30.8 C
Província de Tarragona
Dilluns, agost 8, 2022

Començar una nova vida a l’oceà Índic

El geòleg tarragoní Sergi Valls, a l’illa francesa de Mayotte. Foto: cedida.

De geòleg a mestre de castellà a l’illa de Mayotte. Aquest és el gran canvi que va decidir fer el tarragoní Sergi Valls l’agost de 2015. Molt satisfet de la seva decisió, gaudeix ensenyant en un arxipèlag ubicat entre el Canal de Moçambic i l’oceà Índic, davant de Madagascar, que a la vegada forma part de França. La seva idea no era, ni de bon tros, dedicar-se a ensenyar castellà. Posteriorment, i després de reflexionar-ho, va llençar-se a l’aventura: “Em vaig dir que hi ha molta gent que no pot trobar feina del que vol i és feliç, així que ho vaig intentar”. “És com viure una vida completament diferent de la que t’havies plantejat”, expressa.

I com aterra a Mayotte? A causa de la crisi econòmica, i després de deu anys exercint de geòleg a prop de casa, “em vaig veure amb l’obligació de buscar treball”. Així, després d’una cerca fallida al territori, l’ajuda del seu oncle i cosí residents a la Catalunya del Nord “em va ajudar per arribar a França, primer, i posteriorment a l’illa”. “Vaig venir amb la intenció de treballar, però també de viure una aventura”, recorda.

Sergi Valls, geòleg, fa quasi set anys que viu a BANDRÉLÉ (illa de Mayotte)

Ja és el seu setè any impartint castellà al centre la Cité scolaire del poble de Bandrélé, ben a prop d’on resideix, a Chirongui. Dins del programa d’educació francès, el govern inclou dues llengües estrangeres, l’anglès i el castellà. Tot i això, la primera és la triada pels estudiants “amb molta diferència”. Valls explica que la llengua oficial del territori és el francès, però que n’hi ha dues locals: el shimaoré i el shibushi. En aquest sentit, el tarragoní referma que “cada cop tenim més immigrants africans que porten amb ells una varietat lingüística i cultural”.

A l’Illa de Mayotte, on hi viuen vora 300.000 habitants, el Sergi hi té “una vida molt particular”, ja que conviu en un territori que “alhora és França i Àfrica, amb menys organització i, tanmateix, amb més llibertat”. Així, es tracta d’un indret tropical amb un escull coral que protegeix l’illa i una gran diversitat de vida marina i terrestre. Pel que fa als nadius, els defineix com a “simpàtics”, malgrat que “és complicat socialitzar-se amb ells”. “Són molt diferents de nosaltres perquè no veuen la vida amb els mateixos ulls, ni tenen uns objectius similars”, expressa el Sergi.

El tarragoní a la platja de Sakuli. Foto: cedida.

La població de Mayotte, així i tot, intenta deixar qualsevol problema de banda per ser feliç. “La vida per ells és alegre, amb molta festa i vida al carrer”, diu. Les platges estan plenes tot l’any i durant els mesos de tardor i primavera se celebren els Manzaraka, les núpcies tradicionals de l’illa. El que encara li costa al Sergi són els horaris. Gran part de la població s’aixeca a les 4 del matí per anar a la mesquita resar (un 90% de la ciutadania és musulmana). Aquest fet fa que “sempre hi hagi vida des de ben aviat”. Valls té una lliçó molt ben apresa: “No visquis al costat d’una mesquita si no vols tenir un despertador gratuït”.

No sap quant de temps s’hi estarà, però ja pensa en d’altres racons del món

La pobresa és present a Mayotte i molta de la gent viu en habitatges que ells mateixos s’han construït. Existeix, segons detalla Sergi Valls, una “gran desigualtat”. Gent amb molts recursos al costat “dels que no tenen res”. Una situació que provoca problemes socials i “discriminació”. El Sergi, però, s’hi sent molt a gust, després d’una arribada “dura” a causa del seu nivell de francès. Admet que “tot canvia de pressa i contínuament passen coses, no t’avorreixes”. “No sé quant m’hi quedaré, però ja començo a pensar quin altre racó del món puc descobrir”, es planteja. En referència la sanitat, l’illa de Mayotte només disposa d’un sol hospital, tot i que n’hi ha “molts de maternitat”, comenta el Sergi. Destaca que l’àmbit sanitari funciona com a França, “però amb menys recursos” i que és molt complicat “reclutar metges i infermeres”. “Per les coses més greus porten els pacients en avió a l’illa de la Reunió”, comenta.

La pandèmia de la covid-19 ha estat “dura” a l’illa, tal com ho defineix el Sergi. Mayotte patia una epidèmia de dengue en paral·lel que agreujava més els símptomes del coronavirus. A aquesta situació s’afegia “que la gent era bastant incrèdula davant del virus” i la primera onada va sobrepassar les capacitats hospitalàries. La totalitat del personal sanitari es va contagiar i només hi havia 12 llits disponibles. Posteriorment, es va treballar per ampliar-ne la capacitat i des de França van enviar més personal i material militar. A partir d’aquest moment la situació va millorar i van rebre dosis de vacunes, fins i tot abans que a Tarragona. Actualment, i després d’algun confinament i toc de queda, ara Mayotte es troba “prou lliure de covid”.

L’entrada de la ‘Cité scolaire’, on Valls treballa ensenyant castellà. Foto: cedida.

Les infraestructures també són una de les assignatures pendents de Mayotte, tot i que el tarragoní creu que “milloren any rere any”. Malgrat tot, no existeix un sistema de transport públic i aquest és només pels estudiants. Gran part de la població viu del sector dels serveis. També hi és molt present l’agricultura, però de subsistència, així com la pesca. El Sergi comenta que també hi ha “molt econòmica submergida, a causa del gran nombre de població sense papers reglats”.

Un dels fenòmens més sorprenents que ha viscut Mayotte en els darrers temps és el naixement d’un volcà submarí, el qual, segons explica el tarragoní, “ha tingut el creixement més ràpid mai registrat”. Un fet que valora com “interessant”, malgrat que al principi va crear un cert pànic entre la societat. “La gent sortia de les cases per acampar en espais oberts i molts edificis van patir danys a les parets”, afirma. Durant un parell d’anys van patir terratrèmols diaris menors, tot i que un va arribar a 5,9 a l’escala Richter. El Sergi recorda que “el terra tremolava en continu, com si estiguessis al costat d’una obra”.

La pandèmia va afectar molt l’illa, però les vacunes hi van arribar abans que a Tarragona

El Sergi no amaga que troba a faltar la família i els amics. A més “d’una cosa tan simple com sortir a esmorzar un entrepà i un cafè a mig matí amb els companys”. Sempre intenta tornar a Tarragona a l’estiu i per Nadal, encara que el viatge és costós. Valls tampoc s’oblida dels castells, una de les seves passions com a membre durant molts anys dels Xiquets de Tarragona. La nostàlgia omple el tarragoní cada cop que es desplaça a la seva terra. Per això, la maleta torna carregada a Mayotte de pernil, oli, carquinyolis i moscatell.

Josep Gallofré
Josep Gallofré
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here