Entre silencis, converses discretes i mirades angoixades, una bandera ucraïnesa s’enlaira sobre alguns centenars de caps a la Plaça de la Font. Entre la gent, ucraïnesos i ucraïneses es barregen amb familiars, amics i molts tarragonins.
Els representants polítics de l’Ajuntament, encapçalats per l’alcalde, llegeixen un manifest de rebuig al conflicte just abans que un “no a la guerra” ressoni com un clam a la plaça, un crit que al mateix temps ens transporta dècades enrere, quan pensàvem llavors que aquella seria la darrera vegada que clamaríem per la pau.
Les paraules que s’escolten són la Declaració del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la xarxa d’alcaldesses i alcaldes per la pau sobre el conflicte a Ucraïna. El manifest, entre d’altres coses, afirma:
“La societat catalana està compromesa amb la pau i amb la resolució no violenta dels conflictes, tal com va mostrar de manera massiva les campanyes de solidaritat amb Bòsnia davant del conflicte dels Balcans ara fa 30 anys, de les manifestacions de la Plataforma Aturem la Guerra ara fa vint anys davant de la Guerra d’Iraq, o de les mobilitzacions d’ara fa cinc anys a favor de l’acollida de refugiats derivada de la crisi humanitària provocada per la Guerra de Síria“.
“Per aquesta raó, i donant resposta a aquest anhel, des del municipalisme solidari creiem que cal contribuir a desescalar el conflicte i apostar per la desmilitarització de la zona i per l’establiment d’un diàleg enfocat a la construcció de pau. A dia d’avui, la seguretat i el lliure exercici de drets de la població civil està en perill, una situació que s’agreujarà molt més amb l’existència d’un conflicte bèl·lic obert. Un fet que generarà de ben segur migracions forçades que caldrà atendre, violència contra la població civil i una crisi humanitària al cor d’Europa”.
“Per tot això apel·lem a la comunitat internacional, en especial a la Unió Europea, a adoptar un paper de mediació per preservar la vida i els drets humans de tota la ciutadania de la regió”.
