de temperatura. En visites posteriors, l’han rellevat altres membres de la família. Tot aprofitant l’ambient d’estiu, les trobades es fan a la terrassa que dona al jardí de la residència Llevant.

Els avis de la residència Llevant van viure el confinament a l’hotel Núria durant dos mesos

Malgrat les limitacions d’aquests encontres familiars, a la Paquita li ha canviat la cara i l’estat d’ànim. El primer retrobament, a finals de maig, va ser especialment emotiu i es va fer a les instal·lacions de l’hotel Núria, on 50 residents i 41 treballadores hi van passar més de dos mesos de confinament. La Paquita, de vuitanta anys, ens va ensenyar la seva habitació amb balcó amb vistes al jardí i la piscina de l’hotel. Una habitació neta i endreçada, plena de fotos antigues, records d’una vida intensa que va néixer al carrer de Sevilla de Tarragona.

Les fotos, el coixí amb el seu nom brodat i les flors dedicades “a la mare” a la finestra. Un parell de cadires, una butaca, un escriptori i el llit individual completen l’estança. “Treballem molt els detalls perquè el resident senti l’habitació com casa seva, amb les fotos dels familiars i els seus objectes personals en uns llocs que siguin fàcils de localitzar”, explica Carme Puigdengoles, directora de la residència i treballadora social.

(…)

Laura Cano, a l’esquerra, i Matilde Ventura, cosint en un dels espais comuns de l’hotel – residència. Foto: David Oliete.

La Laura Cano té vuitanta-vuit anys i, com la Paquita, també és de Tarragona. Va ser modista i la trobem en una sala cosint amb lletres grans i de colors els noms dels residents en unes bosses de tela que poden fer la funció de pitets. “Cada dia fem alguna activitat”, explica mentre ensenya amb orgull la feina d’uns quants dies, “però a mi m’agrada sobretot el taller de costura i el dia de la setmana que juguem al bingo”.

De retorn a la residència, es mantenen les restriccions en les visites de les famílies i les activitats

Comparteix taula amb la Matilde Ventura, una altra tarragonina “del carrer de Talavera, de la Part Alta”, de vuitanta-vuit anys, que també passa el matí cosint. Les dues modistes enraonen animadament amb les gerocultores i amb els visitants inesperats. Passen el matí entretingudes realitzant una tasca útil i això les fa especialment felices. En altres espais de la sala, que fa la funció de menjador, altres dones pleguen roba, n’hi ha que llegeixen la premsa i altres escolten la música que acarona l’ambient.

(…)

Són dos fragments del reportatge realitzat a l’hotel Núria, que durant 68 dies de pandèmia va ser la seu de la residència Llevant que gestiona la xarxa sanitària i social Santa Tecla.

El reportatge, amb fotos de David Oliete, el podeu llegir íntegre al número 42 del FET a TARRAGONA. La revista es troba a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).

I si t’hi vols subscriure i donar suport al periodisme de qualitat, clica aquí i entra a la comunitat del FET.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *