12.9 C
Província de Tarragona
Dimecres, març 27, 2024

Tarragona i Lleida: alcaldies paral·leles

Pau Ricomà i Miquel Pueyo en una visita institucional a Tarragona de l’alcalde de Lleida, fa uns mesos. Foto: Manel R. Granell / Ajuntament de Tarragona.

Miquel Pueyo és el Paer en cap de Lleida des del 15 de juny de 2019. El mateix dia, el seu company de files a ERC, Pau Ricomà, assumia l’alcaldia de Tarragona. Pueyo i Ricomà representen l’embranzida de l’històric partit republicà a les últimes eleccions municipals.

Tots dos viuen ara situacions paral·leles i complicades. L’alcalde de Lleida no ha pogut superar una moció de confiança vinculada a l’aprovació dels pressupostos de 2022 i està pendent si els partits de l’oposició són capaços abans del 27 de gener de presentar un candidat alternatiu a l’alcaldia.

pau ricomà i miquel pueyo es juguen aquest mes el seu futur

La posició dels dos regidors del Comú de Lleida és clau. Aquest espai polític va deixar el passat juliol el govern municipal de la capital del Segrià que compartien des del 2019 amb ERC i Junts. Des de llavors, Pueyo governa en minoria i no ha pogut aprovar el pressupost per aquest any. La seva continuïtat a l’alcaldia penja d’un fil.

A Tarragona, Pau Ricomà no s’ha sotmès a una moció de confiança, però aquesta és una sortida si no pot aprovar el pressupost amb el vot dels comuns. Hi ha similituds amb Lleida: aquí, els comuns van abandonar el govern al juny quan ERC va decidir ampliar l’equip amb Junts i CUP. I ara a l’alcalde li falta un vot per a la majoria, el vot de Carla Aguilar-Cunill.

el ‘no’ del comuns contrasta amb el pacte de barcelona i la generalitat

A les dues ciutats el 2019 Esquerra Republicana va aconseguir per primera vegada unes alcaldies dominades històricament pels socialistes (en el cas de Lleida, Antoni Siurana i Àngel Ros; a Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros) o amb una llarga etapa de CiU com la de Joan Miquel Nadal a Tarragona.

Els dos alcaldes fa un mes a Lleida, en un acte moderat pel periodista Josep Ramon Correal.

Curiosament, les dificultats del partit d’Oriol Junqueras per pactar pressupostos municipals amb l’espai de Podem i els comuns a les capitals del sud i ponent del país contrasten amb l’acord pels comptes de l’Ajuntament de Barcelona i el Govern de Catalunya.

erc té dificultats per conservar dues alcaldies emblemàtiques del 2019

A aquest context general cal afegir en el cas de Tarragona l’escassa cohesió interna de l’àmbit dels comuns, com van evidenciar els resultats divergents de les assemblees locals de Podem i Catalunya en Comú, i el trencament del grup municipal quan Herman Pinedo va decidir quedar-se al govern.

Si Carla Aguilar finalment vota en contra del pressupost i d’una possible moció de confiança de Ricomà, l’oposició tindrà la possibilitat de canviar l’alcaldia. Els comuns i els ‘podemites’ votaran una alternativa amb PP i Ciutadans? Al PSC l’interessa l’operació i amb quin candidat? O prefereix veure des de la barrera el desgast d’ERC i els seus aliats mentre decideix el seu cap de llista pel 2023?

Si no se’n surt l’oposició, el pressupost quedarà aprovat automàticament i l’equip d’ERC, Junts i la CUP podrà governar el proper any i mig.

al psc li interessa ara presentar una alternativa, si ricomà perd la confiança?

Ricomà i Pueyo són en el moment clau del seu primer mandat municipal. Tots dos, que fa un mes participaven en unes jornades destinades a posicionar el futur econòmic de Tarragona i Lleida, se senten assetjats per uns socialistes que volen recuperar al més aviat possible (ara o l’any que ve) les ‘seves’ alcaldies.

Unes alcaldies en joc, aquí i allà: per concretar el canvi promès el 2019 o per tornar a les mans habituals. Els comuns tenen l’última paraula.

Ricard Lahoz
Ricard Lahoz
Periodista. Director del FET a TARRAGONA
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here