“Felicidaaadessss Santa Tecla, felicidades, en este día”. És 23 de setembre, són dos quarts de sis del matí, i davant del Palacio Municipal de Bellas Artes de Santa Tecla, El Salvador, no sonen gralles, sinó mariachis. La celebració ha començat, com és tradició, amb el llançament d’uns coets d’avís al bell mig del carrer. La música i els balls folklòrics es completen amb el repartiment, entre els més matiners, de la beguda típica local, l’atol shuco, que s’elabora amb blat de moro, frijol i chile, i que se serveix calent. El dia tot just clareja. Al vespre, l’activitat festiva es reprendrà amb una professó, en la qual les autoritats municipals portaran sobre les espatlles la imatge de la copatrona fins a la Parroquia de la Inmaculada Concepción de María, i, des d’allà s’enlairarà, un cop finalitzada la missa, i a manera de cloenda, un castell de focs artificials.
En una població salvadorenca també celebren el 23 de setembre el dia de la patrona
Així se celebra, cada any, la festivitat de Santa Tecla en aquesta població salvadorenca, que forma part de l’àrea metropolitana de San Salvador. Ens ho conta el responsable de Turisme i Relacions Públiques de l’Alcaldía Municipal de Santa Tecla, Mauricio Tobar, qui també assegura que el nom d’aquesta ciutat de més de 130.000 habitants guarda relació amb la colonització espanyola i, en particular, amb Tarragona. Els lligams es remuntarien, segons Tobar, al segle XVI, quan un comanador tarragoní, Juan Palmas, s’hi va fer construir una hacienda, a la qual va donar el nom de la patrona tarragonina. La finca, de 35 cavalleries d’extensió, comptava amb una imatge escultòrica de Santa Tecla, que encara es conserva avui dia i es venera.
Els lligams amb Tarragona es remunten al segle XVI, a partir de la construcció d’una ‘hacienda’
La ciutat de Santa Tecla, fundada com a Nueva San Salvador el 1854, després d’un terratrèmol que va assolar la capital, va recuperar, l’any 2003, la seva denominació històrica, molt acceptada entre els qui, en el fons, sempre s’havien considerat tecleños. Tot i que la devoció per Santa Tecla no hi sigui gaire popular, el cert és que la ciutat disposa d’una imatge de la santa —inspirada en l’escultura que era propietat del comanador Palmas—, i també d’un monument dedicat, obra de Leonidas Ostorga, que representa un braç sostenint-ne un altre, i que es pot visitar al Parque Daniel Hernández. En el peu d’aquesta estàtua, de fet, s’hi troba un resum de la llegenda de Santa Tecla, així com de l’arribada de la relíquia del braç a Tarragona, al segle XIV.
La ciutat de Santa Tecla, fundada el 1854, disposa d’una imatge de la santa i d’un monument
Santa Tecla limita, al nord, amb el volcà de San Salvador, i al sud, amb les platges del Puerto de la Libertad. Tot plegat, fa que rebi bastants de turistes, segons Tobar, qui també en destaca, entre les particularitats, la quantitat de parcs públics i zones verdes que hi ha. Entre els amants del futbol, cal destacar també l’existència del Santa Tecla FC, que tot i que va ser creat l’any 2007, ja ha guanyat quatre títols de lliga nacionals. A les files dels tecleños, també coneguts com los periquitos i los verdes, hi va militar el futbolista uruguaià Sebastián El Loco Abreu.
El 2007 es crea el Santa Tecla FC i ja ha guanyat quatre títols nacionals
La vinculació entre Santa Tecla i Tarragona no es limita, però, al lloc de procedència de Juan Palmas. L’any 1972, l’alcalde Ricardo Vilar va rebre una carta provinent de Santa Tecla, en la qual els tecleños, encapçalats pel seu batlle, José Domingo Chávez, plantejaven una col·laboració entre tots dos municipis, que desconeixem si va donar algun fruit. Sigui com sigui, a les actes municipals, concretament la del 18 de febrer de 1972, s’evidencia com, des de l’Ajuntament de Tarragona, aquesta proposta va ser rebuda amb bons ulls: “Y, por último, la Presidencia da lectura de una carta recibida de la Alcaldía Municipal y Jefatura del Distrito de la Ciudad Nueva San Salvador, Departamento de la Libertad en la República de El Salvador, Iltmo. Sr. don José Domingo Chávez, quien dice que, si bien el nombre oficial de dicha Ciudad es Nueva San Salvador, es conocida dentro y fuera del País como ‘Santa Tecla’, debido a que ella es su Patrona y que el lugar que ocupa fue parte de la Hacienda Santa Tecla, primitivamente propiedad del español don Juan Palma. Dada la coincidencia de patronazgo, y por esta significativa afinidad, dice, se complace en expresar su atento saludo y, a la vez que ofrece su amistad, propone el inicio de relaciones a fin de sostener y estrechar intercambios culturales, turísticos y de informaciones sobre el funcionamiento y administración de servicios públicos como los de Aseo y Mercados a fin de aprovechar nuestros conocimientos y experiencias al respecto. Los reunidos se dan por enterados con satisfacción, acordándose por unanimidad aceptar tales ofrecimientos correspondiendo a los mismos como se merece”. Ens consta que, posteriorment, com a mínim durant l’etapa Ballesteros, també s’han establert contactes puntuals entre ambdós consistoris.
“El 2021 es podria impulsar l’agermanament entre Tarragona i Santa Tecla per fomentar l’intercanvi cultural”
Aprofitant, doncs, que es preveu que durant el 2021 es commemorin els 700 anys de l’arribada del Braç de Santa Tecla, potser pagaria la pena recuperar el fil de la carta d’amistat que els tecleños ens van enviar, fa prop de 50 anys, i prendre ara nosaltres la iniciativa. L’agermanament entre Tarragona i Santa Tecla, més enllà del nexe històric, i de la importància simbòlica d’aquest gest, podria servir perquè els braços dels tarragonins i dels tecleños s’unissin per treballar conjuntament en unes relacions de cooperació internacional i d’intercanvi cultural fructíferes.
