David Solé i Torné (Tarragona, 1967) és un cuiner de renom a la ciutat, consolidat en l’estil de la cuina tradicional catalana i tarragonina. Fa trenta anys que rememora les receptes dels seus avantpassats des de la cuina del restaurant Barquet, establiment d’origen familiar que va obrir el seu avi l’any 1954. «El que jo he fet és adaptar les receptes familiars a les tècniques de cocció actual», assegura el xef, somrient, des d’una de les taules —malauradament buides fins aquest passat dilluns— del número 16 del carrer Gasòmetre.
El cap de cuina del restaurant Barquet també és autor d’una dotzena de llibres
L’essència original «es manté intacta». El Barquet és suquet i romesco, galera i lluç, gamba i rap, arròs i fideus. «És una relació plena amb el mar», defineix Solé, net de pescadors per família materna, i que s’ha encarregat amb cura de mantenir les receptes de barca. «Aquelles que es feien al mar o a casa de pescadors», subratlla, i que són sense dubte les beceroles de la cuina tradicional. «Una cuina on el producte principal és protagonista i on la resta d’ingredients fan la funció d’embolcall», apunta.
Solé, que s’ha hagut d’adaptar a les mesures restrictives de la Generalitat amb els menjars a domicili, és ferm defensor de «la cuina de sempre, la del xup-xup». Opina que el boom de la cuina d’autor «ja ha passat» i que «el que costa ara és trobar bona cuina tradicional». «És un estil que a casa no es fa, perquè requereix de sentiments, concentració i temps. I d’això últim, sobretot, la gent no en té massa», diu el xef.
Solé porta 30 anys als fogons defensant la cuina de sempre, la que “requereix temps i sentiments”
Quan els fogons del Barquet s’apaguen, Solé s’endinsa en la seva altra passió: l’escriptura. Suma una dotzena de publicacions, entre llibres de receptes, de productes i d’assaigs. Cuintes, que aplega contes de ficció amb la cuina com a eix connector, i Les espècies. Cuina de les Sensacions, un monogràfic sobre les espècies i els usos que tenen, són els darrers títols que han sortit a la venda. Solé, però, preveu dues publicacions més per al 2021, una de les quals podria ser una novel·la.
«Faig amb l’escriptura el que no em permet fer la cuina tradicional: crear», explica Solé. Amb els seus llibres de no ficció, on ha parlat de romesco, pesca, picades o espècies, el que ha intentat l’autor és «lluitar contra l’oblit». «Volia explicar bé tots els coneixements sobre cuina i producte que em van transmetre els meus avantpassats per tal que el llegat no es perdi», assegura. Amb 53 anys i «més temps que abans per escriure», però, el cap de cuina del Barquet se sent alliberat per progressar amb les seves obres de ficció. «El que no abandonaré és la cuina o el menjar com a eix central», avisa.
Part de la culpa que David Solé tingui més temps per picar lletres és dels seus fills. Tots dos formen part de l’equip de cuina del restaurant i «la previsió, si tot va bé, és que hi hagi relleu generacional». Tot fa pensar, doncs, que la nova fornada de la família Solé agafarà el volant del negoci familiar. Tal com va passar al 1992, quan el protagonista d’aquest article va entrar a la cuina del restaurant Barquet per mantenir viva la flama de la cuina tradicional tarragonina.
