Carregant ...

Acompanyament a la vida

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La Jana, una de les usuàries de la casa d’acollida VIH de Tarragona, mostra les fotografies de record que té a l’habitació. Foto: David Oliete.

“Aquesta soc jo fent de cambrera a la pel·lícula Makinavaja. I aquí actuant a Un negre amb un saxo.” La Jana mostra amb orgull les fotografies, penjades al suro de la seva habitació, que testimonien alguns dels moments feliços d’una vida que no ha estat gens fàcil i que l’ha portat a residir a la casa d’acollida per a persones amb VIH i amb risc d’exclusió social que la Creu Roja gestiona a Tarragona.

La casa d’acollida per a persones amb VIH i risc d’exclusió social funciona des de fa 26 anys

“Quan vaig arribar aquí de seguida em vaig adonar que mai no estaria sola, que sempre tindria la millor companyia”, afirma. Amb la Jana, són sis els usuaris amb què compta actualment un centre que ja fa més d’un quart de segle que funciona i que, com tot allò que fa referència al VIH i la sida, es manté com una realitat més oculta del que els seus protagonistes reivindiquen. Tot i que l’estigma al voltant de la malaltia continua, l’evolució del tractament i dels medicaments, malgrat que encara no s’ha trobat la vacuna, han millorat de manera substancial la qualitat de vida dels afectats.

Creu Roja gestiona el centre per acompanyar els usuaris amb problemes econòmics i de salut

A mitjans de la dècada de 1990, quan el centre va obrir, el panorama era molt diferent. Era una època molt dura, tal com es desprèn de les paraules de l’Elena Manrique, responsable del departament de VIH de la Creu Roja: “El projecte, en aquell moment, estava pensat per a la gent que moria de sida. Era un acompanyament en els últimes dies de vida, fins a la mort. Ara, en canvi, tot ha anat evolucionant en positiu i el que fem en aquest centre és un acompanyament cap a la vida autònoma. Cap a la vida, en definitiva, i no pas cap a la mort.”

La sida continua sent un estigma, tot i que els medicaments han millorat la qualitat de vida dels afectats

Els usuaris de la casa, a part del VIH —no n’hi ha cap que hagi desenvolupat la sida—, tenen en comú el risc d’exclusió social pels problemes econòmics, per la falta d’una xarxa familiar que els doni suport, per la salut deteriorada per una vida marcada per les addiccions… “És a dir, el VIH no és l’únic inconvenient, ja que qui el té i es medica pot tenir una vida totalment normalitzada. Són els problemes afegits de tot tipus els que, en realitat, tractem aquí”, explica l’Elena.

Elena Manrique (a l’esquerra) i Anna Torre a l’exterior de la casa, ubicada a les instal·lacions de la Creu Roja. Foto: David Oliete.

Els pacients arriben a la casa d’acollida derivats des d’un altre centre o per altres professionals i se’ls fa una entrevista després de la qual es decideix, de mutu acord (el malalt veu si és el que necessita i els responsables del centre, si hi encaixa), l’ingrés a la casa d’acollida. Una altra de les condicions és que ja no consumeixin droga, de manera que se’ls fa una anàlisi de tòxics. A partir d’aquí, la idea és que els usuaris hi facin una vida normal, ja que, com apunta la responsable, “és un centre obert, hi han de ser per menjar i dormir, però tenen les seves estones lliures i hi entren i en surten quan volen”.

(…)

Així comença un ampli reportatge que publiquem íntegrament al número 45 de la revista FET a TARRAGONA. Un contingut de qualitat que hem pogut elaborar gràcies al suport dels subscriptors.

a) Si vols que et portem les revistes a casa i participar de les activitats culturals que organitzem al llarg de l’any i del sorteig d’entrades per a espectacles, clica aquí: EM VULL SUBSCRIURE al ‘FET’

b) Si vols comprar l’últim número de la revista, vés a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *