“És una aventura.” Utilitzar la bicicleta en el dia a dia per Tarragona no és fàcil i, de fet, voltant per la ciutat, sobretot pel centre, es veu poca gent fent-ne ús com a mitjà per desplaçar-se. Un dels que s’hi atreveix és el Marcel Ferré, que valora la llibertat i l’estalvi de temps que li proporciona la bicicleta malgrat els obstacles amb què topa.
A la zona en què es mou (viu al costat del mercat municipal i treballa al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili) n’hi ha molts i potser per això, i perquè la distància li ho permet, acostuma a anar a la feina a peu. La bicicleta li va molt bé quan va just de temps, per fer encàrrecs i per desplaçar-se a indrets més allunyats del centre. “Em va bé perquè sempre vaig tard a tot arreu. En comptes d’un quart d’hora, només faig cinc minuts tard”, admet amb un somriure.
Usuaris habituals de la bicicleta a Tarragona en destaquen els beneficis en temps i salut
A la zona del mercat, les terrasses dels bars han proliferat, com en altres punts de la ciutat, un fet que obliga els ciclistes a aturar-se, baixar de la bici, agafar-la i continuar a peu. El gran obstacle, però, és que les ciutats s’han desenvolupat fins ara sense tenir en compte la bicicleta. El cotxe, per al qual s’ha pensat tradicionalment el disseny urbà, i el vianant, que va guanyant protagonisme, tenen el seu espai, però el del ciclista és, a grans trets, inexistent. A Tarragona només els carrils bici de la façana litoral i d’algun punt dels barris de Ponent trenquen aquesta carència. Per la resta, més voluntat política i projectes que, de moment, realitat.
L’Anna Prades cada dia recorre bona part de la ciutat per anar a treballar. Viu al barri dels Músics i treballa a l’hospital Joan XXIII, una distància considerable que no és cap impediment per desplaçar-se a la feina en bicicleta. Tant per anar com per tornar són tres quilòmetres i mig de distància, que triga uns vint minuts a recórrer.
Igual que d’altres habituals de la bicicleta, l’Anna ja hi acostumava a anar de petita quan passava els estius al camp, i de gran ha mantingut l’hàbit per la seva eficiència i perquè li serveix per fer una mica d’esport, regular i constant. “Al principi només anava en bicicleta els caps de setmana. Com que m’anava bé em vaig dir «i per què no cada dia?». Del que es tracta és de canviar el xip, de passar de veure la bicicleta com un element d’esbarjo a tenir-la en compte com un vehicle més”, afirma.
El geògraf Rafael López-Monné aposta per crear vials per a bicis segregats i segurs
“Una ciutat ha de ser agradable per caminar, amb un bon transport públic i, sobretot, amb espai per a la bicicleta.” El geògraf Rafael López-Monné és un ferm defensor del vehicle que, en la seva opinió, té més capacitat per transformar les ciutats, malgrat la seva modèstia aparent, i que a Tarragona té molt poca visibilitat. De fet, no hi ha cap facilitat perquè el ciutadà l’utilitzi habitualment com a mitjà per desplaçar-se. La solució per potenciar-ne l’ús, segons López-Monné, no és una altra que construir carrils per tota la ciutat —i més enllà— expressos per a les bicis, és a dir, vials segregats i segurs.
(…)
Aquest és un petit fragment d’un ampli reportatge amb usuaris habituals de la bicicleta que publiquem íntegrament al número 43 del FET a TARRAGONA.
La revista la pots trobar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
Per realitzar aquest i altres continguts de qualitat, necessitem el teu suport en temps difícils. Subscriu-t’hi per només 30€ l’any i et portem a casa l’últim número i et regalem dues revistes especials post confinament:
Em faig del FET
