Que la primera visita oficial a Tarragona del president de la Generalitat, Pere Aragonès, el porti al mercat municipal i al centre cívic de Torreforta i a tenir una trobada amb líders veïnals de la ciutat és un gest polític esperançador. Que la visita es produeixi només dotze dies després de la presa de possessió és una dada a tenir en compte.
Corren nous temps al Govern de Catalunya. Aragonès pretén imprimir una petjada social al seu mandat. Des del minut u. Sense oblidar la carpeta del conflicte polític, el president de la Generalitat vol trasmetre una imatge de proximitat i escoltar les reivindicacions veïnals: “al costat de la gent”, com diu l’eslògan utilitzat per ERC durant l’última campanya electoral.
Pere Aragonès escolta les demandes dels veïns en la seva primera visita a Tarragona
Pere Aragonès, com a president; Pau Ricomà, com a alcalde de Tarragona; Noemí Llauradó, com a presidenta de la Diputació i vicealcaldessa de Reus, i molts altres alcaldes i càrrecs institucionals de la formació republicana s’han marcat com a objectiu demostrar que saben governar, que gestionen amb criteri la cosa pública, i que el camí cap a la independència passa per fer-se valdre des de l’autogovern i des del món municipal.
El primer gest del president cap a Tarragona és significatiu. Aragonès podria haver optat per fer una visita institucional a l’Ajuntament (foto protocol·lària i signatura al Llibre d’Honor) i després assistir a l’assemblea de l’Associació de Municipis per la Independència que se celebrava al Teatre Metropol. Però no. Va preferir la visita al mercat i el contacte amb els veïns. I no al centre de la ciutat, sinó a la zona de Ponent, un territori poc favorable a les tesis sobiranistes.
No recordo abans un president de Catalunya –en mànigues de camisa i arromangat– escoltar i anotar els greuges dels tarragonins en forma de Joan XXIII, centres d’atenció primària, Ciutat Residencial o pla de seguretat de la química. El gest l’honora, però d’aquí un temps sabrem si només buscava una foto per la galeria.
El president Aragonès s’emporta molts deures a Palau mentre exhibeix una manera de fer diferent als seus predecessors. És un tòpic, però ara haurà de passar de les paraules als fets.
