19.9 C
Província de Tarragona
Dijous, març 28, 2024

Quan la pobresa la tenim a tocar de casa

Maria José Jiménez espera que li donin plats precuinats al menjador social de Bonavista. Foto: David Oliete.

Una part de la població tarragonina ja ha descarrilat econòmicament amb la crisi provocada per la pandèmia. El coronavirus genera una nova pobresa, amb nouvinguts en la dificultat i el mal tràngol de demanar ajut per menjar. La societat ho sap, però la majoria no els veu. O no els vol veure. Mirar la pobresa de prop no és gens còmode.  Molts dels qui han de demanar ajuda per omplir el plat o cobrir les necessitats bàsiques no volen sortir a la fotografia. Humanitzar-los, donar-los una identitat, un rostre i una mirada, ara amb mascareta, ajuda a entendre l’abast i la complexitat d’aquesta crisi.

El menjador de Bonavista és un bon termòmetre per conèixer l’abast de l’emergència social

Quarts de dotze del migdia al carrer Vint-i-quatre del barri de Bonavista. Una vintena de persones, tots amb mascareta, esperen amb bosses i carretons de la compra a les portes del menjador social de la Fundació Joventut i Vida. Un dels bons termòmetres de Tarragona per prendre la temperatura de la necessitat i l’emergència socials. El menjador no para cap taula des de fa mesos, davant el risc de contagi, i s’ha adaptat per repartir menjar ja cuinat —volen aconseguir donar un àpat diari a cinc-centes persones— i per fer arribar aliments bàsics per omplir la nevera de les persones necessitades.

El coronavirus obliga moltes persones a demanar ajut per menjar per primera vegada

Un grup de persones espera i comparteix conversa. Res gaire transcendent. Podria ser la cua del pa o una xerrada improvisada en un parc. Fa sol i xafogor i busquen les ombres, a la cantonada. La María José Jiménez (53 anys), veïna del barri de tota la vida, viuda des de fa molts anys, és una de les cares ja conegudes del menjador social. Fa anys que necessita ajuda per tirar endavant. Abans i després del coronavirus. No cobra cap pensió i ha de fer mans i mànigues per sortir-se’n. Ni s’avergonyeix ni se n’amaga. Parla amb naturalitat dels problemes que té per quadrar el fràgil equilibri entre uns ingressos minsos i les despeses vitals.

La Maria José, de 53 anys, fa temps que necessita suport i no se n’amaga

També comenta el que pateixen ara molts dels seus veïns que han perdut la feina o bona part dels ingressos per culpa de la pandèmia. “A moltes cases ho passen fatal”, diu. Sap de què parla. “Jo abans de venir aquí o pagava els rebuts o menjava”, recorda, mare de tres filles (15, 19 i 22 anys), una de les quals discapacitada. Viu en un pis de protecció oficial a Camp Clar i treballa fent la neteja de la Cooperativa Obrera Tarraconense. La Maria José ja es va criar entre la dificultat i la penúria, a les barraques del Francolí, i es va traslladar a Bonavista després que una riuada s’emportés casa seva.

L’Agustina va arribar fa un any de l’Argentina i també espera a les portes del menjador

Esperant a les portes del menjador social de Bonavista, més tímida, però igual de digna i ferma, hi ha l’Agustina, de només 25 anys. Va venir amb la seva parella de l’Argentina, fa un any, amb la il·lusió d’una vida millor, de formar una família en un lloc on la gent “no s’hagi de trepitjar per tirar endavant”, explica. Quan van decidir venir amb el seu company, ningú al món havia sentit a parlar del maleït coronavirus. Ni una paraula. La Covid-19 s’ha escampat també per l’Europa que somiaven que els donaria el que la seva terra els havia negat. En el pitjor moment s’han vist vivint en un pis amb onze persones i un lavabo, en ple confinament, gairebé tots familiars seus de l’Argentina, units per fer front a l’emergència com podien. Ara han trobat una habitació de lloguer.

(…)

Aquests són dos dels testimonis que apareixen al reportatge que publiquem íntegrament al número 43 del FET a TARRAGONA i que hem elaborat amb el suport de la Fundació Joventut i Vida i Creu Roja Tarragona.

La revista la pots trobar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).

Per realitzar aquest i altres continguts de qualitat, necessitem el teu suport en temps difícils. Subscriu-te al FET per només 30€ l’any i et portem a casa l’últim número i et regalem dues revistes especials post confinament:

Em faig del FET

Esteve Giralt
Esteve Giralt
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here