Advertisement Advertisement
Carregant ...

1885, la Festa en els temps del còlera

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La professó de Sant Magí al seu pas pel Pla de la Seu, anys 20 del segle passat. Algunes imatges de l’article s’han tret de la pàgina de Facebook ‘Tarragona antiga’ i han estat colorejades digitalment per l’autor del text.

“D’epidèmies sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà”.

Si, ara fa un any, quan els tarragonins ens estàvem preparant per celebrar les festes de Santa Tecla, algú ens hagués deixat anar aquesta afirmació, molts ens ho hauríem pres amb indiferència i estranyesa. Remotes ens semblaven llavors aquelles èpoques de febre groga, de pesta i de còlera de les quals només havíem sentit històries. La ciència i la medicina havien avançat tant que qualsevol amenaça semblava impossible. Poc ens pensàvem que ens tocaria viure una d’aquelles històries tan llunyanes en el temps o en la geografia.

Fa 135 anys, Tarragona va ajornar les festes de Santa Tecla al mes d’octubre a causa d’una epidèmia

Un any més tard, a setembre de 2020, ningú no sap veure el final de la pandèmia de la COVID-19. Després d’un llarg confinament de tres mesos, molts esperaven que la “nova normalitat” promesa pels polítics permetés tornar a fer vida normal. Malauradament, no ha estat així i la incertesa continua governant el nostre present. Tothom s’ha hagut d’adaptar a la nova situació i els actes culturals i festius han estat els grans perjudicats, com sol passar. A dia d’avui no sabem quan podrem tornar a fer concerts, castells, tronades o professons. Malgrat el panorama desolador pels que estimem la festa, no ens hem de desesperar (i encara menys sortir en massa de manera descontrolada). D’epidèmies, sempre n’hi ha hagut i els humans (i els tarragonins) sempre ens hi hem hagut d’adaptar.

Un dels últims cops que la ciutat va estar assolada per una malaltia infecciosa va ser l’any 1885, ara fa cent trenta-cinc anys. El còlera, provinent d’un brot al port de Marsella, va tornar a atacar de nou Catalunya i va endur-se milers de vides al seu pas pel país. Tarragona, capital i província, van ser dels primers llocs a tenir brots, tal com va apuntar Jordi Bertran en un article (https://www.diaridetarragona.com/tarragona/Lepidmia-que-mat-els-gammes-extres-20200522-0069.html) al Diari de Tarragona el passat mes de maig.

Un 3 de 7 fet a la plaça dels Carros, finals de segle XIX. Foto: Tarragona antiga.

L’epidèmia de còlera va durar fins l’octubre d’aquell any i va segar la vida de 132 persones de la ciutat. Per intentar pal·liar els estralls que va causar la crisi, es van anar fent actes religiosos, sobretot novenes, en honor als sants patrons de la ciutat. Fins i tot es va arribar a exposar el braç de Santa Tecla als fidels, que no és poca cosa. Per contra, els actes de caire més multitudinari es van anul·lar des de la Junta Local de Sanitat, «que acordó no conceder permiso este año para la celebración de fiestas populares el dia de la fiesta de San Magín».

Un cop cancel·lada la festa oficial, molts barris, carrers i places van decidir organitzar festes pel seu compte

Consegüentment, l’administració de la flamant plaça de toros tarragonina va suspendre les curses que s’havien de fer els dies 19 i 23 d’agost. Les decisions cercaven no atreure forasters i no causar aglomeracions innecessàries que podrien alentir la sortida de l’epidèmia. Un cop cancel·lada la festa oficial, molts barris, carrers i places van decidir organitzar festes pel seu compte i amb els actes tradicionals de la manera més fidel possible a la normalitat festiva. A banda de Sant Roc, que feia quaranta-un anys que se celebrava al Cos del Bou, es van organitzar celebracions de Sant Magí a la plaça de la Font (dita oficialment de la Constitución) i al carrer d’Apodaca. També es van organitzar festes al carrer de Sant Agustí el 28 d’agost i a la baixada de la Misericòrdia el 8 de setembre.

