15.5 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

El relleu generacional al Mercat Central

La Manoli i l’Andreu, de Fruites i Verdures Manoli, amb el seu fill Jordi, a la parada del Mercat Central. Foto: David Oliete.

Un dels reptes que es plantegen els propietaris de moltes de les parades del Mercat Central de Tarragona, algunes de ben històriques, és la gestió del relleu generacional. “Abans la gent treballava per guanyar diners; ara busquem més la qualitat de vida”, diu l’Albert Ribot, carnisser de quarta generació. I la qualitat de vida amb un negoci obert al públic més de dotze hores al dia requereix, a banda de molt d’ofici, molta vocació i entrega. El besavi Ribot va obrir parada a Tarragona el 1903: “I jo hi soc perquè m’ho crec i penso que el mercat té molt potencial, però això requereix molta dedicació”, reconeix. Els seus fills estudien i no té clar que vulguin continuar el negoci.

Tampoc l’Àngel Roigé i la Mari Carme —carnissers també de quarta generació— veuen el seu fill o la seva filla darrere el taulell. “Però no és un tema que ens faci perdre el son; nosaltres anem fent i ja es veurà, si no volen continuar, que no continuïn”, coincideixen.

Alguns negocis familiars tenen assegurada la continuïtat, però d’altres ho veuen difícil

Els qui ara es troben de ple en la qüestió és la família Vila, de Fruites i Verdures Manoli. En el seu cas, poden acreditar activitat al mercat des de 1650. Els pares estan a punt de jubilar-se. “I què, Jordi? Què voldràs fer? Continuaràs?”, diu la Manoli al seu fill, com volent sentir un “sí” ben gros. Però el Jordi tragina caixes de fruita des de quarts de set del matí. Encara no són les vuit i ja tenen la parada pràcticament a punt. Tota l’horta i la fruita que venen la cultiven ells mateixos a Constantí i a Tarragona. Assortiment de préssecs, carabassons, la pera de Sant Joan, els albercocs petits i dolços… mantenen varietats que ja costen de trobar. Jordi? “Doncs no ho sé… Això vol dir treballar tot el dia, i vull gaudir de la meva família”, respon.

Altres no fa gaire que han fet el pas sense problemes. A la formatgeria, per exemple, les dues filles de la Magda porten ara el negoci. “La mare m’ho va proposar quan van deixar la carpa i es va tornar a l’edifici; la meva germana Marta ja treballava amb ella”, explica l’Esther. Ella ni de lluny tenia planejat tornar a Tarragona. Havia estudiat Turisme. Treballava a un hotel de Sitges i vivia a Sant Pere de Ribes. I va decidir fer un canvi de vida i tornar a Tarragona. “Ara fa dos anys que em vaig incorporar; amb la meva germana ens podem organitzar bé, i el mercat viu ara un moment molt bo”, conclou.

(…)

Aquesta és una part del reportatge ‘El temple del quilòmetre zero’ que publiquem íntegrament al número 42 del FET A TARRAGONA amb aquesta imatge de portada vinculada al producte fresc i de proximitat que podem trobar al Mercat Central.

Foto: David Oliete

 

Fes-te ara subscriptor/a del FET i et portem a casa, de regal, els números 40 i 41 de la revista. Perquè volem celebrar amb tu el nostre proper setè aniversari.

Sara Sans
Sara Sans
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here