Advertisement
Carregant ...

El repte de reinventar-nos després de la pandèmia

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Mercedes Teruel, al campus de Bellissens de la URV. Foto: David Oliete.

Un terratrèmol sanitari ha canviat les regles del joc en només un trimestre i ha provocat un tsunami en l’àmbit econòmic i social. Des del FET a TARRAGONA compartim anàlisis i reflexions amb dos catedràtics que, aparentment, observen el món des de posicions contraposades. Mertxe Teruel és la directora de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la Universitat Rovira i Virgili, i té sobre la taula moltes de les claus econòmiques que ha deixat a la intempèrie el crac de la Covid-19. A la mateixa universitat, Ángel Belzunegui encapçala des de fa anys la Càtedra d’Inclusió Social.

Dues cares de la mateixa moneda. Es coneixen bé, se saluden amables. La càmera web deixa entreveure piles de documents a estudiar a ambdues taules. Són setmanes d’anàlisi, de lectura, de reanàlisi i de relectura. Els impactes de la pandèmia al nou món —encara en fase d’esborrany— mereixen l’esforç.

Mertxe Teruel i Ángel Belzunegui, de la URV, analitzen l’escenari econòmic i social post-Covid

Els dos experts es posen d’acord a desmentir “el fals dilema entre economia o persones” que els anivella d’entrada. Consideren imprescindible el diàleg entre l’empresa i la inclusió social, i per això prediquen amb l’exemple. “Perquè sense un teixit empresarial fort mai seran possibles rendes dignes per poder viure dignament”, assevera l’Ángel. “Perquè si aspirem a una societat ben remunerada i que se senti útil, la millor eina és la creació d’ocupació”, apuntala la Mertxe. Dibuixen, plegats, un engranatge comú per tal que la màquina torni a carburar.

“Augmentaran les desigualtats perquè ja venim d’una mala distribució de la riquesa”

Belzunegui avisa que “la primera hipòtesi que tenim al davant és que la crisi actual augmentarà el nombre de famílies vulnerables”. Avança que “hi haurà més atur i una taxa més elevada de pobresa”. “I s’accentuaran molt les desigualtats socials i econòmiques a Tarragona, perquè ja arrossegàvem un problema previ, importantíssim, de mala distribució de la nostra riquesa.” El catedràtic de la URV és verbalment dur perquè sap de què parla. “La ciutat de Tarragona és de les que acumula més riquesa per habitant, i alhora té també una de les taxes de pobresa més alta”, rebla. En sec.

“El coronovirus fa evident que gran part del nostre mercat de treball és molt precari”

La paradoxa de Belzunegui no ho és tant si ens aproximem al detall: la creació de molta riquesa es concentra en sectors molt concrets de la població. “La Covid-19 s’ha acarnissat de ple amb la línia de flotació del sector serveis i del turisme”, apunta la Mertxe. “Cosa que ha despullat una veritat incòmoda: que gran part del nostre mercat de treball era altament precari i desprotegit”.

(…)

Així comença el reportatge que publiquem íntegrament al número 42 de la revista FET a TARRAGONA. Aquest i la resta de continguts s’han pogut elaborar gràcies al suport dels gairebé 680 subscriptors. Per això, et demanem que t’hi sumis, si encara no formes part de la comunitat del FET.

És molt fàcil. Només cal anar a:  https://www.fetatarragona.cat/subscripcions/

La revista també la pots trobar a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8). 


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *