El meu avi, Josep Casanova Cañete, si una cosa tenia era passió per documentar. Família, monuments, festes, castells, viatges… i Nàstic. Gaudia d’una privilegiada inquietud per enregistrar tot allò que vivia, i amb qui ho vivia. Com si fos capaç d’anticipar-se anys abans a l’emoció de tots nosaltres quan revivim ara les seves imatges.
Tot i néixer a terres gironines, Tarragona el va captivar i personalment em va transmetre una delicadesa especial per cuidar i valorar els records. Uns records que abundaven en fotografies però no pas tant en cinta de video. Malgrat tot, a la família ens va deixar perfectament ordenat, protegit i arrecerat de la pols dels anys, un grapat de bobines de pel·lícula Super 8 i un projector.
Amb ell estic ara digitalitzant el seu arxiu, en el que sens dubte destaca el documental de 18 minuts de durada titulat “Del vell al Nou Estadi” de l’any 1972, que retrata amb entranyables imatges el darrer partit al camp del Nàstic de l’avinguda Catalunya i la construcció de l’actual estadi.
Aquest video correspon als primers minuts de la peça, la qual confio tenir completament digitalitzada properament. Que serveixin aquestes imatges de Josep Casanova Cañete per fer-nos adonar de la importància per documentar, preservar i valorar el que vivim, i amb qui ho vivim.
