Just abans de l’inici del confinament, al mes de febrer, la ballarina Arantxa Sagardoy i el seu company professional Alfredo Bravo treballaven la peça Las almas de Ícaro per girar-la. Fins i tot el canal Arte alemany l’havia gravat, però, com la resta de la seva activitat tant formativa com coreogràfica, es va haver d’ajornar. “Ningú estava preparat per a una cosa així”, assegura, “però la creativitat és meravellosa i ens va fer buscar noves formes a tots per reinventar-nos ràpidament”. Tot i això, indica que “la creativitat no és suficient per afrontar una catàstrofe amb seqüeles econòmiques, psicològiques i socials tan dures”.
La ballarina Arantxa Sagardoy encara com “un repte” recuperar projectes coreogràfics
Ara, a poc a poc, va recuperant una certa normalitat, però en l’àmbit de la dansa és força complicat, ja que “les mascaretes no ens deixen respirar, la distància de seguretat transforma i desvirtua les coreografies, hi ha por al contacte, un aspecte molt necessari en el nostre món”, exposa. Malgrat això, ho afronta com un repte, encara que “l’art, i especialment la dansa, sigui el gran oblidat de les institucions”. Aquest estiu vol centrar-se en la seva escola, per generar petits projectes de formació i coreogràfics, tot cercant noves formes de creació i exhibició dins de les noves normes socials. “Necessitem continuar somiant, i ajustar-nos a aquesta nova manera de viure i ballar”, sentencia.
Creu que algunes escoles i companyies tancaran o rebaixaran la qualitat de les seves creacions
En general, però, pensa que la cultura està desprotegida des de sempre, i alerta que si la crisi del 2008 “ho va arrasar tot”, ara hi haurà escoles que desapareixeran, o companyies que hauran de tancar, reduir personal o rebaixar la qualitat de les seves propostes escèniques. “No sé si la societat d’avui en dia busca consol, plaer, evasió, emoció… a través de l’art”, reflexiona, “i no veig que sigui conscient del valor real que té”. I, tot i que darrerament sent que la seva ciutat està ensopida, reivindica que “Tarragona és un lloc meravellós per crear, però cal suport tant per als artistes consagrats com per a les noves promeses”.
(…)
Arantxa Sagardoy és una de les quatre veus artístiques que comparteixen protagonisme al número 42 del FET a TARRAGONA. Els altres creadors són Rubén Perdomo, Roger Benet i Hèctor de la Salud. Tots els continguts els podeu llegir a la revista.
HEM POGUT EXPLICAR AQUESTA HISTÒRIA GRÀCIES AL SUPORT DELS NOSTRES SUBSCRIPTORS.
TOTS FAN POSSIBLE EL ‘FET’, A PUNT DE CELEBRAR EL 7è ANIVERSARI
