Trepitgem la futura estació intermodal més gran d’Espanya. Som a l’àrea sud dels terrenys de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), a l’alçada del Complex Educatiu, allà on la terminal de La Boella farà un pas de gegant en el termini de dos anys. Ara, quatre vies, una llarga filera de cotxes estacionats i un parell de trens de mercaderies sense activitat ens envolten enmig d’una gran esplanada.
La remodelada terminal de la Boella, al Port de Tarragona, estarà a punt en dos anys
Just és aquí on el Port de Tarragona preveu col·locar la peça clau per implementar la seva estratègia de creixement i millora de la competitivitat. I per això ha establert una aliança amb BASF i vuit socis del sector logístic a través de Combi Terminal Catalania (CTC) que serà qui operarà la futura i totalment renovada estació intermodal de La Boella.
Josep Maria Cruset, president de l’APT, i Antoni Torà, director executiu de CTC, guien una visita a la zona amb representants del Panell Públic Assessor i el Panell Intern de BASF. Expliquen que serà la terminal de més abast de l’Estat espanyol perquè tindrà una capacitat de fins a 120.000 contenidors anuals. Hi operaran 8 trens diaris, 5 en direcció a Europa (tres de les destinacions ja estan definides) i 3 més a la Península Ibèrica (Portugal, zona de Madrid i sud d’Espanya).
Hi operaran vuit trens diaris, cinc en direcció a Europa pel tercer fil
Això significa que es doblaran les quatre vies actuals -on, per cert, ja està instal·lat des de fa anys el tercer fil- i que caldrà oferir als clients serveis addicionals en noves instal·lacions. Però treballen amb un calendari que els situa a finals del 2023 quan el Corredor Mediterrani (el tercer fil per la via de la costa) arribarà a Tarragona, segons diuen ara a Madrid i després d’incomptables retards.
Les bondats del projecte explicat per Cruset i Torà no amaguen el debat latent a la societat tarragonina sobre el risc que suposa el pas de mercaderies ferroviàries per zones urbanes. Ho expressen en veu alta alguns membres del Panell Assessor. Es parla de les molèsties als veïns, dels perjudicis al sector turístic, de la suposada provisionalitat del tercer fil (que gairebé tothom veu amb desconfiança) i del perill en els àmbits de la seguretat i el medi ambient.
Josep Maria Cruset respon les crítiques pel pas de les mercaderies en zones urbanes
El president del Port, conscient del desig unànime de traslladar les mercaderies cap a l’interior, afronta les crítiques amb una mirada que intenta ser positiva. Posa damunt la taula la partida dels Pressupostos Generals de l’Estat 2021 per començar l’estudi d’un traçat alternatiu i insinua que la presidenta d’Adif, en una reunió de fa pocs dies a Madrid, li ha expressat que n’ha près bona nota.
“Hem de buscar l’equilibri -conclou Cruset- entre l’activació econòmica del Camp de Tarragona i la qualitat de vida dels residents”.
És possible aquest equilibri? Aquí rau una de les qüestions clau que es planteja avui el territori. I la resposta no estarà gens clara, si l’Estat no posa tota la voluntat per dibuixar i executar una plataforma única per mercaderies lluny de les zones poblades. El lobby de Tarragona es fa avui més necessari que mai.
Com a veí en permeto aportar que el pitjor dels trens de mercaderies, com bé es comenta a l’article, són les molèsties, concretament l’hora a la que passen (tota la nit i tot el dia), el gran soroll que fan (màquines dièsel i vagons que semblen matraques) sumat a la llargada dels combois (potser cal també un canvi per aquí?). Penso que el què no s’entén és que es promogui la línia d’alta velocitat amb destinació a l’estació del Camp de Tarragona, amb més competència en les operadores i preus francament assequibles però que et deixen al costat del complex petroquímic mentre les mercaderies creuen la ciutat si les dues situacions generen greuges a la població?
Tothom té voluntat per canviar el món, però el capital acostuma a oblidar el factor humà.