Advertisement Advertisement
Carregant ...

Anna Sabaté: “El teatre m’ha endollat a la vida”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Anna Sabaté Huete, al passeig de Sant Antoni. Foto: Marc Colilla.

L’institut Martí i Franquès estrena enguany un Curs de Formació de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral. És la culminació d’una llarga tradició de foment de les arts escèniques al centre educatiu, d’on han sorgit molts actors i actrius que han fet carrera professional. Anna Sabaté Huete és una d’aquestes “filles” de l’històric grup Vis de Vanadi, que, amb els anys, ha apostat per la docència i la interpretació.

Alumna de l’institut Martí i Franquès, ha fet carrera com actriu i docent

L’Anna ve expressament a Tarragona per atendre la invitació del FET i tria les vistes al mar i la muralla des del passeig de Sant Antoni. Diu que li recorden els anys d’infantesa quan anava al col·legi Lestonnac. Més tard, a les aules de l’institut trobarà una persona que li canviarà la vida: la mestra Mercè Sardà. Gràcies a ella —“una segona mare”—, l’Anna decidirà dedicar-se professionalment al món del teatre: damunt, davant i darrere dels escenaris.

Instal·lada des dels 18 anys a Barcelona, no visita gaire la ciutat on va néixer i fa temps que no parla dels seus orígens. Així que l’entrevista suposa a la protagonista un repàs a fons de la seva trajectòria vital que comença

Quin és el seu primer contacte amb el teatre?

Quan estudiava segon de BUP al Martí i Franquès, la professora de llengua catalana Mercè Sardà em proposa participar en el grup de teatre que ella dirigeix, el Vis de Vanadi. Jo era una nena molt entremaliada, per dir-ho suaument, i la Mercè va saber veure com ajudar-me i acompanyar-me. És la persona més compassiva que he conegut mai, va amb el cor a la mà i ha estat un referent per a molts joves de la ciutat.

I aquell pas què representa?

Entro al grup als 15 anys i hi trobo —a més de la Mercè— persones meravelloses que creen equips per aixecar un muntatge. Hi trobo una llibertat difícil d’explicar, la sensació de fluir quan assajo o interpreto, com un joc… Em fa descobrir el treball en equip, en un entorn que t’acull i que fa coses creatives. Un espai de sociabilització, d’expressió i comunicació, d’obertura de sentiments i per compartir. Hi vaig aprendre i créixer molt. Els divendres a la tarda assajàvem al saló d’actes i era un gaudi molt gran. Recordo que el primer muntatge va ser una obra de Molière.

Què troba en Mercè Sardà?

Ella escull textos clàssics meravellosos i uns papers molt adients per a mi, per fer-me treure coses que tenia dins, com la vergonya, la vulnerabilitat i les inseguretats, però també l’art de la seducció. Em fa provar una àmplia gamma de colors que eren dins meu. Jo, que tenia una baixa autoestima, em començo a expandir en personalitat i consciència. Gràcies a la Mercè, el teatre m’eixampla, m’obre el cor i fa que em senti amb més confiança. És una dona espiritual que, a través de les arts escèniques, ha aconseguit motivar molts joves. Som com els seus fills i filles, ens ha culturitzat i ens ha fet millors persones. Sense la Mercè, Tarragona no hauria viscut tantes experiències teatrals interessants. I, en l’àmbit personal, he de dir que mai li podré retornar tot l’amor i atenció que he rebut d’ella.

El teatre li canvia la vida en l’àmbit personal?

Sí, suposa tenir una il·lusió a la vida, que jo no tenia fins llavors. Representa entomar un projecte que t’apassiona. Si no arribo a trobar el teatre, jo hagués estat una persona gris i depressiva. El teatre m’ha endollat a la vida. Em fa sentir bé. Em permet canalitzar i obrir les emocions a través dels personatges i les històries que interpreto. És el meu canal d’expressió.

(…)

L’entrevista íntegra la pots llegir al número 49 del FET a TARRAGONA. Trobaràs la revista a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).

Aquest i la resta de continguts els hem elaborat gràcies al suport dels subscriptors. Per això, et demanem que et sumis a la comunitat del FET, si encara no en formes part.

EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’

I si ja ets subscriptor/a, regala un any de bon periodisme a un amic o familiar. La feina del FET ha estat reconeguda amb diversos guardons.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *