Advertisement Advertisement
Carregant ...

De la resistència a la mobilització

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Javier Muniáin i Emili Guillemat, socis d’Òmnium Cultural, en la trobada organitzada pel FET. Foto: David Oliete.

“Salut i república!” Emili Guillemat i Javier Muniain estan asseguts en una terrassa de la Rambla i un conegut de tots dos els saluda, amb una expressió de complicitat. No és estrany que entre els vianants hi hagi gent que els conegui, ells que estan tan lligats a la vida social tarragonina. Nastiquers de pedra picada, són habituals a les graderies del Nou Estadi, però també en actes festius —Muniain és portador de l’Àliga— i en el teixit associatiu de la ciutat. No és estrany, també, que la salutació tingui una connotació clara, ja que comparteixen una afiliació: són socis d’Òmnium Cultural del Tarragonès, que aquest 2021 celebra els 50 anys. Són, però, dos perfils de soci diferents i que expliquen, per si mateixos, les dues etapes viscudes per l’entitat.

Trobada amb dos socis d’Òmnium Cultural del Tarragonès en els 50 anys de l’entitat

Emili Guillemat, de 75 anys, és soci des del 1971. Aquell any en què Òmnium Cultural arriba a Tarragona, el catalanisme està centrat en la recuperació dels seus trets d’identitat, encara amb la dictadura activa. “Jo em faig soci d’Òmnium per la cultura i per la llengua. Estava al Club de Joves, una entitat emparada en l’Església i que formava part del moviment catalanista, que s’anava movent, sobretot al voltant de les classes de català, de l’excursionisme, del teatre, de la coral…”.

Acte de lliurament del premi Tarragoní Fidel a Joaquim Icart, el 1980, al saló de plens de l’Ajuntament. Fotografia: Arxiu Òmnium Cultural.

Hi havia molta feina per fer en aquell moment. Es tractava, pràcticament, de tornar a començar després d’uns anys foscos. “També vaig entrar a Òmnium per tot el que havia viscut en el franquisme, pel que la meva mare m’explicava del meu pare, a qui no vaig arribar a conèixer i que a la guerra va anar al front i després al camp d’Argelers…”, rememora.

Recuperar la llengua i la cultura en ple franquisme era el primer objectiu d’Òmnium

Si Guillemat és un dels primers socis d’Òmnium del Tarragonès, Javier Muniain és dels darrers, ja que s’hi ha afiliat aquest 2021. I les seves raons per fer-ho són molt diferents a les de Guillemat. És una altra època. “En el meu cas és una evolució natural tenint en compte tot el que ha passat a Catalunya els darrers anys, que et fa obrir els ulls i adonar-te que cal fer alguna cosa. I Òmnium és l’entitat amb qui més identificat em sento per la seva manera de lluitar per una forma diferent de viure, més oberta, sense anar en contra de ningú, sempre a favor”, explica Muniain, nascut a Pamplona el 1968 però establert des de petit a Tarragona.

El mig segle de vida d’Òmnium Cultural del Tarragonès es commemora aquesta tardor a partir de tres iniciatives: una exposició, un llibre i un audiovisual. Aquest divendres 8 d’octubre a les 19,30 hores s’estrenarà el documental al Teatre Tarragona. L’exposició es podrà veure a l’Espai Turisme del carrer Major i el llibre es presentarà al desembre.

(…)

El reportatge íntegre el pots llegir al número 49 del FET a TARRAGONA. La revista la pots trobar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).

Aquest i la resta de continguts els hem elaborat gràcies al suport dels subscriptors. Per això, et demanem que et sumis a la comunitat del FET, si encara no en formes part.

EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’

I si ja ets subscriptor/a, regala un any de bon periodisme a un amic o familiar. La feina del FET ha estat reconeguda amb diversos guardons.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *