El FET a TARRAGONA vol celebrar a fons amb els seus lectors el 700 aniversari de l’Entrada del Braç de Santa Tecla, que es commemora l’any que ve. Tot i la incertesa provocada per l’impacte de la Covid-19, al número 44 de la revista (novembre – desembre 2020) publiquem la secció dedicada a l’efemèride —“700 Tecles”— que aporta un nou relat inèdit i una nova il·lustració sobre la Festa Major.
El ‘Fet’ publica creacions inèdites d’escriptors i il·lustradors sobre la Festa Major
Es tracta de la segona col·laboració artística en el projecte. L’escriptora Montserrat Palau i la il·lustradora Alba Domingo en són les protagonistes. Palau signa el relat ‘Santa Tecla gloriosa, Toca Perón!’, basat en el període festiu del segle XX fins al 1979. A partir del text, Domingo ha dibuixat la il·lustració que acompanya l’article.
L’escriptora Montserrat Palau signa el relat ‘Santa Tecla gloriosa, Toca Perón!’
D’aquesta manera, el FET publica en exclusiva textos i il·lustracions d’autors i autores tarragonines en una iniciativa conjunta amb l’àrea de Cultura de l’Ajuntament. Al número anterior vam publicar un relat d’Òscar Palazón i una il·lustració d’Adrià Ramírez. La sèrie estarà formada en total per les obres de set escriptors i set dibuixants.
Aquí teniu el fragment inicial del relat de Montserrat Palau:
“Mira la meva dona quina llufa s’ha fotut…” Ha arribat a casa i encara riu. I no pas per la llufa i pels altres renecs i paraulotes que acaba de sentir, sinó pel record. A l’habitació, mentre es despulla per posar-se la bata i les sabatilles, va mirant la foto del pare que té a la tauleta de nit mentre repeteix: “Mira la meva dona, quina llufa s’ha fotut! De tan pudenta com era, m’ha fet perdre la salut.” Se’n recorda com si fos ahir, això que només devia tenir dotze o tretze anys l’últim cop que va veure Dames i Vells per Santa Tecla. Tu ens hi portaves, papa —li explica, a la foto—, i el ball ja no es va tornar a fer i tu vas morir ben jove, però sempre ens el recitaves, aquest versot, i mai no he oblidat la llufa i el Toca Peron. Parla amb la foto del iaio del cel, que així li han dit sempre tots a casa, a aquell avi que no han arribat a conèixer. I la tieta sempre contesta remugant: ai sí, si us sentís, iaio del cel, no sé què pensaria mon cunyat, ell que era un republicà descregut! Els anys que hi havia Dames i Vells, que no era sempre, els anaven a veure, i ella, que estudiava a les monges del carrer d’August, es posava vermella i es tapava les orelles quan sentia els disbarats d’aquella colla de brètols peluts que fumaven caliquenyos vestits de dones. Però des de llavors, devia ser el 1948 o 1949, que no havien tornat a sortir els Dames i Vells i retrobar-los li ha fet il·lusió. Dubta entre el 48 i el 49, perquè no recorda si era el mateix any que el pare la va portar a la plaça de toros i va sonar i van ballar La santa espina, emocionats i amb la pell de gallina, orgullosos i atemorits alhora. I el pare i els seus amics sovint comentaven com s’havia emprenyat el Labadie aquell, el governador civil, perquè l’havien enganyat. Quan acabi d’apriar el dinar i parar taula, trucarà a la mare i ho aclarirà. Ha plogut molt i, ja se sap, que per Santa Tecla, quan ho fa, és a l’engròs, com l’aiguat famós del 1874 que s’ho va emportar tot quan es va desbordar el Francolí.
(…)
La recreació literària de Montserrat Palau és un dels continguts exclusius del número 44 del FET a TARRAGONA. La revista la pots trobar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
I si vols donar suport al periodisme rigorós i de qualitat i formar part de la comunitat de 680 subscriptors del FET, et convidem a sumar-t’hi per només 30€ l’any. Ara, més que mai, necessitem el teu suport:
EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’
Et portarem la revista a casa i podràs gaudir del número 44 que acaba de sortir al carrer amb els continguts que us expliquem en aquest article.
