13 C
Província de Tarragona
Dilluns, març 25, 2024

Una gerra amb història i identitat

Una inscripció monumental convida els usuaris a conèixer la història del projecte. Foto: David Oliete.

La humanitat ha necessitat l’aigua des del principi dels temps, fins i tot abans de tenir consciència de nosaltres mateixos. Per netejar, per cuinar, per beure i, en general, per viure. Molts van ser els esforços de les societats del passat per controlar i dominar un element tan voluble com vital, i no ha estat fins als nostres dies que ens hem adonat de la caducitat d’aquesta font de vida si no posem remei al malbaratament quotidià. L’aigua no és un bé inesgotable i, més tard o més d’hora, la trobarem a faltar.

EMATSA impulsa un projecte per reproduir una gerra romana que serveixi d’ús quotidià

Fomentar el consum habitual d’aigua de l’aixeta. Aquesta és una de les accions que proposa l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (EMATSA) per aquest repte aqüífer a què s’enfronta tota la humanitat —amb solucions individuals, que són les que faran canviar el món. L’entitat s’ha posat les piles i ha impulsat un projecte transversal, original i d’un marcat caràcter tarragoní que engloba diverses especialitats, des de l’arqueologia fins a la matriceria, passant pel disseny i la publicitat. L’han anomenat Vrceus Acquae.

“Vam pensar com podíem fer que la gent consumís aigua de l’aixeta, i se’ns va acudir fer un recipient ceràmic, una gerra amb un relat al darrere”, recorda Jordi Vallvé, de l’àrea d’innovació i responsabilitat social d’EMATSA. Com a empresa municipal d’aigües que són, reduir el consum d’aigua embotellada i oferir l’alternativa de l’aixeta és un dels seus objectius, i van buscar un element que pogués ser utilitzat a diari, que aterrés a la quotidianitat de les cuines i que s’adaptés a les necessitats de cadascú. I què hi ha millor que una gerra de ceràmica per contenir i conservar els líquids?

El projecte fomenta la sostenibilitat, el talent jove i els productes de proximitat

“Una proposta ecològica, sostenible i de proximitat”, remarca Vallvé, que també explica que volien imprimir un caràcter tarragoní al projecte, una aposta segura perquè la gent se l’acabi fent seu. I, com que per trobar una solució als problemes del present només ens cal fer una ullada al nostre passat, van trobar la inspiració en l’època romana: “Un cop vam tenir clara la proposta vam pensar que a Tarragona teníem molts referents de ceràmica romana: una gerra amb un relat al darrere, amb una història que servís per explicar com es recollia l’aigua antigament.”

Els responsables del projecte a les portes de l’ICAC. D’esquerra a dreta, Oriol Diego, Esperança Huguet, Glòria Sabater i Jordi Vallvé. Foto: David Oliete.

I, doncs, com s’ho feien els romans per recollir i mantenir l’aigua? Aquí és on entra Esperança Huguet, arqueòloga i investigadora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC): “La resposta la trobarem, com en molts altres casos a Tarragona, sota terra.” Les excavacions fetes l’any 2000 a la Font dels Lleons, a la zona dels carrers de Pere Martell i d’Eivissa, van destapar el que formava part d’un conjunt d’edificis amb què els romans aconseguien l’aigua, tots concentrats a la part baixa de la ciutat per una simple qüestió de gravetat. La del Lleons era una font pública, d’una importància vital per a aquells romans que no tenien un pou d’accés privat.

L’ICAC ha aportat coneixement per elaborar el recipient d’inspiració romana

“Vam escollir l’època romana perquè Tarragona hi havia tingut un pes molt important, i això ens va permetre documentar moltes troballes d’aquell període”, fa Huguet. Si bé els romans van ser grans precursors de la recollida d’aigua, amb nombrosos ponts, aqüeductes, pous i cisternes, a l’hora d’emmagatzemar-la també havien ideat un sistema de recipients de diverses dimensions, sobretot àmfores, urnes i gerres de ceràmica. A la Font dels Lleons hi havia nombroses restes d’aquests exemplars que podrien marcar un estil propi de la ceràmica a la nostra zona.

En època romana les gerres eren molt habituals perquè servien per a l’aigua, el vi i, en menor mesura, la cervesa. Eren peces artesanals, fetes amb torn i procedents d’un forn que, per llei, no podien estar dins de la ciutat. “Eren elements únics; cada terrisser tenia la seva manera de modelar les peces”; un cos més tens i petit, el perfilat de la vora ben arrodonit o la delicadesa de l’acabat eren la manera de signar de cada artesà.

A Tarragona, les gerres romanes “es caracteritzen per un cos globular, de coll ample i una corba molt especial que les fa singulars”, explica Huguet, amb diversos models de fang al costat. És en aquestes característiques que s’han fixat per impregnar la seva peça d’un segell marcadament tarragoní. “Però una cosa teníem clara des del principi: no volíem fer cap reproducció, sinó una gerra d’inspiració romana”, remarca l’arqueòloga.

En època romana eren peces singulars: cada terrisser tenia la seva manera de modelar

L’escolten amb atenció Glòria Sabater, estudiant, i Oriol Diego, professor. Venen de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona a Tortosa i en ells ha recaigut la responsabilitat de dissenyar i modelar la peça final, amb tot el que això comporta. Per a Sabater, Vrceus ha estat el treball de final del segon cicle de Modelisme i Matriceria Ceràmica, fruit d’una col·laboració amb EMATSA i l’ICAC. Amb els models que els havia deixat l’Esperança i els exemples que s’havien trobat a la Font dels Lleons, Sabater i Diego van dissenyar diversos prototips de gerra.

(…)

Aquest és un fragment del reportatge que publiquem íntegrament al número 48 del FET a TARRAGONA.

Tots els continguts de la revista els podem elaborar gràcies al suport dels 680 subscriptors i subscriptores del FET. T’hi vols sumar per només 30€ l’any? Ens ajudaràs a seguir elaborant continguts de qualitat i explicar històries interessants de la ciutat.

EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’

 

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here