Alguns encara van dient que a Tarragona mai passa res, que la ciutat és avorrida i està aturada. El tòpic és fals: des de fa temps, però especialment es torna a fer evident ara, quan estem sortint dels efectes més durs de la pandèmia.
A Tarragona s’hi organitzen un munt d’activitats. En cap de setmana i alguns vespres de dies feiners. S’hi fan moltes coses. No en faré cap llistat, però només cal observar les propostes que s’havien convocat pel passat cap de setmana.
“s’organitzen un munt d’activitats, però hi ha prou públic i interès?”
Ara bé: hi ha interès real de la ciutadania per les activitats que s’organitzen? Hi ha prou públic per respondre a l’oferta cultural? Els mitjans de comunicació en fem la difusió adequada? O dit des d’una altra perspectiva: les entitats convocants arriben bé a la gent?
Potser tenim un problema: es preparen molts actes de petit i mitjà format que arriben amb dificultat a la ciutadania perquè impera el voluntarisme i la falta de mans als col·lectius que els organitzen. No hi ha al darrere una estructura més professional que doni una empenta a l’activitat.
Aquest, però, no seria el cas de les propostes que organitzen les institucions, que disposen de mitjans personals i materials per arribar al públic. Sense anar més lluny i, per posar-ne tres exemples: Ajuntament, Port de Tarragona i Diputació.
Llavors, què passa? És una petita minoria de la població la que està únicament interessada en l’agenda cultural? Les activitats arriben al conjunt de la ciutat i de la ciutadania? Exercim de capital cultural amb veritable poder d’atracció sobre l’entorn? Expliquem bé allò que fem? Falta públic perquè no l’hem creat durant els últims 30-40 anys?
Moltes preguntes i, probablement, poques respostes. Però una conclusió clara: acabem amb el tòpic fals que a Tarragona no es fa res després de Santa Tecla.
