Eren tan evidents i públiques des de fa mesos les diferències de criteri “profundes” de Carles Castillo amb la línia oficial dels socialistes catalans i espanyols, que la seva decisió de donar-se de baixa del PSC no em sorprèn. És un gest coherent, honest i, sobretot, valent enmig de tanta mediocritat política.
Se’n va, diu, pel distanciament amb la posició del socialisme en qüestions clau en la Catalunya i l’Espanya del segle XXI: la relació amb l’independentisme i els dirigents empresonats (ha visitat en diferents ocasions Junqueras, Forcadell, Bassa i Romeva); les polítiques realment d’esquerres del govern espanyol (reforma laboral, llei mordassa), i el debat monarquia – república.
L’exregidor tarragoní i encara diputat deixa el PSC per diferències de criteri profundes
Probablement, el suport de Pedro Sánchez a una monarquia “corrupta” sota les sigles d’un partit amb “ànima republicana” és la gota que ha fet vessar el got d’un Castillo decebut, que meditava deixar-ho córrer des de fa setmanes. Diferències de criteri que, observa, són amb la direcció i no amb “la majoria de militants socialistes de base”.
En la carta de comiat, l’exregidor d’Urbanisme i Seguretat Ciutadana a l’Ajuntament de Tarragona també critica la postura del seu partit fins ara a nivell local: “No entenc com, després d’haver governat dotze anys, ens dediquem a fer campanyes en negatiu de tot allò que es fa a la ciutat i a posar el dit a l’ull d’aquells que intenten canviar algunes dinàmiques que nosaltres no vam voler o no vam ser capaços de canviar”.
Castillo critica la manera de fer oposició dels socialistes a Tarragona
Aquesta referència a la política municipal resulta especialment rellevant. Se la podia haver estalviat, però no: la inclou en la llista de retrets. Molt significatiu, perquè Carles Castillo no ha amagat els darrers anys la seva voluntat d’aspirar a l’alcaldia de Tarragona liderant la llista del PSC després de la llarga etapa Ballesteros.
Amb el pas anunciat aquest primer de setembre, l’exregidor i encara diputat al Parlament (ara no adscrit) dona per fet que llença la tovallola en clau interna i que ja no lluitarà contra l’aparell del partit al carrer Ramon y Cajal, que no l’estima gens. Sabia que ho tenia molt difícil, però encara confiava en el suport de la militància de base de cara a unes hipotètiques primàries.
“Deixa la política o pot tenir lloc en algun altre espai polític proper?”
Tot això salta pels aires. La baixa del PSC significa que Castillo deixa la política i torna al despatx d’advocat? Té lloc en algun altre espai polític proper, com el de Podem i els comuns? Ell, que s’ha declarat contrari a la independència però obert a parlar amb els independentistes, es pot apropar a l’Esquerra de Junqueras i Romeva? Pot seguir les passes d’altres destacats exdirigents socialistes que han abraçat almenys la proposta d’un referèndum pactat?
Castillo, que havia explicat que anava de visita a la presó “per humanitat”, deixa avui el PSC per moltes raons acumulades, però també per la manca d’empatia i d’humanitat en les relacions polítiques.
ALTRES ARTICLES ANTERIORS:
– ‘Carles Castillo, relleu de Ballesteros?’ (setembre de 2018)
– ‘Carles Castillo vol un altre PSC, al carrer i a l’esquerra’ (desembre de 2018)
