13.7 C
Província de Tarragona
Dijous, desembre 2, 2021

Recuperar el passat vinícola a través d’un embut

Una xerrada a l’edició de l’Embutada del 2019. Foto: Gabriella Nonino/Tarragona Turisme.

Potser ara de vestigis en queden més aviat pocs, però hi va haver un dia en què Tarragona era considerada “la ciutat del vi“. Els camps més propers a la ciutat, atapeïts de vinyes, nodrien de raïm els cellers de la Part Alta i, de retruc, inundaven els carrers de vi. En un sentit figurat, és clar, però no massa lluny de la realitat, perquè tal era la importància d’aquest producte a la nostra ciutat que bona part dels carrers tenien oficis relacionats amb el comerç del vi: boters, llauners, cistellers… “Al segle XVIII tenim una trentena de cellers documentats a l’interior de les muralles, i tants altres a l’exterior, sobretot a la zona del Port i el Serrallo; el més antic data del segle XIV”, diu Jordi Bertran, gestor cultural especialitzat en l’estudi de l’enologia.

El 6 i 7 de novembre arriba la cinquena edició de l’Embutada

Un augment en la producció del vi en aquella època va fer que es passés del consum local a l’exportació a gran escala: “Apareixen documentats nombrosos cellers privats i d’altres vinculats a l’Església, on segurament es pagaria el delme a l’arquebisbe”, fa Bertran, professor del Màster d’Innovació en Enoturisme de la URV. Cap al segle XIX, amb la comercialització del vi, els cellers de la Part Alta es van dividir principalment en dues zones: la dels pagesos, amb locals als carrers Mediona, Comte i Civaderia, i la dels pescadors, a la plaça de Sant Antoni i el carrer de Mare de Déu de la Mercè, entre molts d’altres llocs. I això va donar pas a l’embutada.

Demostració i cata de vins novells, el 2019. Foto: Gabriella Nonino/Tarragona Turisme.

L’embutada era l’acte social per excel·lència al voltant del consum del vi. “Quan la gent plegava de treballar es trobava als cellers per descansar“, explica Jordi Bertran. Un cop a dins, els treballadors omplien un embut de llauna amb el millor vi i se l’anaven passant mentre en bevien tots, el crit d’embutada es donava quan el vi s’havia acabat i a l’últim que n’havia begut li tocava pagar la ronda. Era un espai tradicional de trobada de la societat tarragonina en què l’alcohol donava pas a l’embriaguesa i, molt probablement, a unes apassionades discussions entre la clientela.

Bertran: “L’embutada era un acte social de quan els treballadors es trobaven per descansar”

“La vinculació de la ciutat amb el vi era tan important que la majoria de cellers de la Part Alta comerciaven amb vi de proximitat, de Tarragona mateix”, afirma Bertran. No arribava vi de fora perquè amb la quantitat de vinyes dels camps del voltant de la ciutat n’hi havia suficient per abastar la societat tarragonina. L’auge del consum del vi es va allargar tot el segle XIX i fins ben entrat el XX, quan la industrialització, la transformació social i el canvi d’hàbits va anar minvant l’interès pel vi fins els nostres dies. Avui en dia costa trobar més d’un celler al barri antic.

Berna Ríos, promotor de l’Embutada, amb el cartell de l’edició d’enguany. Foto: Jan Magarolas.

Però la voluntat de recuperar aquest passat vitivinícola i la cultura al voltant del raïm va donar pas, fa uns anys, a la renovada festa de l’Embutada. L’espai Santa Teca, amb Berna Ríos al capdavant, va impulsar la creació d’una fira del vi novell a Tarragona amb l’interès de rescatar aquell esperit de retrobament social de les primeres embutades tot portant els productors del territori i despertant l’interès pel consum de vi de qualitat. “Tarragona era una ciutat vinícola, però ens hem oblidat d’aquesta part de la història, volem que la promoció del vi torni a ser part del patrimoni cultural“, afirma Ríos.

La proposta porta a la ciutat cellers d’arreu de la província que ofereixen el vi en un format únic: el vi novell és aquell que surt just després de la fermentació del most, sense haver passat pel procés d’embotellament i, per tant, amb tot el compost i més tèrbol. El 6 i 7 de novembre d’aquest 2021, la fira de l’Embutada arriba a la cinquena edició, després del parèntesi de la pandèmia, amb els objectius i reclams de sempre: oferir un producte de qualitat amb cellers de proximitat, tot afegint l’expressió cultural i històrica de la copa de vi. I tot això, a través de l’estri icònic d’aquesta pràctica: l’embut.

La festa de l’Embutada busca recuperar la tradició i potenciar el vi de proximitat i qualitat

El Celler Bàrbara Forés, de Gandesa, és un dels que hi participa des del primer dia. Pili Sanmartín, sisena generació que s’ocupa de l’empresa familiar, explica al ‘FET’ que la proposta els és d’allò més interessant perquè aposta per recuperar la tradició: “Ens permet sortir de la Terra Alta en uns moments difícils, per nosaltres és la primera activitat després de la verema fora de la comarca”. El seu celler tracta el procés de la manera més artesanal: la poda, la verema i la fermentació són fetes artesanalment, a mà, seguint l’esperança que les generacions futures es trobin la terra com se la van trobar elles.

Pili Sanmartín, del Celler Bàrbara Forès. Foto: cedida.

El públic del festival, explica Ríos, és un públic entès, que busca un determinat producte. I és que l’Embutada no és només una fira gastronòmica, perquè també aposten per una oferta musical i cultural que combina el consum del vi amb tallers d’oficis, concerts en directe, poesia, itineraris guiats per la Part Alta, recreacions històriques i fins i tot una diada amb castells a l’antiga. “La majoria de vegades no pots consumir un producte cultural de qualitat, com un concert, amb una copa de vi”, lamenta el promotor de Santa Teca.

Pili Sanmartín i Berna Ríos reivindiquen el vi davant d’altres d’altres productes alcohòlics

Però l’Embutada és també un espai pels poc experimentats en l’art del vi i que trenca amb el pensament que és un consum elitista i reduït a les grans ocasions: “Beure vi sempre ha estat un acte popular, d’apropament a la cultura pagesa i de celebració conjunta”, reivindica Pili Sanmartín, que afegeix: “L’Embutada és una de les millors propostes per promocionar la cultura del vi”. Sanmartín i Ríos veuen amb recel la irrupció “colonitzadora” d’altres productes alcohòlics com la cervesa o el licor que s’ha esdevingut d’uns anys ençà.

Només cal fer un passeig pels carrers de la Part Alta per descobrir alguns dels secrets de l’època més vinícola del barri i per adonar-se de la importància que va tenir per la ciutat. Encara en queden vestigis i s’han de saber trobar. L’Embutada pretén recuperar aquella tradició al voltant d’una copa de vi, ara que això de reunir-nos és tan complicat, i reivindicar-la com un espai tradicional i de trobada. Aprofitar l’oportunitat de degustar un garnatxa o un macabeu que no han estat embotellats i al mateix temps gaudir d’actuacions musicals tot aprenent un ofici desaparegut. Compartir històries amb els productors i que t’expliquin què hi cap en una copa de vi. I, encara que sigui només per un cap de setmana, tornar a sentir com l’olor de vi es passeja pels carrers de Tarragona.

L’embut és el protagonista de la fira del vi novell. Foto: Gabriella Nonino/Tarragona Turisme.
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here