22.7 C
Província de Tarragona
Divendres, juny 24, 2022

El panòptic de la nostra (des)memòria

Perspectiva del panòptic al centre de l’edifici de la vella presó de Tarragona. Foto: David Oliete.

Podem començar de moltes maneres aquest recorregut per la memòria recent de la vella presó de Tarragona: amb la descripció de l’eco del so rovellat de les baldes i portes, amb aquell motí del 1995 que va coincidir amb la festa major del barri del carrer de Goya, o amb epítets sobre el seu panòptic dissenyat fa set dècades (el sistema de vigilància que permet des del centre de l’edifici controlar els reclusos ubicats en diversos mòduls al perímetre). La presó tarragonina supura tanta memòria i tantes males herbes que neixen dels seus racons oblidats, que es fa difícil començar aquest recorregut amb alguna dada o anècdota concreta.

L’antiga presó de Tarragona tancarà aviat com a centre penitenciari obert

Malgrat que l’antiga presó sigui per a la gran majoria de la gent de Tarragona només un mur de pedra que veus en passar per l’avinguda de la República Argentina, en el seu interior es troba segellada amb portes blindades, ciment i ferro, part de la nostra història més recent i soterrada. I, darrere d’aquesta naturalesa morta, es troben encara els seus custodis i protagonistes, que són involuntàriament també cronistes del període que abraça els darrers setanta anys.

Una de les cel·les ocupades al centre penitenciari obert. Foto: David Oliete.

Carlos González és l’actual director del Centre Penitenciari Obert de Tarragona des del 2015. A l’espera que s’acabi de construir el nou centre al barri del Parc Francolí, és el responsable dels més de 150 interns que hi van a dormir o que estan relacionats amb algun dels seus programes. González coneix molt bé aquestes quatre immenses parets de pedra, que entre d’altres van aixecar i construir presos republicans. Amb només 18 anys va començar la seva carrera aquí, i ara que en té 50 acabarà veient el final de la vella presó.

L’edifici es va dissenyar fa 70 anys amb un sistema de vigilància radial dels reclusos

Com li convé a un presidi, només hi ha una porta d’entrada i sortida per a aquest complex d’onze mil metres quadrats, dividit en quatre galeries amb un panòptic al centre. Passat aquest accés del recinte, s’arriba al primer intramurs on es troba l’edifici principal. Una presó dintre d’una presó, tan sols separat per un pati on els guardes transitaven per anar a les seves garites. Un cop a l’interior, el que era un passadís amb resclosa i cabines, ara és diàfan i permet albirar el panòptic ràpidament.

(…)

Així arrenca aquest reportatge sobre la vella presó que publiquem íntegrament al número 51 del FET a TARRAGONA.

La revista la pots trobar a Llibreria La Capona, Llibreria Adserà i Quiosc El Miracle (Via Augusta, 8).

Aquest i la resta de continguts els hem pogut elaborat gràcies al suport de 700 persones que són subscriptores del FET. Si t’hi vols afegir la comunitat de lectors per només 35€ l’any, clica aquí:

EM VULL SUBSCRIURE AL ‘FET’

I ajuda’ns a consolidar un periodisme de qualitat que ja ha estat reconegut amb diversos guardons: Premi de Periodisme Mañé i Flaquer ‘Comunicació Local’ 2021. Premi Periodisme de Proximitat 2018 del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Premi Igualtat de Gènere 2019 de l’Assoació de Dones Periodistes de Catalunya. 

Fran Richart
Fran Richart
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here