“Procuro llevar-me més tard perquè el dia sigui més curt.” A la María Gutiérrez, normalment activa com poques als seus 80 anys, la pandèmia li ha caigut com una galleda d’aigua freda. Acostumada a tenir les hores ocupades, a fer mil activitats, ara les hores passen molt lentes. La María forma part del col·lectiu que més pateix el coronavirus, la gent gran. Són els més afectats, perquè en general són els que tenen la salut més vulnerable i perquè les restriccions de mobilitat imposades a causa de la pandèmia fan més feixuga la soledat en la qual molts viuen, com és el seu cas.
Ho sap perfectament la Miriam Giménez, responsable del departament de gent gran de Creu Roja Tarragona, la institució que treballa perquè els avis i les àvies notin en la menor mesura possible una crisi sanitària que ja fa massa temps que dura. “Els passa factura no poder fer les seves rutines habituals, sobretot aquelles que comporten més activitat, sortir al carrer, relacionar-se amb més gent. Els efectes es noten cognitivament, emocionalment i físicament”, explica Giménez.
Creu Roja fa un seguiment de les persones grans que viuen soles per fer-los companyia
La María Gutiérrez abans de la pandèmia anava a cantar amb tres corals diferents, feia cursets de memòria, assistia a conferències i reunions… “Però ara m’ho han tret tot i no ho porto gaire bé”, lamenta. De totes maneres, no es resigna a quedar-se sempre a casa i cada dia fa el recorregut des d’on ella viu, a l’avinguda de la Reina Maria Cristina, fins al mercat.
A més de fer una mica d’exercici, aquesta activitat li permet mantenir el contacte amb la gent, ella que sempre ha sigut especialment sociable. “Al mercat hi he comprat tota la vida i hi tinc molts coneguts i moltes amistats, i miro de parlar-hi almenys una estona”, explica la María, a la qual les trucades que rep periòdicament dels voluntaris de la Creu Roja també l’ajuden a suportar la situació.
Les persones amb salut més vulnerable han patit molt les restriccions de mobilitat
També passa una estona “entretinguda i divertida” amb les trucades l’Antonio Soler, de 84 anys i vidu des d’en fa tretze. “La Blanca, la voluntària amb qui parlo i que de vegades també ve a visitar-me, és molt de la broma, i jo també”, afirma l’Antonio, al qual el sentit de l’humor li funciona per mantenir-se animat.
(…)
La Maria i l’Antonio són alguns dels protagonistes del reportatge que publiquem íntegrament al número 46 de la revista FET a TARRAGONA.
Un contingut que hem pogut elaborar gràcies al suport dels 680 subscriptors del FET. Per això, t’animo a sumar-te a aquesta comunitat d’amics lectors per només 30€ l’any.
EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’
I si vols només aquest número de la revista, demana el teu exemplar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
