El projecte anunciat per AENA d’ampliació de l’aeroport del Prat -àmpliament contestat per moviments socials i formacions polítiques de Catalunya- comporta reactivar la construcció de l’estació intermodal al sud de l’aeroport de Reus, desada en un calaix des de fa una dècada. Alguns sectors polítics i econòmics del Camp de Tarragona aplaudeixen la iniciativa, però els dubtes i les incògnites que comporta són molt grans.
Correm el risc que, en el marc del deficient mapa ferroviari de la segona regió metropolitana del país, l’Estat prioritzi la connexió de l’aeroport de Reus amb Barcelona i deixi en segon terme les veritables necessitats de la ciutadania: un millor servei de Rodalies i Regionals i la desaparició de les mercaderies per la línia de la costa.
“Cal millorar Rodalies i Regionals i fer desaparèixer les mercaderies de la línia de la costa”
Quines són les nostres prioritats com a ciutat i com a territori? Quin és el nostre model de país i el full de ruta que adoptem per combatre la crisi climàtica?:
Que els turistes que arribin a l’aeroport de Reus puguin marxar més ràpid cap a Barcelona amb un altre tren d’alta velocitat? O que els usuaris d’aquestes comarques ens puguem desplaçar amb un servei eficient i de qualitat entre les nostres poblacions i fins a la capital del país?
Deixant de banda que l’ampliació del Prat no és, ni de bon tros, un tema tancat (l’oposició anirà en augment en un context de greu emergència climàtica), ens de preguntar si, realment, l’estació intermodal de Reus ha de ser ara el nostre primer objectiu en matèria ferroviària. Un altra estació a mig camí de tot? Una estació bàsicament per a turistes? Una estació per atendre una demanda escassa de vols?
“Volem una altra estació d’alta velocitat a mig camí de tot i només per a turistes?”
Alguns s’entusiasmen amb una altra infraestructura d’alta velocitat, però a mi em preocupa l’increment cada cop més insuportable del trànsit de trens de mercaderies pel centre de la ciutat que provoquen molèsties i causen un risc greu a la població. I m’indigna que els trens de passatgers triguin més d’una hora en arribar a Barcelona, avui igual que fa vint anys i pitjor que en fa trenta.
Aquí és on l’Estat, la Generalitat, els municipis i la societat civil hi hem de posar tots els esforços. Representa qualitat de vida i lluitar contra la crisi climàtica de manera efectiva.