Més entrats al novè mes es va fer pública la decisió de suspendre també Santa Tecla «en vista de la terrible enfermedad reinante» perquè, tal com va publicar l’Eco de la Provincia, «el olmo no está para peras». Així mateix, tampoc es van veure «ni toros ni novillos en nuestro circo taurino», la plaça de toros inaugurada dos anys abans. El protagonisme festiu dels mesos d’estiu, doncs, el van tenir els barris, que van mantenir viva l’activitat social de Tarragona en uns temps molt difícils per a la ciutat i el país. Afortunadament, la celebració de les festes de la patrona es va poder dur a terme a l’octubre, un cop superada l’epidèmia de còlera, amb tota la pompa i solemnitat que requereix la festivitat.

Un xiquet amb els gegants moros de la ciutat, principis de segle XX. Foto: Tarragona antiga.

Els actes alternatius que es van organitzar el 1885 van marcar, probablement, un abans i un després en la vida festiva tarragonina. A causa de l’epidèmia de còlera, que impossibilitava la comunicació fluida entre pobles, els Xiquets de Valls van fallar per primer cop d’ençà de la tercera carlinada a l’escena estiuenca de Tarragona, la plaça on havien fet tots els millors castells del segle llevat del cinc de nou. La necessitat imperiosa de veure castells, que al Camp sempre han estat un espectacle de masses, va provocar el naixement de dues colles castelleres locals, la Vella i la Nova. Aquestes dues agrupacions estaven formades, molt probablement, pels castellers tarragonins que col·laboraven amb les respectives colles vallenques. Poc després, les dues colles van unir-se per formar els primers Xiquets de Tarragona, també anomenats Colla de la Mercè.

(Sobre l’origen del nom, Jordi Bertran va publicar al Fet a Tarragona un article al respecte ara fa cinc anys: https://www.fetatarragona.cat/2015/09/15/lorigen-del-nom-colla-de-la-merce/).

Ja fora de l’àmbit casteller, les celebracions dels barris van gaudir de la majoria d’elements habituals de les festes d’aquella època. Les festes menors de la ciutat van ser, per ordre temporal: Sant Roc, Sant Magí, Sant Agustí i la Misericòrdia.

Sant Roc al Cos del Bou

Els veïns del Cos del Bou van engalanar el seu carrer «con banderas y gallardetes» per tal de celebrar de la millor manera les seves festes els dies 15 i 16 d’agost. La festa va començar el dia de la Mare de Déu a les sis del dematí amb una tronada de morters. A la tarda es va obrir la capella del sant i s’hi van cantar els goigs. Aquella nit es va programar un concert de banda que va amenitzar la vetllada. Als intermedis del concert es van disparar focs artificials.

El dia del patró va començar amb les tradicionals matinades a punta de dia a càrrec dels grallers i timbalers. Des de les set del dematí fins a les nou es van aixecar castells al barri per part de les dues colles de Tarragona. Més tard, les colles van acompanyar el seguici fins al convent de Santa Clara on, després de la missa, es va repartir l’aigua de Sant Roc i el pa beneit. Al migdia es va donar almoina als pobres i es va fer l’actuació castellera de la festa, que comptava amb un al·licient important: «un premio que la comision designará oportunamente al que levante la torre de más mérito». L’actuació degué anar bé, ja que el Diario de Tarragona va destacar, uns dies més tard, que els Xiquets de Tarragona «dieron pruebas de su habilidad levantando torres que llamaron mucho la atencion de los aficionados». A la tarda del dia setze es van organitzar cucanyes i cossos, que van ser amenitzats pel so de la gralla. A dos quarts de nou del vespre el ball de diables va encendre carretilles al barri. Per acabar la festa de Sant Roc, els veïns van gaudir d’un concert del cor L’Àncora, acompanyat «de una distingida orquesta». Es va fer un altre castell de focs i les festes van acabar amb un ball.

Sant Magí al carrer d’Apodaca i a la plaça de la Font

Pel patró de la ciutat es van organitzar festes a dos punts de la ciutat, un a la Part Alta i l’altre al barri de la Marina, la Part Baixa. Al carrer d’Apodaca van encarregar-se de preparar una gran revetlla de Sant Magí. La nit del patró va ser protagonitzada pel cor L’Àncora, que va fer una cercavila amb una banda. El recorregut de la cercavila, que va anar acompanyada pel ball de diables, va començar a la Rambla Vella i va acabar davant del Cafè Colon, que es trobava a la cantonada entre Apodaca i Sant Josep. A la mateixa ubicació  es va dur a terme el concert de la coral. Com al Cos del Bou, la festa va acabar amb focs artificials i un ball de societat. L’Eco de la Provincia va descriure l’endemà com de lluïda i sorollosa havia estat la revetlla de Sant Magí. Al final de la notícia celebraven que els agradava «ver al vecindario de Tarragona en este terreno. Así, así, á mal tiempo buena cara».

