Advertisement Advertisement
Carregant ...

CAP Jaume I: en primera línia de la pandèmia

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La doctora Ana Martín, a l’esquerra, i la infermera Rocio Solís, en sengles reunions telemàtiques que segueixen des del CAP Jaume I. Foto: David Oliete.

Un dels dics de contenció de la Covid-19: el CAP Jaume I. Com la resta de centres d’atenció primària del país. Han patit abans que ningú els efectes de la pandèmia. No només pel terrabastall sanitari. Metges, infermeres i treballadores socials conviuen a diari amb el drama social i econòmic provocat pel coronavirus. La vida continua a trompades més enllà de les proves de cribratge, els problemes respiratoris i els pacients asimptomàtics.

Tornem al centre d’atenció primària que el ‘Fet’ va visitar abans de la pandèmia

Professionals que visiten a casa persones grans que viuen soles. Àvies que demanen poder veure’ls la cara darrere de l’EPI. Suport a famílies amb persones dependents que tiren la tovallola. Intents d’autolesió, fins i tot suïcidis. Desesperació i esperances. Falta de recursos. La impotència de sentir que els pacients pensen que han marxat, que ja no visiten. Hi són. No han deixat de ser-hi.

Els professionals porten un any en “alerta permanent” i amb sensació d’impotència

Quan el FET va visitar a finals de 2019 el CAP de Jaume I, a la Part Baixa de Tarragona, el personal sanitari del centre patia per l’arribada d’una malaltia infecciosa, aguda i contagiosa, amb febre, mal de cap i símptomes d’afecció a les vies respiratòries. Era la grip. “Vosaltres ja sabíeu que vindria una pandèmia”, ironitza Aitor Alfaro, un dels metges de família de l’ambulatori. La seva directora, Ana Martín, agafa aire en recordar com es preparaven per la primera onada de l’epidèmia, aleshores ja amb problemes de manca de personal i pressió assistencial. Va arribar la grip, però pocs mesos després el món s’aturava per culpa d’una pandèmia desconeguda, el coronavirus. Ja porten un any en situació d’“alerta permanent”.

El doctor Aitor Alfaro en una de les consultes presencials amb pacients que continuen mantenint. Foto: David Oliete.

El retrobament amb tot l’equip mèdic al mateix ambulatori, entre mascaretes, omple l’espai d’emocions i coneixement. “El desconeixement del que ens venia a sobre era total”, recorda la infermera Rocío Solís, amb funcions d’adjunta a la direcció del CAP Jaume I des de fa justament un any. “Penso que tots pensàvem en un primer moment que podia ser com una grip, però la crua realitat ens ha anat arribant a passos gegantins”, afegeix.

El doctor Alfaro resumeix la nova realitat sorgida de la Covid-19 de manera gràfica. “Jo posaria un cartell ben gran a l’entrada del CAP amb un missatge: «Res tornarà a ser com abans.»” I no fa broma.

(…)

Aquest és un fragment del reportatge que publiquem íntegrament al número 46 del FET a TARRAGONA. La revista publicació una edició especial -‘Un any de pandèmia’- amb el testimoni d’una quarentena de tarragonins de diferents àmbits professionals.

La revista la pots trobar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).

I si et vols subscriure al FET, clica aquí.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *