Estaven farts d’esperar. N’estaven farts l’alcalde Ricomà i l’equip d’Esquerra, però també les regidores de la CUP i l’espai polític de Junts. Estaven farts d’esperar a En Comú Podem. Dilluns al matí, quan s’ultimava el nou acord de govern a l’ajuntament de Tarragona, entrevistava Carla Aguilar-Cunill, portaveu dels ‘comuns’ i encara primera tinenta d’alcalde, a Ràdio Ciutat de Tarragona.
El nou govern de Tarragona suma Junts i la CUP, però es queda sense els ‘comuns’
I durant 10 minuts d’entrevista –aquí la podeu recuperar– la fins ara número dos del govern no va concretar res, ni tant sols va apropar l’acord final amb les cupaires: “Falten més converses, cal flexibilitat i voluntat, i que tothom se senti reconegut i satisfet”, deia. “Fins ara hem arribat a tot arreu amb les mans actuals, no és imprescindible ampliar el govern”, afegia. “Valorem el suport de Junts, però apostem per un govern netament d’esquerres”, rematava.
Les paraules, però també el to de veu i l’actitud d’Aguilar-Cunill transmetien una imatge d’estancament polític, de voler dilatar els ‘tempos’ després de mesos donant voltes i més voltes sobre un acord per sumar mans i idees al govern que no s’acabava de concretar. Potser l’entrevista va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència de Ricomà i de les altres formacions que van garantir la seva investidura ara fa just dos anys.
Només 24 hores després de l’entrevista, Carla Aguilar s’acomiadava del govern davant dels mitjans de comunicació amb l’absència significativa d’Hermán Pinedo, l’altre regidor d’aquest espai polític, però defenestrat de Podem. Els ‘comuns’ se senten “expulsats” per Ricomà. Potser tenen raó, però se’n van a l’oposició perquè no han calibrat bé les forces pròpies quan denigraven Nadal i quan han tingut congelats durant mesos els moviments de l’alcalde, que avui ha vingut a dir: Fins aquí hem arribat!
L’alcalde incorpora nous socis per concretar el canvi promès fa dos anys
A l’altre cantó, entren al govern Junts i la CUP, dues formacions que presenten algunes discrepàncies de fons que veurem com queden salvades al llarg dels propers dos anys. L’aposta de les cupaires és especialment rellevant: Tarragona passa a ser el municipi més gran del país amb les anticapitalistes al govern.
Però més enllà de les diferències ideològiques, com deia Dídac Nadal, aquí han prevalgut les relacions personals i la predisposició i ganes de l’alcalde i el seu equip per acumular forces en un govern que s’havia demostrat massa petit pels reptes que ha d’afrontar.
Han salvat els mobles amb un aprovat alt durant la primera part del mandat (tenint en compte l’excepcionalitat del moment), però Ricomà necessita alguna cosa més per concretar el govern del canvi que va prometre el 2019. Superada l’etapa més dura de la pandèmia, necessita un equip més fort, amb idees noves, empenta i ambició i creu que això li proporcionaran els nous socis. Només el temps li donarà o no la raó.
Cop de timó a Turisme
Un comentari a banda mereix els canvis al cartipàs municipal que afecten l’alcalde Ricomà: deixa Cultura en mans d’Inés Solé, de la CUP, però assumeix Turisme al·legant que és una àrea “molt transversal amb temes de comerç, neteja, cultura i patrimoni”.
Però la raó de fons és que l’alcalde vol salvar una situació que s’ha tornat insostenible al Patronat Municipal de Turisme i no només per l’absència de gerent des de fa un any i mig. Ricomà vol agafar les regnes d’un ens on s’ha generat un malestar intern molt profund. Aquesta és una de les patates calentes més urgents a resoldre pel primer responsable polític de la ciutat a la segona part del mandat.