La diada de Sant Magí a la plaça de la Font, el dia següent, va seguir un esquema molt similar a la de Sant Roc. A les sis es va fer una tronada mentre sonaven les matinades, mentre que a les nou es va fer l’actuació castellera. Al vespre, després dels cossos i les cucanyes es va fer un concert. A les deu de la nit es va fer el castell de focs a càrrec d’«el acreditado pirotécnico de Reus», el senyor Espinós. Per acabar la festa es va fer un concert de guitarres i bandúrries que va finir amb l’enlairament de dos globus. L’Eco va tornar a alegrar-se dels actes i celebrava que les festes «estuvieron muy concurridas, hubo muchos cohetes y música y algazara. Buen síntoma. No hay miedo. Y el miedo, es el major auxiliar del cólera».

Sant Agustí

Les festes del carrer de Sant Agustí, els dies 27 i 28, no van incloure cap acte fora del corrent. El fet més destacat és que tornen a sortir esmentades al programa dues colles dels Xiquets de Tarragona fent castells. A banda d’això, la seqüència va tornar a ser la tradicional i idèntica a les altres festes: matinades, misses, balls, focs artificials, bandes, cossos i diables.

 

La Mare de Déu de la Misericòrdia

Ja al setembre, els veïns de la baixada de la Misericòrdia van decidir celebrar el dia de les marededeus trobades «en acción de gracias por no haver sufrido los rigores de la epidemia reinante ninguno de los que viven en dicha calle». Els actes van tornar a ser els habituals per l’època: el dia 7 de setembre es va anar en professó des de Sant Francesc fins a la catedral, on el capítol va fer entrega de la imatge de la Mare de Déu, que va ser baixada fins a l’església de Sant Francesc, on es va cantar «una Salve Regina á toda orquesta». A la nit es van il·luminar els balcons del carrer. El dia següent va consistir en matinades, missa, repartició dels pans beneits i de l’almoina, castells i jocs de cucanya. Es va cantar el rosari i es va retornar la marededeu a la catedral. Per acabar la festa es van encendre carretilles i focs artificials, es van enlairar globus aerostàtics i es va fer ball.

Un cop controlada l’epidèmia, el 25 de setembre s’anuncia que les festes patronals se celebraran al cap de tres setmanes

A poc a poc, es va anar controlant l’epidèmia a la ciutat i la gent tenia l’esperança de poder gaudir de la sortida del còlera fent unes festes majors de la millor manera possible. Les bones notícies arribarien l’endemà de quan s’hauria hagut d’acabar la festa major. El 25 de setembre, la corporació municipal va anunciar la decisió d’encarregar la cantada d’un Te Deum en acció de gràcies a Déu i en honor a «nuestra patrona la protomártir Santa Tecla». Les festes majors ajornades se celebrarien, sense estar-se de res, els dies 18, 19 i 20 d’octubre de 1885.

Finalment, i després de passar una epidèmia que s’havia endut dues mil persones a la província i més d’un centenar a la ciutat, Tarragona va sortir de la crisi del còlera entre el setembre i l’octubre de 1885. Aquell mes d’octubre es van celebrar les festes «en accion de gracias á la Divina Providencia y á la proto-mártir Santa Tecla, patrona de esta ciudad, por la terminación de la epidemia».

El ‘Diario de Tarragona’ del 16 d’octubre de 1885 publica els programa de festes de Santa Tecla que tindran lloc els dies 18, 19 i 20 d’octubre.

Les festes extraordinàries van començar el diumenge 18 d’octubre al dematí. Les bandes dels regiments d’Almansa i de Sant Quintí van recórrer els carrers de la ciutat, que havien estat engalanats per a la festa. Els edificis públics també van adornar-se de manera especial: l’Ajuntament-Diputació va penjar unes «espléndidas iluminaciones» a la seva façana. Així mateix, els dos centres de la ciutat, la plaça de la Font i la Rambla, van ser il·luminats per grans canelobres de gas. A les 9, la corporació va anar a l’ofici acompanyada de la Colla Vella de Valls i de la colla de la Mercè de Tarragona ja unificada. Després del Te Deum es van fer castells a la plaça de la Font per part de les dues colles dels Xiquets de Valls. A la tarda es va dur a terme la professó, que anava presidida per les sagrades imatges del patró de cada col·lectiu o barri de la ciutat, com es veu a la taula. La professó especial del 18 d’octubre de 1885 va fer una volta per gran part de la Tarragona de l’època, baixant fins la Rambla de Sant Joan (Nova). El recorregut complet es pot veure a la imatge:

PATRÓ CARRER O COL·LECTIU
Josep Oriol Hospital
Roc Cós del Bou
Ignasi de Loiola Congregació de Sant Lluís
Domènec Pallol
Isidre Gremi de Pagesos
Magí Socis del Cercle Catòlic
Fructuós Font
Joan Baptista Rambla Nova i Unió
Carme Descalços i Col·legi del Carme
Roser Merceria
Mercè Major
Misericòrdia Misericòrdia

Matinades, actuacions castelleres, balls, focs artificials i una correguda de joies, entre els actes d’aquell any

Després de la professó, es va disparar un castell de focs des de la Rambla Nova per cortesia dels veïns del carrer. Per acabar la jornada, l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i la Societat l’Artesana van oferir grans balls «en sus elegantes salones».

El segon dia de la festa va començar de la manera tradicional, amb matinades i els Xiquets de Valls recorrent la població. A les dotze del migdia, les dues colles vallenques es van citar a la plaça de les Cols per fer una actuació, que va acabar amb els tradicionals pilars caminant del dia de la Mercè. El segon dia a la tarda va estar presidit per diversos cossos en diferents punts de la ciutat. L’Àncora va fer un concert al Cos del Bou i a la Rambla Nova s’hi va celebrar una correguda de joies, un estil de cursa de cavalls on els genets munten sense sella. Aquella nit l’Ateneu i l’Artesana van contractar balls de diables i van acabar la nit amb una revetlla. Els focs artificials també van tancar la vetllada del segon dia de festes. Les festes especials es van tancar el dia 20 d’octubre prop del mar, primer, amb la inauguració d’un edifici on la Sociedad de Salvamento de Náufragos hi guardaria el seu material i, segon, amb unes regates de vela i rem que foren amenitzades amb música militar. A banda, es van tornar a fer cossos i cucanyes. Les últimes festes de Santa Tecla que el còlera va ajornar es van acomiadar, com els dos dies anteriors, amb un gran castell de focs.

L’any 1885 va ser, com el 2020, un any marcat per la prevenció i la seguretat. Les epidèmies són un problema real i cal saber-s’hi enfrontar  de la manera adequada per tal de protegir-nos tots. Tot i les mesures que sempre cal respectar per evitar el contagi, no hem de deixar de banda la cultura. Sense actes culturals les èpoques dolentes s’enfosqueixen encara més. La cultura permet distreure’s una estona de totes les notícies tristes que ens envolten.

“Com a tarragonins d’avui, hem d’aprendre d’aquells avantpassats que van saber celebrar les festes d’una manera diferent”

El 1885, els tarragonins van organitzar-se per barris per tal de poder oferir unes festes en condicions malgrat la pandèmia, mentre que els actes públics de la ciutat se suspenien per precaució. Un cop acabada l’epidèmia, els tarragonins van sortir al carrer sense por per celebrar, un temps més tard, Santa Tecla. La seva paciència ens ha de saber guiar de cara als propers dies i mesos. Com a tarragonins d’avui, hem d’aprendre d’aquells avantpassats que no van defallir enmig de l’epidèmia i van saber trobar la manera de celebrar les festes d’una manera diferent, adequada a la situació. Ells van esperar per celebrar la festa major amb plenes garanties i a nosaltres també ens tocarà fer-ho. Les festes multitudinàries tornaran quan hagin de tornar. Mentrestant, no hem de renunciar als actes culturals de petit format. Amb precaucions, la cultura és segura.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *