Advertisement
Carregant ...

La recreació literària i visual de la Festa (segle XVII)

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Autora: Sílvia Iglesias.

Ara que ja s’ha anunciat el programa ‘Tecla 700’ per commemorar els 700 anys de l’arribada del Braç de Santa Tecla, des del FET a TARRAGONA seguim publicant textos i il·lustracions vinculats a la història de la Festa Major de la ciutat. Des del passat mes de setembre hi dediquem una secció fixa de la revista amb la participació d’escriptors i il·lustradors tarragonins.

El ‘Fet’ continua celebrant els 700 anys de Santa Tecla amb relats i il·lustracions inèdites

En cada número publiquem en exclusiva un relat i una il·lustració inèdites. En l’àmbit literari, hi han participat fins ara Òscar Palazón, Montserrat Palau, Magí Sunyer i Margarida Aritzeta. I pel que fa a les il·lustracions, han anat a càrrec d’Adrià Ramírez,Alba Domingo, Alba Méndez i Núria Rubio.

A l’últim número publiquem el relat de Maria Roig Alsina i la il·lustració de Sílvia Iglesias

Al número 47 del FET, actualment a la venda a les llibreries de la ciutat, trobareu el relat de Maria Roig Alsina ‘Les nits que van ser dies’ -ambientat a la Tarragona del segle XVII- i la il·lustració de Sílvia Iglesias.

Aquí en teniu un tastet del relat:

La ciutat dormia i tot era foscor i silenci; de sobte, es va sentir un crit punyent que va posar la pell de gallina a qui el va sentir; després, un plor fort de vida. Eren les dues de la matinada. Feia fred, era ple març i era una mala època per als refredats, però encara pitjor per als parts. L’electricitat i l’aigua corrent no existien i la medicina estava encara als inicis. Catalunya havia perdut una guerra, Tarragona havia sofert dos setges i la gent patia gana des de feia temps. Era el 1676, i la Teresa acabava de néixer.

No va tenir mai mare, sempre va créixer pensant que en sortir d’allà dins l’havia matat, i que d’alguna manera això la convertia en una mala persona, que, fins i tot, portava mala astrugància.

El seu pare no la mirava gaire a la cara, no per manca d’estima, sinó perquè veia en ella la seva difunta esposa. Però ella, això, no ho sabia. Ningú mirava la Teresa a la cara, perquè ella només es mirava la punta de les sabates, com si portés una esfera de plom al clatell que li impedís alçar el cap. Ningú sabia com tenia els ulls, uns ulls negres i profunds com la nit que va néixer, uns ulls preciosos plens de vida, una vida que no compartia amb ningú.

(…)

El relat el pots llegir íntegre al número 47 del FET a TARRAGONA. Demana la revista a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quios El Miracle (Via Augusta, 8).

I si vols donar suport a la nostra manera d’entendre el periodisme, la cultura i la ciutat, FES-TE DEL ‘FET’ per només 30€ l’any.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *