Els pescadors del Serrallo lluiten cada dia per sobreviure a una llarga crisi que va deixant a terra la majoria de barques, camí del desguàs. És un degoteig constant des de fa vint anys. Està en perill d’extinció la gent que surt a la mar per portar el peix de proximitat que després es compra a les parades dels mercats o bé es menja als restaurants.
Hi ha, però, qui es resisteix a abandonar, tot i els pals a les rodes d’unes administracions que els arraconen, segons denuncia el sector. Les despeses, a més, no paren de créixer. Esperem al moll una de les últimes nissagues de pescadors de Tarragona. De la barca a la llotja. Tres generacions que coincideixen encara entre la barca, el mar i la llotja. Avi, fill i nets. Acte de vocació i resistència.
Fa vint anys hi havia prop de 100 barques d’arrossegament a Tarragona i ara en queden 23
L’Andreu Domènech Ferré espera, als 76 anys, que la seva barca, la Maria Ferré II, arribi al moll, al port de pescadors del Serrallo. Porta a les mans una ferrada. La barca, de la flota de l’arrossegament, és l’última a entrar, tot complint uns horaris prèviament pactats, i serà també la darrera de portar el peix a la llotja. Han sortit a quarts de set del matí de port i han navegat durant prop d’una hora i mitja per trobar el millor lloc on deixar anar les xarxes.
Són quarts de sis de la tarda i l’activitat al moll és frenètica. L’olor del peix envaeix tots els racons, al moll i a dins de la confraria, on es comença a traginar el producte, fresc, preciós. A damunt de les barques es descarreguen les captures del dia en caixes curosament arreglades, i també al moll, on un anar i venir de mariners va portant el peix camí de la llotja.
“El mar està molt esgotat”, reflexiona l’Andreu. “I molt brut”, afegeix. En dues frases, com dos cops de puny, explica part dels mals d’un sector que fa molts anys que malviu, en una crisi permanent. Al moll es creua amb el Jordi Vidaller (26 anys), un dels seus nets. Amb prou feines té temps d’aturar-se perquè el peix fresc no pot esperar gaire damunt la barca. El Jordi fa set anys que cada dia puja a bord de la Maria Ferré II. Va decidir convertir en professió el que havia mamat a casa, sobretot als estius, quan pujava a la barca per acompanyar els grans. Somriu. Li agrada l’ofici. Ho porta a la sang i es nota.
(…)
Així comença el reportatge que publiquem íntegrament al número 49 del FET a TARRAGONA. La revista la pots trobar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).
Aquest i la resta de continguts els podem elaborar gràcies al suport dels prop de 700 subscriptors del FET. Et convidem a sumar-t’hi per només 30 euros l’any.
Et portarem la revista a casa, amb un exemplar del penúltim número de regal. I com a subscriptor/a, et podràs apuntar a les activitats culturals que estem preparant per aquesta tardor.
