Advertisement Advertisement
Carregant ...

Els carrers d’una ciutat: repensar amb ulls d’infant

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El nou tram del carrer Pere Martell, amb vorera, carril bici, carril d’aparcament i carrils per a vehicles. Foto: Ricard Lahoz.

Fa quatre anys que, amb la Joana i la Bet, vam editar un llibre anomenat Mapa de ciutats somiades. Teníem la voluntat de fer-ne una eina per entendre la relació, percepció i necessitats dels infants vers la seva població. Primer vam anar a les escoles a preguntar a la canalla i després vam escriure i vam il·lustrar. L’obra té un to poètic i molts relats parlen en base a allò que no diuen, per exemple; que en la descripció d’una ciutat no apareguin cotxes respon a aportacions com aquesta: «Les voreres són estretes i quan dues persones es creuen és perillós perquè cal posar els peus a la carretera».

“Als nens i nenes els preocupen, per exemple, les voreres estretes”

La proposta recrea nombrosos municipis de les nostres comarques en base a l’ideal dels nens. Vam fer-ne la presentació al Museu d’Art Modern de Tarragona, on ens van rebre amb els braços oberts i hi vam convidar a tots els interessats. D’escoles en van venir moltes però d’alcaldes, cap i de regidors d’urbanisme o mobilitat, ben pocs. Aquell dia vam entreveure que la política no es pren la infantesa prou seriosament.

El projecte estava inspirat en La ciutat dels infants de Francesco Tonucci, un llibre extraordinari que diu coses com aquesta: «Es tracta d’aconseguir que l’Administració posi els ulls a l’alçada dels infants, per no perdre de vista ningú. (…) Cal imaginar-se que, quan la ciutat estigui més adaptada als infants, estarà també més adaptada a tothom.» Tot plegat ens va servir per constatar la importància de l’entorn urbà en la població infantil.

“A la clàssica por als cotxes i les motos quan creuem el carrer, ara hi afegim els patinets”

Al nostre territori vivim majoritàriament en pisos i entenem l’espai públic com una extensió espontània de la llar. És durant la infantesa que es crea la relació amb la ciutat; els codis, les actituds, les sensacions que es perceben… marquen el vincle amb ella. A Tarragona, la ciutat que habito, les pautes que trobem no són gaire engrescadores. A la clàssica por que tenim als cotxes i a les motocicletes quan creuem el carrer, cal afegir el neguit dels patinets elèctrics circulant per places, passejos i voreres. Aquest fet no és una anècdota i sovint caminar per la ciutat esdevé una mala experiència. El dia a dia resulta frustrant i en els moments de gaudi la millor opció és la d’anar a campar fora.

Una de les moltes voreres inutilitzables a la Part Baixa, al costat d el’estació de tren. Foto: Ricard lahoz.

És responsabilitat dels adults crear espais segurs per tal que la canalla pugui explorar el seu entorn i les mesures han de ser efectives. Reduir la circulació de vehicles a 30km/hora pel nucli urbà va ser una molt bona iniciativa, però a la pràctica no s’ha fet realitat. Soc de la opinió que, per tal que això tingui èxit, caldria englobar-ho en un projecte més vast. Fer-ne un pacte de ciutat amb els màxims partits polítics, implicar les associacions de veïns, entitats, escoles… explicar-ne els beneficis a tota la població, fer del vianant l’actor protagonista, il·lusionar-nos i sobretot, crear una narració i visualitzar-la al carrer.

“Cal crear espais segurs perquè la canalla pugui explorar el seu entorn”

Llegeixo que aquest estiu una nova empresa engrossirà el parc de patinets de lloguer i em poso les mans al cap. No em pertoca aportar solucions tècniques al fet que els patinets elèctrics circulin per les voreres, però és evident que ara tenim un problema que abans no existia. Potser accions com aquestes ajudarien a millorar el tema: carnet obligatori d’educació vial, assegurança a tercers, senyalitzar la prohibició de circular per espais de vianants…

Hem omplert els carrers de la ciutat de patinets elèctrics sense saber-ne les conseqüències i ara caldrà enginy per reparar-ho i que no ens passi allò que diuen: «És fàcil llençar una pedra al mar però molt difícil de treure».


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *