“Fer possible una cosa que s’ha dit impossible”. Una definició clara de la màgia als ulls del mag tarragoní, Óscar Vallhonrat. I, si bé la diferència entre l’Oscar persona i l’Óscar mag només és un accent, ell em deixa clar ben aviat que la màgia és el mode de vida que ha escollit i, per tant, l’Oscar i l’Óscar tampoc estan tan allunyats.
De petit, quan només tenia vuit anys, recorda haver jugat amb els sets de màgia de Màgic Andreu i del gran Juan Tamariz. Però la passió envers aquest món no va arribar fins que, al voltant dels catorze, va descobrir una botiga dedicada a la màgia a Barcelona que canviaria la seva vida per sempre. Hi anava molt. Sempre que podia. I, al final, van recomanar-li un llibre de màgia amb cartes que el va endinsar en l’autodidactisme.
Óscar Vallhonrat es va apassionar per la màgia descobrint una botiga especialitzada a Barcelona
Es passava les hores a l’habitació assajant, fent proves i repetint els jocs un cop rere l’altre. Però el seny va guanyar la partida i va decidir estudiar una carrera universitària: Enginyeria de Telecomunicacions. La tècnica, a Terrassa, i la superior, a Granada. I va ser just en aquesta darrera ciutat on va tenir la sort i l’oportunitat de conèixer i treballar de la mà d’un dels grans referents espanyols del món de la màgia, Miguel Puga, més conegut com MagoMigue.
“Va ser una experiència molt nutritiva per mi”, recorda Vallhonrat quan pensa en tota la màgia que va poder viure a Granada. Però de nou, va guanyar el seny i, en acabar la carrera, va començar a treballar d’enginyer. Dos anys de feina i sou estables que van ser suficients per adonar-se que allò no era per ell. “Vaig decidir tornar a Tarragona, a casa, i vaig intentar fer-me el meu lloc en el món de la màgia”, explica Óscar.
Vallhonrat lidera un projecte per ensenyar màgia a les escoles de Tarragona
“Viure de la màgia és com viure de qualsevol altra branca artística actualment: picar pedra i picar pedra dia a dia, sense saber què passarà demà”. I això és el que fa Óscar Vallhonrat i el que somia continuar fent durant molts i molts anys. Actualment, encapçala un projecte d’ensenyar màgia a diferents escoles de la ciutat, perquè accepta que a ell li hagués agradat poder tenir una estona de màgia a l’escola quan era petit. És un projecte que, segons explica, està funcionant molt bé amb els infants tarragonins.
“Als meus espectacles busco l’equilibri entre l’humor, la sensibilitat i la tendresa”
També té una empresa de màgia per a públic familiar i adult que porta el seu nom. Ell diu que la seva forma de fer busca “l’equilibri entre l’humor, la sensibilitat i la tendresa”. Accepta que no és comediant, però reconeix que els seus espectacles tenen moments que busquen somriures, i d’altres que necessiten de concentració i moviments lents i molt suaus. Defineix la seva màgia com a “elegant” i explica que el seu objectiu principal és que l’espectador se senti cuidat i còmode a sobre de l’escenari. “Que sigui l’heroi i que visqui l’emoció d’allò impossible en primera persona”, admet.
“Un referent?” – li pregunto.
“Pepe Carrol, la seva formar de fer i, sobretot, l’amor i passió per la seva feina em van marcar” – em contesta.
“El truc que més t’ha fascinat?” – torno.
“Recordo una actuació de David Coperfield fa un parell o tres d’anys que va fer desaparèixer una persona d’entre el públic i el va fer aparèixer sobre l’escenari, tinc molt present l’emoció que vaig sentir” – respon.
“I el teu millor truc?” – acabo jo.
“M’apropio una frase de Michael Ammar i et dic que el millor truc és aquell que estàs fent en aquell moment concret, en el qual estàs posant tota la teva intenció” – tanca ell rodó.
“De vegades, és més fascinant un silenci que un gran aplaudiment”
Sobre deixar el públic bocabadat amb els jocs de màgia m’explica que, de vegades, és més fascinant el silenci de no trobar explicació a allò que acaben de veure, que un gran aplaudiment. I sí, es pot creure en la màgia tot i conèixer els trucs que hi ha darrere de cada joc. “Gaudeixes perquè saps que allò que fas és impossible. Et deixes emportar i oblides aquella part més racional que tots tenim i que en aquell moment no necessitem”.
Vallhonrat actuarà aquest novembre al festival Teatre Màgic de Tarragona
Si us hi fixeu, Tarragona és el lloc on va voler tornar quan va decidir guiar-se per allò que li deia el cor i dedicar-se a la màgia. I és que la nostra ciutat té “ambient màgic”, m’explica. Existeix l’associació Tarracadabra, que mou mags amateurs i professionals, i, sobretot, tenim el Festival Teatre Màgic. Vallhonrat formarà part de l’edició d’enguany, una col·laboració que li fa especial il·lusió perquè “poder estar en cartellera a la ciutat on vas néixer és una alegria”. I que hi hagi espectacles de màgia d’alt nivell a Tarragona, admet, és un luxe i molt important per donar-hi a conèixer aquesta branca artística.
El festival, dirigit pel Mag Gerard, se celebrarà del 12 al 21 de novembre
Per poder parlar amb més profunditat del festival, ens apropem al seu impulsor, el Mag Gerard, qui ens avança que enguany l’esdeveniment se celebrarà del 12 al 21 de novembre. “Dos números que, al revés, són el mateix, per continuar en la línia de joc que els mags sempre ens portem entre mans”, comença explicant.
Els espectacles tindran lloc a la Sala Trono, l’Espai Kesse i el Magatzem. Tots tres, espais de mig format, amb capacitats que ronden les 80 i 100 persones, per tal que la gent pugui sentir la màgia propera, en aquests temps de retorn a la presencialitat. I és que l’objectiu d’enguany és el de recuperar l’esperit dels espectacles que es feien als cafès teatre durant el segle passat.
L’espectacle de cloenda donarà els ingressos de les entrades al Club Vaixell
L’objectiu és “oferir propostes que, si no fos pel festival, seria gairebé impossible veure-les a la ciutat de Tarragona”, afegeix Mag Gerard. I destaca la inauguració a càrrec de Maga Gisell, una de les magues joves més rellevants de l’actualitat; l’espectacle de màgia per a majors de 18 anys del Mago Marín, el cabaret de màgia d’Eduard Juanola a l’Espai Kesse i, finalment, la cloenda solidària en mans de Mag Gerard i la companyia italo-argentina Deux à la Tâche, que donarà la recaptació de l’espectacle al Club Vaixell de Tarragona.
D’aquesta manera, un novembre més, i ja en van 15, Tarragona es convertirà en la capital catalana de la màgia gràcies al festival Teatre Màgic. Les entrades per la Sala Trono es gestionaran a través del seu web, les activitats de l’Espai Kesse seran d’accés gratuït i les del Magatzem aniran a càrrec del Club Vaixell. En definitiva, seran dues setmanes molt intenses, amb un total de 10 activitats, que, com sempre, vindran de la mà de grans premis de la màgia reconeguts a nivell nacional i internacional, que deixaran empremta màgica a la nostra ciutat.
