22.7 C
Província de Tarragona
Divendres, juny 24, 2022

Conèixer la història de Catalunya: Carles Garcia Solé, un home del silenci

 

Carles Garcia Solé, a les muntanyes del pic navarrès Menditxuri, on Oriol Solé va caure abatut per la Guàrdia Civil durant la fuga de la presó de Segovia. Foto CGS, 2008.

Carles Garcia Solé, militant independentista de pedra picada, és un home del silenci, expressió encunyada per Jaume Renyer: no perquè no tingui res a dir, sinó perquè té molt a fer, s’ha mogut durant anys en la clandestinitat i la seva tasca ha estat desconeguda.

Ha estat un home d’acció, reservat, taciturn, de posat seriós. “Lluny de càmeres i micròfons, perquè s’ha vist servint al país des d’altres àmbits”, diu Josep-Lluís Carod-Rovira, filòleg, polític i escriptor, en el pròleg del llibre Del FAC a la reunió de Perpinyà. La vida de Carles Garcia Solé (Pagès Editors, 2021). Els autors són Pau Juvillà, biòleg, polític i escriptor lleidatà, i Jaume Renyer, jurista i autor de llibres d’assaig històric i polític.

LA SEVA BIOGRAFIA PERMET UNA VISIÓ PANORÀMICA DE L’INDEPENDENTISME

La biografia combina el testimoni del protagonista, que ha participat en fets molt rellevants,  amb la narració dels contextos històrics en què transcorre la seva vida de militant i personal, i aporta una visió panoràmica sobre l’evolució de l’independentisme des de finals de la dècada dels 60 en forma d’assaig historiogràfic.

Nascut al 1949 de mare catalana i pare andalús, des de molt jove va sentir la falta de llibertat i de justícia social que es vivia en el franquisme i les ànsies per l’alliberament de Catalunya. Cofundador del Front d’Alliberament de Catalunya (FAC, 1968-1977), opta en aquell moment per la lluita armada en un compromís a la irlandesa. En una entrevista el 1977 declara que no pot acceptar el terme de terrorista: hi ha grups conscienciats que recorren a la violència en resposta a la violència institucionalitzada del sistema.

VA PROTAGONITZAR DUES FUGUES DE LA PRESÓ, A SEGOVIA I A L’ILLA FRANCESA DE YEU

Roure, i després Charles, com a noms de guerra, va ser condemnat a vint anys en un Consell de Guerra als 22 anys, i va patir caigudes per delació, tortures, presó, cel·les de càstig, vagues de fam, soledat…Destaquen, a més de desenes d’accions contra el règim espanyol, les dues fugues espectaculars que relata en el llibre, en les quals va prendre part el 1976, la de la presó de Segovia, que van protagonitzar 24 militants d’ETA i cinc independentistes catalans; i la de l’illa de Yeu, al noroest de França, amb deu militants de l’organització basca i ell, de la qual en va ser l’organitzador amb l’ajut d’un jove bretó.

VA SER EL PROMOTOR DE LA REUNIÓ DE PERPINYÀ ENTRE ERC I ETA I BATASUNA

Carles Garcia Solé no deixa de militar mai i ho fa en altres organitzacions. El llibre aporta un relat ampli, i arguments per entendre’l, del procés de tres anys que culmina amb l’última reunió a Perpinyà el 2004, entre ETA i Batasuna amb ERC, fent de pont Eusko Alkartasuna. Militant ja a ERC, explica Charles, es mostra preocupat per les accions mortals d’ETA a Catalunya: Hipercor (1987), atemptat a la caserna de Vic (1991), mort d’Ernest Lluch (2.000), i l’organització basca està perdent la simpatia de l’independentisme català.

Proposa a Carod-Rovira el diàleg amb ETA, amb la qual ell manté llaços, perquè per a un poble constitueix un acte de sobirania decidir com vol fer la seva lluita nacional, sense ingerències de ningú. La reunió de Perpinyà, segons els autors, “es va percebre com un error i es va procedir deliberadament a desconstruir la imatge sobiranista i rupturista amb l’ordre establert que arran d’aqueix esdeveniment va percebre la ciutadania catalana”. Com tothom recordarà, la incomprensió política i la campanya mediàtica van ser ferotges amb els dos interlocutors catalans, Carod-Rovira i Renyer.

PAU JUVILLÀ I JAUME RENYER, AUTORS DEL LLIBRE ‘DEL FAC A LA REUNIÓ DE PERPINYÀ’

Finalment, ETA pren la decisió de no atemptar a Catalunya i anys més tard abandonarà les armes. No ha reconegut explícitament la influència catalana en la decisió, però Carles Garcia Solé sosté que hi va haver, en primer lloc, una maduració interna del procés dins l’organització i un debat amb la base social independentista; i en segon lloc, un corrent de complicitats entre Catalunya, conreades per ell amb anys de tracte, i els membres de l’organització basca, que va afavorir el final de la lluita armada.

EL LLIBRE ES PRESENTA A TARRAGONA AQUEST DIJOUS 7 D’ABRIL

“Està per fer”, diuen els autors del llibre, “un estudi amb rigor historiogràfic sobre els ponts de diàleg i els continguts dels contactes amb les diverses organitzacions de l’esquerra abertzale i ERC entre els anys 2001 i 2004”. I també es fa necessària la recerca dels historiadors sobre els precedents del procés independentista català actual. Els joves independentistes d’avui ignoren la seva genealogia, i conèixer-la és conèixer la seva pròpia història i la de Catalunya.

El llibre es presenta el dijous 7 d’abril a les 19 h. a la llibreria La Capona, amb Josep-Lluís Carod-Rovira, Xavier Tolosana, i els autors Pau Juvillà i Jaume Renyer.

Berta Ramos
Berta Ramos
Periodista.
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here