Des de fa un any, la pandèmia ens ha fet redescobrir la nostra pròpia casa. Els terrats i les terrasses dels habitatges han esdevingut refugis per respirar en temps durs de confinament. Amb la col·laboració d’un bona colla de subscriptors del FET, us convidem a fer una passejada per les altures i contemplar unes vistes sensacionals de Tarragona des d’espais que, molt sovint, estan oblidats i desaprofitats.
La pandèmia ens ha fet resdescobrir els espais exteriors de les cases
“Abans la majoria de caps de setmana marxava fora i la resta de dies no dinava a casa. Però en l’últim any tot ha canviat i he fet molt més ús de les dues terrasses: per descansar, llegir, prendre el sol, menjar o fer classes de ioga i gimnàstica en línia.” Ho diu l’Anna amb aquella alegria de qui reconeix que ha portat la mar de bé el confinament més dur i les altres etapes de restriccions de mobilitat.
Viu en un estudi molt petit de la Part Alta, però amb un terrat amb vistes fins al cap de Salou i un altre amb vistes a la catedral. Disposa d’espai més que suficient per cuidar plantes i un hortet on va collint tomàquets, enciams i altres productes de temporada. “Li he tret molt rendiment”, afirma aquesta arquitecta tarragonina que sempre busca espais amplis i exteriors. Per això, preveu que “els promotors tindran en compte l’impacte de la pandèmia” i que els habitatges futurs consolidaran allò que ja ofereixen les noves edificacions: “Terrasses més àmplies i amb vistes i zones enjardinades, perquè són un valor afegit cada cop més valorat.”
Els terrats comunitaris han estat molt sovint oblidats i desaprofitats
No tots han pogut gaudir com l’Anna de dues terrasses particulars amb vistes espectaculars, però la majoria han mirat d’aprofitar com mai els espais exteriors comunitaris. A la Via Augusta, una edificació del 1954 amb només quatre veïns ha permès a la Berta gaudir d’un terrat ample amb vistes al mar. “Durant el confinament de la primavera passada, l’utilitzava cada dia per caminar almenys mitja hora”, diu, “però també per llegir i prendre el sol, que m’aporta molta vitalitat”.
Com l’Anna, valora la “sensació d’alliberament” que proporciona el terrat i unes vistes que et “connecten amb la Tarragona més bonica”. Aquesta subscriptora, jubilada de la feina però activa en altres àmbits, reflexiona: “Em sento una privilegiada. La pandèmia ens obligarà a retenir a la memòria la importància dels terrats i que cal aprofitar-los.”
(…)
Aquests són només dos de la dotzena de testimonis que apareixen al reportatge (tots i totes, subscriptors de la revista), entre els quals hi ha les reflexions professionals el del president del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Tarragona, Joan Tous.
El reportatges, amb magnífiques fotos de David Oliete des de diferents punts de la ciutat, es publica al número 46 del FET. La revista la podeu demanar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
I si creus en el periodisme reposat i de qualitat, pensat i elaborat a Tarragona, et convidem a fer-te subscriptor del FET.
EM VULL SUBCRIURE AL ‘FET’
