Advertisement
Carregant ...

Què se n’ha fet, de la indignació post sentència?

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Milers de persones a la plaça de la Font, poques hores després de la sentència contra els líders del Procés, el 14 d’octubre de 2019. Foto: David Oliete.

Què se n’ha fet, de tota la indignació que va esclatar als carrers ara fa just un any després de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes? Per què tota aquella ràbia no ha tingut continuïtat? Li pregunto al periodista tarragoní, Albert Mercadé, autor amb el fotoperiodista Pau Venteo i l’antropòleg Eduard Ballester del llibre ‘Del procés a la revolta’ (Pagès editors).

El tarragoní Albert Mercadé és un dels tres autors del llibre ‘Del procés a la revolta’

I l’Albert, en una entrevista que publiquem al número 43 del FET en format revista, respon:  “Vist amb perspectiva es pot dir que l’octubre del 2017 hi ha un intent d’embat polític a l’Estat des de les institucions catalanes que no té recorregut perquè no hi ha força al carrer ni control del territori. L’esclat que es produeix l’octubre del 2019 amb la sentència del Tribunal Suprem demostra que serà difícil que el carrer sol pugui assolir els seus objectius si no és acompanyat de la iniciativa política. Es tanca el cercle 2017-2019 amb una doble lliçó: el carrer sense la política no pot fer res, però la política sense el carrer tampoc”.

“El carrer sense la política no pot guanyar l’embat a l’Estat, però la política sense el carrer tampoc”

Aquella tercera setmana d’octubre de fa un any, Catalunya va viure una mobilització pacífica de dimensions colossals (les Marxes per la Llibertat, una de les quals va sortir de Tarragona) i tot un seguit de nits d’aldarulls i enfrontaments entre manifestants i policies. Tarragona no en va quedar al marge: manifestacions convocades pels estudiants universitaris, concentracions promogudes per les entitats sobiranistes, talls de carretera, crema de contenidors, càrregues policials, detencions de joves a càrrec de policies de paisà

Una de les columnes de la Marxa per la Llibertat entra a Barcelona, després d’un recorregut que havia començat tres dies abans a Tarragona. Foto: Guillem Rius.

Les mobilitzacions es van reprendre setmanes després amb les convocatòries per sorpresa del Tsunami Democràtic, que s’havia estrenat el 14 d’octubre amb l’ocupació de l’aeroport de Barcelona. Però aquella indignació s’ha difuminat, segons Mercadé, “perquè no hi ha un acompanyament polític. Si recordem les setmanes abans de la sentència, totes les forces independentistes buscaven fixar una estratègia conjunta, però al final tot plegat desemboca en una resposta ridícula i el carrer es queda orfe, després d’haver vist com se l’animava a organitzar grans accions de protesta”.

“La ràbia de fa un any s’ha difuminat perquè no hi ha hagut un rumb conjunt dels polítics independentistes”

Segons l’autor del llibre, “la repressió hi juga un paper important, perquè a dia d’avui continua havent-hi centenars de persones —molta gent jove— pendents de judici o a la presó”. I la desaparació del Tsunami Democràtic es deu a la “falta de rumb, d’un projecte polític convincent per part dels dirigents independentistes. Es pregunten si paga la pena continuar les mobilitzacions i arriben a la conclusió que la millor opció és fer una passa enrere i esperar un altre moment per tornar a la càrrega”.

Una de les manifestacions celebrades a Tarragona l’octubre de 2019, en aquest cas pel carrer Pere Martell. Foto: David Oliete.

El llibre ‘Del procés a la revolta’ neix de la necessitat dels tres autors “d’explicar amb més calma què estava passant. Perquè -diu Mercadé- hi havia moltes coses que no enteníem d’aquella amalgama de manifestants que ja no cridaven “Independència” i que s’enfrontaven a les forces policials sense complexos i per raons diferents”. Al llibre hi ha el testimoni de quatre joves manifestants que surten al carrer a partir de motivacions i recorreguts polítics diferents.

Fa un any, al FET vam publicar nombrosos articles davant d’una situació inèdita i extraordinària. I especialment vam analitzar el protagonisme de la gent jove en aquelles mobilitzacions. Un any després, en vull destacar aquest elaborat a quatre mans:  ‘No criminalitzeu els joves’, d’Arnau Martínez i Enric Garcia Jardí.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *