A la Covi Robles li agrada trencar motlles. Potser per aquest motiu, fa unes setmanes, en el seu debut en ambdues categories, va aconseguir el segon lloc al Campionat de Catalunya d’Ultraresistència a la Garrotxa i a la Copa Catalana de curses de resistència de muntanya. Amb una fortalesa mental envejable, la natura li és mitja vida, sigui per competir o per anar d’excursió. La muntanya l’ajuda a “desfogar-me de la vida i de mi mateixa, és el meu moment de pau i tranquil·litat”, assegura.
La tarragonina ‘covi’ robles obté grans fites a les competicions d’ultratrail
La tarragonina Covadonga Covi Robles s’ha convertit en els darrers anys en una referent de les curses d’ultraresistència al Camp de Tarragona. Després de “perdre la il·lusió” quan jugava a bàsquet durant la seva etapa d’estudiant, va estar un llarg període sense practicar esport. Va ser després del naixement de la seva filla que es va animar amb el running, engrescada per la seva parella. Primer en asfalt, per després passar-se a la muntanya.
competeix des del 2015 i ara participa en curses d’alta resistència
Dit i fet. L’any 2014 va començar a prendre-s’ho més seriosament i el 2015 va iniciar el seu periple en l’àmbit competitiu. Durant aquella temporada va aconseguir el tercer lloc a la Lliga Catalana i el 2016 va iniciar-se en les “proves més llargues”. “Em sentia a gust en la llarga distància, m’adonava que era a partir del setè o vuitè quilòmetre quan el meu cos començava a funcionar”, explica. D’aquesta forma, amb el pas del temps va veure’s capacitada per arribar a les curses d’ultraresistència, que en molts casos poden superar els 100 km.
Aquest 2021, la Covi tenia molt clar que “el meu objectiu era l’Ultra Trepitja Garrotxa”, que a la vegada era el Campionat de Catalunya individual i per equips de curses d’ultraresistència. “Volia quedar entre les cinc primeres, però no pensava pas acabar la segona”, comenta la corredora, encara a cavall entre un núvol i la realitat després de l’èxit aconseguit a finals d’octubre.
Robles reconeix que va ser un any on “m’ho havia treballat molt, amb un entrenador personal i una bona alimentació” i en el qual “vaig deixar de banda moltes coses per poder-ho aconseguir”. A la competició tot “va anar rodat i vaig trobar-me molt bé mentalment”. A més, creia “totalment amb les meves capacitats”. Ara, en fred, recorda les “complicacions que té una corredora no professional per preparar la prova”, havent “d’agafar el llum frontal i fer quilòmetres a les 9 de la nit o just després de despertar-me a les 6 del matí”.
El Puig d’en Cama, la Mussara i la Serra de Mestral
La Covi recorre quilòmetres al voltant de Vilallonga, el municipi on viu. Obre la finestra de la seva habitació i albira la serra de la Mussara, un dels seus paratges idonis per entrenar. No s’hi pot desplaçar sempre que voldria, però té la sort de gaudir a poca distància del Puig d’en Cama, un pujol ubicat a la Selva del Camp. “És un dels meus indrets fixes, cada dilluns i dimecres hi soc”. L’altra opció a prop de casa és el Camí d’en Grau, en direcció a l’Albiol. Una zona amb un gran desnivell. La tarragonina sempre intenta fer “entrenaments intensos de més de 10 quilòmetres”. A més, reconeix que també l’ha ajudat “entrenar sobre pla al meu poble”.
La Mussara és un altre espai idíl·lic per Robles, així com la Serra de Mestral, entre Pratdip i Vandellós. També la Mola de Colldejou. Es tracta de circuits que li agraden perquè “són més tècnics”. De fet, són zones on la corredora gaudeix quan competeix i comenta que en aquests trams “és on realment aconsegueixo avantatge vers les meves adversàries”.
Tot plegat ho combina amb entrenaments “de força” amb els membres del seu equip, el Club Excursionista Trail Tarraco i sortides amb els components del Team Trail.cat, que integrat per una selecció d’atletes d’altres indrets de Catalunya, així com exercicis al gimnàs per enfortir les cames. “El club m’ajuda molt i ho fan les rutines del meu entrenador personal”. Aquest va ser proporcionat per la marca SportHG, que patrocina l’equip Team Trail.cat, amb el qual competeix en diverses curses.
Covadonga Robles considera que el paper de l’alimentació “és essencial” en les curses d’ultraresistència. “Una nutricionista em va ensenyar com combinar els aliments per aconseguir un major rendiment en els entrenaments i, el cert, és que m’ha anat genial”. L’atleta comenta que també cal “aprendre a menjar” per racionar la força a les curses, així com donar un valor molt importat a la hidratació. L’objectiu final és aconseguir la combinació perfecta entre “la ment, el teu físic i l’alimentació”.
Després d’acumular a les seves cames un ampli nombre de curses, la corredora referma que “allà on no arriben les cames, ho fa el teu cap”. La Covi explica la seva tàctica: “Em plantejo la cursa per trams, sempre pensant en arribar al pròxim avituallament”.
Esperit competitiu
La Covi reconeix que “quan em poso un dorsal no tinc amics”, sempre tenint en compte possibles accions de col·laboracionisme a la muntanya amb els companys. “Sempre he estat una persona molt competitiva”. Tot i això, un cop acabada la competició “soc amiga de tothom” i valora per sobre de tot “les amistats que he aconseguit després de set anys, que no canviaria per a res del món”.
“Necessito anar a la muntanya, sigui d’excursió, a entrenar o a competir. Per a mi significa carregar les piles”, comenta la tarragonina. Així mateix, té molt clar que “quan deixi de competir, no deixaré pas d’anar-hi”.
Per Robles existeixen dos tipus de persones a les curses: “Les que volen competir i les que pretenen finalitzar-la”. “Jo vull acabar-la competint”, diu entre rialles. A la persona que competeix en primeres ocasions li recomanaria “que ho doni tot, però regulant la força i mantenint la posició, que la carrera és molt llarga”. Com tota esportista, la Covadonga té les seves manies abans de començar a córrer. Intenta plasmar des de la línia de sortida “com vull arribar i visualitzo la imatge travessant la meta, en quina posició i de la forma que ho faig”.
Ultra Trail Tarragona
L’atleta tarragonina té marcada, sense cap mena de dubte, la darrera edició de l’Ultra Trepitja Garrotxa. “L’he feta tres anys i hi seguiré anant sempre que pugui”, afirma. Entre altres curses que l’han marcada es troben la Trail Cap de Creus, de la qual destaca “el paratge espectacular i la gran quantitat de nacionalitats que hi competeixen” i les 100 milles de l’Ultra Trail Tarragona. Aquesta darrera “va significar molt” per a la Covi. Una competició que “tot i ser molt dura, me l’estimo molt”. Van ser 29 hores “d’agonia i dos dies sense dormir, però espectacular”. Així mateix, admet que li agradaria fer alguna cursa “fora de Catalunya” i també recomana participar a la VandeKames i la Tomb pel Montsant, la cursa amb la què va iniciar-se i que organitza el Club Excursionista Trail Tarraco.
El running ha estat un fenomen que s’ha incentivat en els últims anys. Tot i que la seva pràctica en asfalt sempre ha estat comuna, és cert, tal com explica Covadonga Robles, “que en trail s’ha vist un auge i ara tothom fa curses de muntanya”. És aquí on llença un avís: “Cal preparar-se abans, no tothom pot anar per la muntanya”. Pensa que aquesta pràctica “es mantindrà, però que anirà a la baixa amb el temps”.
Un dels motius d’aquest engrescament en les curses de muntanya té nom propi: Kilian Jornet. L’atleta ja és una llegenda de l’ultraresistència gràcies a les fites aconseguides. Robles creu que la seva figura “ha ajudat i ha fet mal a la vegada”. “L’admiro molt, però tinc clar que no vull ser com ell”, comenta, per aclarir que “parlem d’una persona que s’arrisca molt i es juga la vida”. A la corredora li agrada més emmirallar-se amb atletes del territori que “com jo, són mares, treballen i s’esforcen per aconseguir grans fites”.
