Carregant ...

Tarraco Viva: prova de foc superada amb èxit

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Obra teatral a l’espai redescobert del pati de la Casa Canals. El festival ha buscat nous emplaçaments a la ciutat. Foto: Jan Magarolas.

Tarraco Viva va tancar aquest diumenge la XXII edició que, amb tota seguretat, va ser la més difícil. L’alerta sanitària ha marcat totes les decisions que envoltaven el festival: des d’un possible ajornament fins a la quantitat de públic que podia haver-hi. Un cop acabat, com a espectadors no podem més que agrair la valentia de l’organització i, com a tarragonins, el compromís de mantenir un festival cultural tan important per la ciutat.

“Hem d’aplaudir la innovació del festival amb apostes que poden tenir continuïtat”

Hem de felicitar els organitzadors i les entitats que participen d’una manera altruista amb Tarraco Viva perquè elles són l’essència del festival. S’ha pogut fer gràcies a la seva capacitat d’esforç i treball, amb les ganes de treure a la llum hores i hores de feina a porta tancada. Des del principi, les entitats i els grups de representació sabien que aquesta edició seria molt diferent, que els obligaria a reformular la seva manera de treballar i que hi hauria un públic més reduït que mai.

Una representació al Fòrum de la Colònia, amb el públic mantenint les distàncies per grups de convivència. Foto: Jan Magarolas.

És molt difícil fer comèdia quan no veus les cares i els somriures dels espectadors. És molt complicat fer una visita guiada havent de respectar les distàncies de seguretat. Costa molt posar-se davant d’un públic fred i apartat físicament de tot. Lluny d’espantar-se, les entitats i els seus integrants s’han adaptat a les circumstàncies amb mà esquerra i han sabut transmetre el valor de la història a tothom qui el volgués aprendre. Amb ells es demostra la importància i la realitat de la frase eternament repetida de “La cultura és segura”. En les circumstàncies que vivim, la cultura ens iguala i per això és més necessària que mai per tenir ciutadans conscients i compromesos. I depèn de festivals com Tarraco Viva per seguir endavant.

“La difusió virtual de moltes activitats ha estat un èxit”

Hem d’aplaudir sincerament la capacitat d’innovació d’un festival de vint-i-dos anys, de sobreposar-se a les circumstàncies i trobar idees satisfactòries que podrien tenir continuïtat. L’aposta de l’organització per la difusió virtual de les activitats ha estat un èxit des del punt de vista de la participació, perquè ha permès arribar a gent que s’havia quedat sense entrada. Les propostes en línia han atret un públic de fora de Tarragona que no hauria pogut seguir el festival en un context de normalitat. Les restriccions del públic han deixat molta gent fora, però han assolit certa intimitat en les representacions presencials, cosa que també s’agraeix.

El passeig peripatètic havia de ser una visita itinerant a les Muralles però finalment va ser amb el públic assegut davant d’August. Foto: Jan Magarolas.

Però no tots els canvis han sortit bé. És una llàstima veure com, després d’haver preparat durant mesos un acte, algunes de les cadires hagin quedat lliures per falta de públic. El pregó de Santa Tecla hauria hagut de servir d’advertència quan els ciutadans poden demanar entrades lliurement sense cap compromís a canvi. Molts han optat per reservar-se l’entrada i decidir a l’últim moment no hi anar-hi. Sort d’alguns espectadors que, sense tenir entrada, esperaven per si al final quedaven cadires buides. I els ciutadans hem de tenir el compromís d’utilitzar l’entrada reservada o tornar-la perquè l’utilitzi algú altre.

“El sistema d’entrades no ha funcionat prou bé: molts actes tenien cadires buides i públic amb ganes d’accedir-hi”

El temps, en molts casos, ha acompanyat. Els caps de setmana hem pogut gaudir de bona temperatura al matí, la nota negativa se l’emporta inevitablement el clima i les hores de llum de la tardor. La XXII edició s’havia de fer a l’octubre o no es feia, però a la ciutat de l’eterna primavera, l’aposta més segura és mantenir el festival al maig, com demanen alguns grups. El temps convida a sortir al carrer i fins i tot es pot aprofitar més el vespre per activitats a l’aire lliure.

Fins i tot els actors han respectat les distàncies de seguretat, com en aquesta representació del grup Nemesis a l’Amfiteatre. Foto: Jan Magarolas.

En paraules del seu director, Magí Seritjol, aquesta edició de Tarraco Viva ha estat “una qüestió de fe”. Ha calgut l’aposta de l’organització, els grups i els participants per impulsar una versió reduïda i íntima de l’esdeveniment, la confiança dels ciutadans a l’hora de buscar activitats per sortir de casa i el valor dels responsables en els moments més difícils. Amb les restriccions anunciades per l’Ajuntament dimarts 13, el festival corria un greu perill. Els grups i l’organització, però, es va conjurar per fer possible els darrers dies del festival, adaptant-se a cuita-corrents per oferir el contingut per internet, canviar el format dels actes i suspendre’n el mínim possible. En veure la reacció, el mateix Cèsar no hauria dubtat en aixecar el polze al mig de l’arena de l’Amfiteatre.

“Les restriccions van posar en perill el festival, però l’organització i els grups l’han salvat”

Tarraco Viva ha marcat el camí dels esdeveniments culturals els propers mesos. Era de vital importància mantenir-ho d’alguna manera, l’alternativa més fàcil hagués estat deixar-ho córrer. El festival ja forma part de l’ADN de la ciutat i suspendre’l hagués suposat un preu més alt que mantenir-lo (des de la vessant cultural, social i econòmica). La XXII edició del festival ha esdevingut un banc de proves d’idees que han funcionat i d’altres que no, i dependrà de l’organització saber-les mantenir o canviar-les de cara a properes edicions. El festival ha estat una prova de foc que s’ha superat amb èxit rotund, tant per l’organització com pel públic, i ha demostrat que a Tarragona hi ha capacitat de reacció i moltes ganes de cultura.

L’aposta virtual del festival va permetre mantenir actes com la conversa del director del FET, Ricard lahoz, amb l’historiador Ruiz de Arbulo a l’Antic Ajuntament, que havia de ser presencial. Foto: Jan Magarolas.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *