Adrià Guxens (Tarragona, 1992) és director de cinema, i el passat mes d’agost va ser guardonat amb la Biznaga de plata al millor curtmetratge de cuina en el 23è Festival de Màlaga. Tot i que des de petit sempre havia sentit la necessitat d’expressar-se d’una manera artística, ja fos per mitjà de la música o de la literatura, el cert és que el cinema sempre li havia semblat un àmbit inaccessible. Ara, tot i mostrar-se crític amb el sector, ha aconseguit fer-s’hi un lloc i té en ment diversos projectes cinematogràfics.
El jove director tarragoní, premiat al Festival de Màlaga, tornarà a rodar a la Xina
El curtmetratge premiat a Màlaga es titula Jin Tian Bu Hui Xia Yu (I don’t think it is going to rain), i explora la història d’un jove que no vol continuar amb el negoci familiar, un restaurant de cuina tradicional xinesa, i dels efectes d’aquesta decisió en la relació amb la seva àvia. “Amb una excusa tan simple, la d’un restaurant, vaig poder abordar el xoc cultural entre la Xina antiga i la nova Xina, més occidentalitzada”, afirma Guxens. Aquest projecte va ser fruit de la beca Looking China, que selecciona 100 directors internacionals i els ofereix un viatge d’uns 15 dies perquè preparin un curtmetratge de 10 minuts ambientat a la Xina.
Li interessa entendre millor la societat xinesa i el xoc cultural entre joves i grans
Guxens és un cinèfil i un apassionat del món asiàtic. Va descobrir el cinema d’autor als Cinemes Renoir de Barcelona, quan estudiava Periodisme, i després va començar a aprofundir en qüestions tècniques relacionades amb el setè art quan es va dedicar al doblatge. Aprofitem el seu bagatge perquè ens recomani alguns directors, com Bong Joon-ho, Park Chan-wook, Hayao Miyazaki, Satoshi Kon o Jia Zhangke. Creu que el seu interès per l’imaginari asiàtic es deu, en part, a la influència de canals com el 3XL, on es donaven a conèixer moltes sèries d’anime. A més a més, des de ben jovenet Guxens ha estat un lector àvid de manga i còmic.
Guxens també ha publicat la seva primera novel·la, on es nota una mirada cinematogràfica
Enguany també ha publicat el seu primer llibre, la novel·la Lazos de sangre. “He trigat vuit anys a escriure-la, perquè l’he anat bastint a estones, mentre cursava els meus estudis. El confinament ha estat el moment oportú per acabar-la”. Diu que és una obra que s’inspira en Agatha Christie, perquè té molts personatges i se centra en una trama de caire familiar. Guxens també opina que és un llibre “molt visual, molt atmosfèric”, en el qual es nota la seva mirada cinematogràfica.
El curtmetratge premiat amb una Biznaga de plata inicia ara la cursa cap als premis Goya
Després de l’èxit de la seva estada a Xina, l’any vinent tindrà l’ocasió de tornar-hi, per participar de nou en aquesta beca internacional. Malgrat la barrera idiomàtica, que ell intenta superar com bonament pot, aprenent una mica de xinès, considera que és “increïble” poder rodar de nou a la Xina, per poder entendre millor una societat que en molts aspectes és molt diferent de la nostra.
Professor de l’ESCAC, Guxens vol aprofitar l’impuls que li ha brindat la Biznaga de plata per finalitzar i endegar altres projectes, com el seu primer llargmetratge. El documental Jin Tian Bu Hui Xia Yu, d’altra banda, tot just iniciarà la seva carrera als Goya. Tot i els entrebancs laborals i econòmics de la seva generació, la persistència de Guxens ha tingut premi.
