14.7 C
Província de Tarragona
Dijous, març 28, 2024

Salou i la hipocresia disfressada d’ecologisme

L’antiga estació, al centre de Salou, està tapiada i abandonada, com les vies, des de fa dos anys. Totes les fotos són de Jan Magarolas.

Fa dos anys va entrar en funcionament la variant del Corredor Mediterrani entre Tarragona i Vandellòs. Això, més enllà de convertir Tarragona en l’única ciutat sense parada de trens Euromed, va fer reconfigurar el mapa ferroviari del sud del Camp de Tarragona, ja tradicionalment malmès i ignorat per les administracions, les d’aquí i les d’allà. La gran beneficiada d’aquest fet va ser Vila-seca, que guanyava una línia i la connexió directa amb Tortosa, mentre que Cambrils, Mont-roig i Salou van quedar-se sense servei de tren al centre del poble.

Dos anys de la variant del corredor i la nova planificació ferroviària del camp

El cas de Salou (des d’on s’escriuen aquestes línies) és especialment pervers, i parlo per pròpia experiència. Més de cent seixanta anys de relació indissociable amb el tren no van servir a bé per mantenir la històrica línia de Salou, i la nit del 12 de gener del 2020, Renfe feia la darrera parada a l’estació salouenca. Des de llavors, l’estació de la capital de la Costa Daurada se situa a dos quilòmetres del centre (mitja hora caminant), allà on abans hi havia el baixador de PortAventura, als afores. Salou és la ciutat de tot l’entorn que té l’estació de tren més allunyada, amb diferència, del centre.

L’antic Carrilet Salou-Reus recorda la importància del tren per la població costanera.

I és que el cas és dramàtic. En ple segle XXI no puc anar en tren a Cambrils sense haver de caminar dos quilòmetres, agafar un tren R17 cap a Tarragona i allà fer un transbord a un tren de l’R16. Qui és l’insensat que prefereix perdre dues hores fent això que agafar el vehicle privat i plantar-se a Cambrils en menys de vint minuts? L’alternativa quina és, el monopoli del malanomenat “transport públic” de Plana? El flux de gent entre Salou i Cambrils, per fer-se una idea, és semblant al de Tarragona i Sant Pere i Sant Pau. És com allunyar dues ciutats germanes. Per no parlar, evidentment, de la connexió amb les altres ciutats.

“Treure el tren del centre no és una mala idea però el procés s’ha encallat. Qui s’ho podia esperar?”

La conseqüència inevitable d’això (donat que els salouencs no estan disposats a anar als afores si tenen un servei de bus al centre, qui ho diria) és que, a la pràctica, el tren ha deixat d’operar a Salou. Els busos van molt més plens de gent que abans i els propietaris de Plana S.L. es freguen les mans… i les butxaques. L’alcalde ho veuria si abaixés la finestreta tintada del seu Mercedes Benz, perquè des del vehicle privat és molt més fàcil veure aquestes coses. El transport públic no està fet per als alcaldes.

La nova estació Salou-PortAventura, als afores del municipi.

Les dades demostren una caiguda dels usuaris de Rodalies des del 2020, però la pandèmia també hi va tenir molt a veure. Al gràfic de sota es veu com la disminució del 2020 respecte el 2019 és major a la nova estació de Salou-PortAventura que a Cambrils, que va passar de tenir l’estació al centre a tenir-la a 20 minuts (un bon tros, també, per cert). Qui sap quines serien les dades si no hi hagués hagut pandèmia.

Gràfic amb els usuaris de Rodalies. Les dades estan en unitats de miler. Font: Renfe. Elaboració: Fet a Tarragona.

La promesa envejable és el tramcamp, però no arriba i el temps va passant

Diguem-ho tot: treure el tren del centre de Salou no era una mala idea perquè la via parteix la vila en dues meitats… però el procés es va quedar a mitges perquè la via segueix intocable i allò que havia d’anar ràpid s’ha encallat o perdut en algun calaix de Madrid. Una falta de visió política, sabent que tot el que té a veure amb trens a Catalunya va amb retard. Una altra cosa és la promesa del TramCamp, el famós tramvia que ha de cosir la segona àrea metropolitana de Catalunya. Firmaria ara mateix, però ja se sap què passa amb las cosas de palacio. I mentrestant, els que no tenim Mercedes Benz ni xòfers personals, ens hi posem fulles.

Pas de ciment per vehicles i vianants que vol salvar la barrera de la via al peu del pont de ferro. Se n’han fet quatre més com aquest.

Lamento el vocabulari però la situació és frustrant. Mentre amb una mà defensen a capa i espasa un municipi verd, un turisme sostenible i el transport públic, amb l’altra es fan un tret al peu i fan veure que no passa res. I la situació fa dos anys que dura. Cal que quedi clar que aquest és un despropòsit colossal perpetrat pel govern central i el Departament de Territori amb l’aplaudiment entusiasta dels ajuntaments de Salou i Cambrils, però el que passa aquí és el paradigma del què passa a tot arreu quan hi ha una mala (o nul·la) planificació territorial, perquè els principals afectats no seran mai ells, mai.

I quan parlarem de tot això? Quan hi haurà un debat real, sa, constructiu i conscient sobre urbanisme, geografia, planificació territorial, mobilitat, transport i sostenibilitat? Perquè sabeu què? Cada vegada penso més en l’alternativa de la bicicleta, en uns carrils bici segurs i segregats de les carreteres i en un canvi de mentalitat i de cultura. Sempre serà millor esperar això que un tren amb retard, no? I del Hard Rock millor en parlem un altre dia.

El concorregut pas a nivell del carrer Barcelona ara es pot travessar ininterrompudament perquè ja no hi passa el tren.
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here