10 C
Província de Tarragona
Dimarts, desembre 6, 2022

Deu anys sense Jaume Guasch i Pujolà, el testimoni anònim

Jaume Guasch durant un assaig, poc abans de la seva mort, el 5 de desembre de 2011. Foto: Esbart Santa Tecla.

Una persona explosiva en tots els sentits. Impulsiva, exigent amb els altres i, sobretot, amb ell mateix. Atent a tot allò que feia, constant, obert i inclusiu. Així era Jaume Guasch i Pujolà, amb paraules de la seva pròpia família. Un tarragoní il·lustre que estava profundament enamorat de la seva ciutat i que s’havia posat entre cella i cella retornar a Tarragona la importància que es mereixia.

Una trobada excepcional pels 10 anys sense jaume guasch i pujolà

Deu anys d’ençà aquell 5 de desembre del 2011. El dia que Tarragona va perdre un dels seus referents en la cultura popular i d’arrel i es va quedar òrfena d’un guia exigent i passional que creia fermament en la ciutat com cap altre ciutadà. La plaça de Pallol, un racó molt estimat per la família, esdevé l’escenari romàntic per una trobada d’allò menys habitual: fa mesos que Rosa Llorach Rius i els seus dos fills, Jaume i Sergi Guasch Llorach, no coincideixen per a res. La reunió amb el FET és l’avinentesa per una retrobada sense cares tristes: sempre rient, com voldria el Jaume.

Jaumet Guasch, Rosa Llorach i Sergi Guasch, dona i fills del mestre al portal del Roser. Foto: Marc Colilla.

Coreògraf, fundador de l’Esbart Santa Tecla, capdanser de la colla sardanista Juntes les mans i bastoner. Només cal repassar la història de la cultura popular recent de la ciutat per reconèixer-hi, entre molts d’altres, el nom del Jaume. Des de la seva parcel·la de responsabilitat al capdavant del Cos de Dansa de l’Esbart Santa Tecla (des del 1980 fins l’any de la seva mort) aviat va emprendre les regnes d’un projecte propi de dignificació constant de la dansa catalana d’arrel.

Gràcies als seus coneixements, el mestre tenia una idea molt clara de l’objectiu que havia de perseguir la ciutat. “Pel Jaume, l’Esbart era el vehicle per implementar aquestes idees, era un activista cultural que va revolucionar la manera de treballar entre entitats, de veure la festa major i de buscar nous camins”, diu la seva dona.

Jaume guasch buscava la dignificació de la dansa a través de nous camins

La idea de la cultura popular que guardava Guasch era profundament oberta, inclusiva, fidel i lligada a l’evolució. Un terme mig entre la dignificació d’allò que defineix la nostra tradició més ancestral i l’afany per trobar noves vies i nous llenguatges d’expressió: renovar-se o morir. Tot això es veu reflectit en el gran ventall de creacions que el Jaume va regalar a la ciutat: des del misticisme del Retaule de Santa Tecla, creat ara fa trenta anys, fins a les Contalles de Sant Magí, passant per tot de coreografies per l’Esbart i els entremesos del Seguici.

És difícil que tots tres membres de la família Guasch Llorach coincideixin a Tarragona. Foto: Marc Colilla.

I això només a Tarragona, però en realitat el mestre va col·laborar amb nombrosos pobles i viles del Camp. “Ell deia que la cultura havia d’evolucionar amb un sentit lligat, amb lògica i rigor, dins i fora de Tarragona”, fa Sergi Guasch. Això li va valdre alguna discussió dins de la Comissió Assessora del Seguici, producte d’aquesta visió global de la cultura, cuidant sempre els petits detalls.

Ara és el seu propi fill, Jaumet Guasch, qui s’encarrega de la direcció artística de l’Esbart, tot un repte després de la omnipresència del seu pare. Rosa, la mare, li reconeix certa dificultat perquè, mentre el Jaume pare va créixer amb l’Esbart, el Jaume fill se l’ha trobat crescut i cal que se’l faci seu. Potser la millor manera és, precisament, ballant: de cara al 2022 ja preparen un nou espectacle de dansa catalana, el primer creat íntegrament des que falta el mestre. “Volem transmetre el testimoniatge que ens deixa el pare i el relleu que li hem agafat. Per l’Esbart és un gran pas”, assegura Jaume Guasch fill.

‘Cor de vellut’ s’estrenarà dimecres 8 a les 20h al teatre tarragona

Tot plegat és el que destaca ara el documental ‘Cor de vellut’, que s’estrenarà aquest dimecres 8 de desembre a les 20h, al Teatre Tarragona, en el marc del Festival REC. “La peça vol posar en valor el llegat del pare en la cultura popular i d’arrel, i per això hem buscat noves eines a l’hora d’expressar-nos”, explica Sergi Guasch, també director del documental. Diversos perfils que el van conèixer mantenen una conversa sobre el seu llegat, ara que se celebren 50 anys de la creació de l’Esbart Santa Tecla. Al final de l’article podreu trobar el tràiler de la peça.

Jaume Guasch i Pujolà saludant el públic en un espectacle de 2009. Foto: Esbart Santa Tecla.

Deu anys després, el paper del Jaume es manté inesborrable al pas del temps perquè centenars de persones encara ballen les seves creacions fins i tot sense conèixer l’autor. Fugint de personalismes i convertint-se en un autèntic ‘perpetuador de les Festes’ sense títol, Guasch preferia que la seva tasca de recuperació fos irreversible, i així es manté. Tothom ha ballat o ha vist ballar una idea del Jaume, però la seva família li reconeix una comesa anònima: “És el millor que pot passar a un creador cultural perquè vol dir que la gent se l’ha fet seu”.

Potser, amb el pas del temps, el nom s’oblidarà. Però quedaran les maneres, la visió, la tècnica i la innovació de Jaume Guasch i Pujolà en tots els sentits. La dignificació, l’estima i la voluntat perduraran dalt i baix de l’escenari i no permetran que desaparegui mai. I és una manera, també, de fer-lo etern.

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here