7.5 C
Província de Tarragona
Dimecres, març 13, 2024

Tàrraco busca un relat, vint anys després

El símbol de Patrimoni Mundial de la Unesco, davant la Capçalera del Circ. Foto: David Oliete.

Fa vint anys, Tarragona va deixar de ser només dels tarragonins i es va convertir en patrimoni mundial. La Unesco va reconèixer el valor universal i excepcional del conjunt arqueològic romà de la ciutat i el va incloure a l’anhelada llista. La declaració va ser un punt de partida o un punt d’arribada? El FET reuneix cinc arqueòlegs i experts que ocupen llocs de gestió estratègics per mirar de projectar la ciutat que voldrien.

El ‘Fet’ reuneix cinc arqueòlegs per analitzar l’impacte de la declaració de patrimoni mundial

El conjunt declarat patrimoni de la humanitat el 30 de novembre de l’any 2000 inclou quinze monuments que involucren tres nivells d’administració: l’Ajuntament de Tarragona, el Govern de Catalunya i l’Estat. El consistori tarragoní és propietari i gestiona l’amfiteatre, l’aqüeducte, el circ, el fòrum local i provincial, part de les muralles, la volta del pallol i el pretori. L’Estat té en propietat l’Arc de Barà, part de les muralles, la necròpolis, el teatre, la torre dels Escipions, la vil·la dels Munts i el Museu Nacional Arqueològic. La Generalitat és l’encarregada de gestionar tots aquests béns propietat de l’Estat.

No han vingut a engreixar la llista de greuges, però els objectius que dibuixen els cinc experts convocats pel FET posa en evidència el que no s’ha fet al llarg d’aquests vint anys. “Durant molt de temps, la manca de cooperació institucional ha estat un dels motius del fracàs, la conservació de tot aquest patrimoni sobrepassa la capacitat de l’Ajuntament”, opina Josep Maria Palet, director des de desembre de 2019 de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).

Els experts consideren que ha faltat cooperació institucional i algú que lideri

A quin fracàs es refereix? Al de la manca d’un estudi, d’un pla a mitjà i llarg termini per articular un tractament integral del conjunt de Tàrraco. “Fer del patrimoni una política important perquè esdevingui un element transformador de la ciutat; Tarragona ha treballat les seves quatre icones però el tractament integral no s’ha fet, el model no és actual, està una mica passat de moda”, afegeix.

En la mateixa línia, afloren altres opinions. “Necessitem algú que lideri; totes les intervencions s’han de fer de manera coordinada. Si no és així, es repetirà el que va passar a la plaça dels Sedassos; allò és un tram del Circ i quan s’hi actua s’ha de tenir en compte que el monument és molt més gran i no es pot fer una cosa aquí i una altra allà”, manté Joan-Vianney Maria Arbeloa, president de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona (RSAT) des de juny de l’any passat.

No hi ha unanimitat a l’hora de reclamar un consorci amb totes les administracions

“El jaciment no és Tàrraco, sinó tot Tarragona, des del paleolític inferior fins a l’arquitectura contemporània. La ciutat és un jaciment viu i el problema és que no tenim relat, no sabem què volem ser quan siguem grans… Qui ha d’impulsar el consorci amb totes les administracions? És d’aquí que plora la criatura”, manté amb ironia Joan Menchón, l’arqueòleg municipal.

Mònica Borrell, que des de fa tres anys dirigeix el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) també reconeix la necessitat d’un organisme conjunt de gestió, però no a qualsevol preu: “Ha de tenir un organigrama, uns recursos i unes competències reconegudes; si no és així no cal, ja estem bé.”

L’arqueòleg i professor de la URV, Joaquin Ruiz de Arbulo, sostè que “seria bo crear un consorci ni que fos només per relacionar-nos, per saber què fa tothom i marcar una direcció comuna. Si ens comuniquéssim més, no passaria el que ha passat al teatre o a la plaça dels Sedassos”.

(…)

Així comença un ampli reportatge sobre els vint anys de la declaració de Patrimoni Mundial que publiquem íntegrament al número 43 del FET a TARRAGONA.

La revista la pots trobar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).

Per realitzar aquest i altres continguts de qualitat, necessitem el teu suport en temps difícils. Subscriu-t’hi per només 30€ l’any i et portem a casa l’últim número i et regalem dues revistes especials post confinament:

Em faig del FET

Sara Sans
Sara Sans
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

1 COMMENT

  1. De plans i consorcis ja n’hem tingut. La Gencat es va gastar 60.000€ en un Pla de Gestió, ara fa cinc anys, que dorm el somni dels abandonats a un calaix. L’ajuntament no pot participar en consorcis per raons fiscals (pregunteu a JA Font, secretari). La criatura plora desconsoladament, que ja és un postadolecent de vint anys. I no, Mónica, no estem bé. El descobriment del Mediterrani de que no hi ha coordinació institucional obvia que tampoc hi ha voluntat de que n’hi hagi.
    La posició municipal és un etern “stand by”, ofegat per funcionariat i ordenances.
    Mala peça al teler, quan l’ordit no aguanta la trama i el teixidor no està a l’aguait. Embolic segur.
    Metàfores a banda, alguns fa 176 anys que ho anem dient…

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here