La Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola ha programat per aquest mes d’octubre tretze activitats presencials: tallers, conferències, hores del conte, laboratoris i clubs de lectura que es convoquen a l’Auditori Gran i a la Sala Infantil i Juvenil. L’oferta de l’equipament cultural es completa amb sis activitats més de caire virtual.
Per què començo un article al FET a TARRAGONA amb una referència a la Biblioteca Pública de Girona? Doncs perquè, una vegada més, les comparacions són odioses, però cal fer-ne esment. La Biblioteca Pública de Tarragona viu una situació ben diferent. Tot i la millora dels indicadors de la pandèmia, aquí encara és gairebé impossible convocar activitats presencials per les mancances del vell edifici del carrer Fortuny. Hi ha la sensació d’estar lligat de peus i mans, i de no poder millorar l’oferta cultural a la ciutadania.
La pandèmia encara fa més evidents les mancances de les instal·lacions del carrer Fortuny
Només cal observar l’oferta d’aquest mes d’octubre per certificar que a Tarragona tot és virtual. S’hi han organitzat 10 clubs de lectura virtuals (àlbums il·lustrats, còmics, idiomes, teatre, novel·la negra…) i sis tallers de creixement personal, creació literària, patrimoni, poesia, ciència i educació emocional en l’àmbit familiar, també virtuals. Això sí, aquesta setmana anuncien els clubs de lectura infantil i juvenil, amb “un nou format” que permet una trobada presencial al trimestre.
Per participar en aquestes propostes telemàtiques, cal descarregar-se l’aplicació Tellfy al mòbil i la pròpia biblioteca te n’indica les instruccions d’ús. És evident que, malgrat les facilitats que posen als usuaris, aquesta virtualitat allunya a una franja de la població, i més quan la presencialitat s’ha imposat en gairebé tots els àmbits de la nostra vida quotidiana.
A la biblioteca provincial de Girona tornen les activitats presencials. A Tarragona gairebé tot és virtual
L’esforç de la direcció i el personal de la biblioteca tarragonina és encomiable i continuen coorganitzant activitats presencials amb altres equipaments, com el Museu del Port (ruta literària pel Serrallo), però les limitacions a la seu del carrer Fortuny són massa grans. Aquí no disposen d’un ‘Auditori Gran’ ni d’unes instal·lacions modernes i àmplies com les de Girona o les de Lleida.
Són ‘biblioteques provincials’, de l’Estat, encara que les gestiona el govern de Catalunya. A Tarragona fa anys que parlem de la necessitat de disposar d’una gran biblioteca i de traslladar-la a Tabacalera. Però no hi ha manera de desencallar l’assumpte als despatxos de Madrid i Barcelona. Un altre problema etern que la pandèmia aguditza i que limita el nostre creixement com a ciutat en l’àmbit cultural i social.
