El Minipop plega perquè diu que el salt endavant que volia fer “requeria d’una infraestructura i uns recursos que malauradament no s’han pogut aconseguir” i que ha trobat a faltar més complicitat de l’Ajuntament.
L’actor i director Joan Negrié expressa públicament en una entrevista que és una “vergonya” la falta d’acord polític pel pressupost municipal i avisa que el festival de teatre FITT d’aquest 2022 serà “més reduït”.
El baríton Àngel Òdena anuncia a través de les xarxes socials que el projecte que va portar la producció de l’òpera ‘Rigoletto’ l’estiu passat no tindrà continuïtat perquè “l’Ajuntament es fa enrere” i afegeix: “Tarragona no té remei”.
creadors i agents culturals reclamen més gestió política
En pocs dies, tres expressions de malestar cultural: un tancament, una reducció de format i una renúncia a seguir una iniciativa acabada d’estrenar i que havia tingut molt bona rebuda. En contraposició, també s’ha de dir que dilluns que ve es presentarà el festival ‘Sona Flamenc’, que s’està treballant en el festival de Dixieland de finals d’abril i que ben aviat es donarà a conèixer la programació de primavera als teatres municipals. I en la llista d’actius hem de situar l’embranzida -per fi- de Mèdol, Centre d’Arts Contemporànies.
No tot, doncs, va malament. Però és evident que hi ha coses que no rutllen en l’àmbit de la Cultura a Tarragona. Els creadors bàsicament coincideixen en una afirmació: “Històricament, els responsables polítics de la ciutat no han cregut mai en la cultura com a peça clau de la seva gestió”. I fa por que aquestes tres notícies hagin aparegut en tan sols una setmana perquè no assenti un perillós precedent dels últims mesos d’aquest mandat sense pressupostos.
el minipop, joan negrié i àngel òdena es queixen de la poca complicitat municipal
Diuen que falta una aposta clara i decidida, amb un full de ruta estratègic i unes prioritats ben definides, tot i que el govern de l’alcalde Ricomà fa bandera de la cultura com a element de transformació de la ciutat. Durant les negociacions dels pressupostos vam sentir en més d’una ocasió que era “possible” seguir governant la ciutat a base de modificatius de crèdit si no s’aprovaven els comptes, però sobta veure que les primeres víctimes són propostes i agents culturals.
Les expressions de malestar d’aquests dies són un toc d’atenció. La situació econòmica de l’Ajuntament és molt complicada (la pròrroga pressupostària del 2021 encara ho fa més difícil) i no pot donar resposta a totes les iniciatives culturals, però sembla que aquí parlem de motors bàsics de cultura contemporània, tan escassa a Tarragona, i de talent local amb projecció nacional.
“plantegem salvar el minipop i enfortir el fitt”
Decidir posar diners en un lloc o en un altre és una decisió política que es pot compartir o no, però molt sovint es troba a faltar certa complicitat entre els agents culturals i l’administració, i no només en l’aspecte econòmic. L’Ajuntament hi ha de posar de la seva part, però també altres institucions (on són la Diputació i la Generalitat?). I si cal, que no ens caiguin els anells per recórrer al patrocini privat (responsable molts cops de poder tirar endavant les propostes) i la implicació del Port. Posant-hi ganes, voluntat política i creativitat i buscant més participacions i recursos podem capgirar tendències. Proposem:
Salvem el Minipop! (Vam ser pioners, el format el van copiar altres ciutats i ara no el podem deixar perdre).
Enfortim el FITT! (Un festival de noves dramatúrgies diferent, singular, imprescindible en una ciutat tan escassa de contemporaneïtat).
Busquem fórmules per donar continuïtat a la producció operística de l’any passat! I que permeti, això sí, que tanta bona feina de gent d’aquí tingui recompensa més enllà d’una sola nit al Camp de Mart!
Tan difícil és?
[ARTICLE SIGNAT PER JAN MAGAROLAS I RICARD LAHOZ]
Som molts d’altres, que treballem en la depauperada cultura tarragonina. I ens agradaria tenir-hi veu. Veu i opcions de projectes, que n’hi ha. T’ho concretaré en un correu a banda: és llarg.