Advertisement
Carregant ...

Comerç de proximitat: ara o mai

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Sílvia Escobar a la seva botiga Cal Gram. Foto: David Oliete.

La Sílvia Escobar fa justícia a l’etiqueta, sovint manllevada, de ser una emprenedora. Després de treballar a un herbolari de Barcelona va decidir tirar pel dret i obrir, amb 50 anys i l’única ajuda de les seves filles, un negoci propi al centre de Tarragona. Va escollir un local que fa cantonada entre els carrers de la Unió i d’Armanyà i, amb el nom de Cal Gram, porta dos anys apostant per una oferta gairebé inèdita a la zona: productes alimentaris a granel, ecològics, de proximitat i qualitat. Seguint el model clàssic, la botiga està farcida de sacs oberts plens de llegums, cereals, fruits secs, arrossos, espècies i altres productes, que els clients compren a pes, com es feia d’antuvi.

Tot i això, l’establiment, ampli i diàfan, té una línia molt moderna, i també el concepte de negoci: “Apostem pel nou moviment slow life, un estil de vida contemporani que promou allò tradicional i artesanal posant l’accent en la sostenibilitat, per millorar el benestar de les persones. La qualitat per damunt de la quantitat. L’slow life té el seu reflex en botigues com la nostra mitjançant l’slow shopping, que aposta per recuperar un model de comerç alternatiu, diferent, més pausat, on el client s’ho passi bé mentre compra i tingui la sensació de ser a casa.”

Els botiguers sumen esforços per fidelitzar clients aprofitant la sensibilització després del confinament

Fins abans de l’arribada de la pandèmia, la idea funcionava. “Ens va costar arrencar, però de mica en mica havíem fidelitzat clientela i amb paciència ens anàvem consolidant”, explica la Sílvia. “Tot començava a rutllar i, llavors, va arribar el confinament. Com que som un comerç d’alimentació vaig poder obrir tots els matins, però va baixar l’afluència de gent, sobretot els que no són del barri.” Ara ha millorat la situació, però l’anomenada nova normalitat fa que tot sigui més difícil que abans. “Els clients no poden tocar i agafar els productes amb les mans, un fet clau al nostre negoci. He renunciat, pels meus principis, a oferir guants d’un sol ús. Ho faig jo per ells, però no és el mateix”, diu Escobar.

(…)

La Sílvia és una de les sis protagonistes d’aquest reportatge que aborda la situació del comerç de proximitat a partir de les botigues que han tornat a obrir després del confinament i que s’han trobat un públic més receptiu. Veuen ara l’oportunitat de trencar la tendència a la baixa dels darrers anys i volen fer un darrer esforç per sobreviure.

Els altres protagonistes són Peter Asuzu, propietari de Synachy’s Touch, una botiga de bijuteria, artesania i decoració africana; Raffa Olivier, de les gelateries i cafeteries del mateix nom; Salvador Minguella, propietari de la joieria Rabat Zaida; Jaume Fullana, segona generació especialitzada en òptica i farmàcia; i la saga familiar dels Figueras, amb el pare Jordi Figueras i els seus dos fills, Gerard i Jordi, propietaris de Minimum i Les Mitges.

El reportatge el pots llegir íntegre al número 42 del FET a TARRAGONA. Una revista dedicada a potenciar tot allò que tenim prop de casa. Si te’n vols fer subscriptor/a i donar suport al periodisme de proximitat, clica aquí i entra en la comunitat del FET que ja formen 680 amics i amigues.

Peter Asuzu ordena els productes de la seva botiga d’artesania i decoració africana. Foto: David Oliete


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *