L’abril del 2004, aviat farà divuit anys, el tramvia va tornar a la Diagonal de Barcelona i va transformar radicalment aquesta avinguda tan emblemàtica: especialment, el tram de sortida cap a Tarragona, a partir de la plaça Francesc Macià.
El TramBaix comunica des de llavors aquesta zona de Barcelona amb diferents ciutats del Baix Llobregat i els seus dos carrils envoltats de gespa ja formen part del paisatge de la Diagonal i del seu entorn comercial, universitari i d’oficines.
“m’imagino una transformació radical de la carretera de valència”
Diuen que somiar surt de franc. Així que avui m’imagino la nostra particular Diagonal que comunica en línia recta el centre de Tarragona amb La Canonja i Vila-seca amb un servei de tramvia similar al de Barcelona.
M’imagino (d’aquí 10 anys?) una N-340 reconvertida en avinguda urbana, amb voreres, arbres, bancs per seure, rotondes, passos de vianants, i carril bici i carril tramvia travessant i connectant els barris de Ponent.
“somio en una avinguda urbana, amb tramvia, bicis i voreres”
Somio que la plaça Imperial Tarraco fa el paper de la plaça Francesc Macià de la capital catalana (les dues són de similars dimensions), sent punt de sortida i arribada del tramvia i connectant amb l’estació d’autobusos.
Veurem si l’estudi informatiu que elabora la Generalitat determina que la connexió entre Tarragona i Vila-seca ha de discórrer per altres vies encara més inserides a la trama urbana dels barris de ponent, però de moment deixeu-me fantasiejar amb aquesta transformació radical de la històrica carretera de València.
“cal celebrar l’acord entre la generalitat i els ajuntaments”
Al marge dels somnis, avui cal celebrar que el Govern de Catalunya dona resposta a una de les principals al·legacions presentades per l’ajuntament de Tarragona en el sentit que el tren-tramvia passi per zones habitades, per tal que “la infraestructura sigui útil i pràctica“.
La reunió d’aquest dilluns de la Generalitat amb els alcaldes de la zona i els acords assolits marquen un primer pas, molt rellevant, per començar a capgirar -d’una vegada per totes- la mobilitat de la segona àrea metropolitana del país. Així que, amb tots els matisos que calgui, celebrem-ho!
