16.3 C
Província de Tarragona
Dissabte, març 23, 2024

Tanca La Capona: pot ser un revulsiu?

 

Lectors a la llibreria La Capona. Foto: Jan Magarolas.

Com a tanta gent de Tarragona i del Camp, la notícia del tancament de la La Capona, la històrica llibreria del carrer Gasòmetre, m’ha trasbalsat. De seguida em van venir el cap les estones que hi he passat remenant novel·les, consultant les novetats de la secció d’història, tan complerta, o el fons local, imprescindible per conèixer el que s’anava publicant al territori.

Però aquesta pèrdua va més enllà d’uns records particulars, perquè el cert és que la ciutat no només perd un dels seus comerços més emblemàtics, sinó també un agent cultural de primer ordre, ja que a La Capona no només s’hi anava a comprar llibres, sinó també a presentacions de novetats i altres activitats literàries que tenien un lloc destacat en l’agenda cultural tarragonina.

“perdem un agent cultural per falta de relleu”

El tancament de La Capona, a més, ens porta a recordar la desaparició d’una altra de les llibreries històriques de Tarragona, la Llibreria de la Rambla, que curiosament va tancar just quatre anys abans de la data prevista pel tancament de La Capona, el 30 de juny de 2018. En quatre anys, doncs, la ciutat ha passat de tenir tres llibreries de referència a només una, l’Adserà, que ara per ara és l’única que manté l’activitat.

Però, per què tanca, La Capona? Els propietaris han parlat molt clar, a les entrevistes que els han fet diversos mitjans al llarg dels darrers dies: La Capona tanca perquè es volen jubilar i ni els treballadors ni tampoc cap altre particular o empresa s’han interessat en el traspàs del negoci. Ras i curt. Davant d’això, el més fàcil és estripar-se la camisa i dir que anem pel pedregar, però val la pena aturar-se un moment i pensar per què no s’ha donat, aquest relleu.

Pitu Rovira, a l’esquerra, i l’escriptora Margarida Aritzeta, conversen a la Llibreria La Capona. Foto: David Oliete.

Quan el Pitu Rovira i el Ricard i el Pau Espinosa es van liar la manta al cap i van obrir La Capona fa vint-i-cinc anys, tot el món al voltant del llibre i la lectura era completament diferent al d’ara. En primer lloc, llavors no existia la venda de llibres per Internet, però donar-li tota la culpa a Amazon, seria massa obvi. El cert és que els hàbits culturals també han canviat molt, des d’aleshores: la lectura ha de competir amb moltes altres maneres d’accedir a la cultura i a l’oci, sobretot des de l’àmbit audiovisual, per la qual cosa és lògic que tampoc es venguin tants llibres com abans. I, finalment, una altra qüestió que no es pot menystenir és que, per diverses raons, la venda de llibres de text, que suposava una part important de la facturació d’aquestes llibreries, també ha caigut en picat.

“el canvi de paradigma aposta per llibreries més petites”

Així doncs, amb aquest panorama, es pot entendre que ara mateix no hi hagi cap relleu, a La Capona. Per molt romàntica que ens pugui semblar la idea, una llibreria no deixa de ser un negoci, i tampoc podem demanar a ningú que s’arruïni per tirar-la endavant, lògicament. L’any 1997, el Pitu, el Ricard i el Pau van ser molt valents a l’hora d’engegar-la, però més enllà d’una vocació evident, és lògic que també s’hi volien guanyar la vida, només faltaria. De fet, si no hagués estat així no haguessin mantingut l’activitat durant vint-i-cinc anys, desenganyem-nos-en. Per tant, és lògic pensar que, si l’haguessin hagut d’obrir ara, La Capona hauria estat una llibreria molt diferent, més adaptada als temps actuals.

Trobada amb escriptors abans de Sant Jordi, l’any 2019. Foto: cedida.

Aquest canvi de paradigma llibreter és el que ens trobem a Barcelona, on, de manera paral·lela a la pèrdua d’establiments històrics com la Canuda o la Catalònia, han anat sorgint un estol de llibreries independents, en locals de dimensions modestes i, per tant, amb una inversió inicial i uns costos de manteniment més baixos. Un altre factor que caracteritza aquesta nova generació de llibreries és que, a diferència de les històriques, que estaven emplaçades en ubicacions molt cèntriques que ara resulten econòmicament inviables, aquestes noves llibreries es troben en barris més populars i han ajudat a articular-los culturalment, socialment i comercialment, convertint-se en uns agents de dinamització de primer ordre.

“a barcelona s’ha produït un procés de renovació de locals”

Així doncs, el que s’ha produït a Barcelona ha estat una renovació del parc de llibreries de la ciutat, en un procés de substitució que potser és dolorós per la pèrdua d’un món cultural que ja no existeix, però que no deixa de ser la manera que s’ha trobat des de l’àmbit llibreter per adaptar-se a una nova realitat. Aquest procés, de moment, no s’ha dut a terme, a Tarragona. Perquè, en resum, el que és realment preocupant no és tant que La Capona tal i com la coneixem ara tanqui, per molt de greu que ens sàpiga, sinó que a Tarragona no s’obrin noves llibreries.

Foto de família dels autors que van participar en el berenar de Sant Jordi de l’any 2016, a La Capona. Foto: Laia Poblado.

Pot suposar el tancament de La Capona un revulsiu perquè comencin a aparèixer nous projectes llibreters? De moment, el primer moviment l’ha fet la PIMEC-Comerç, que ha manifestat que està fent gestions per trobar un emprenedor que s’atreveixi a agafar-ne el relleu, amb l’ajuda de l’administració i de la universitat. Aquesta operació, però, presenta la dificultat de trobar un inversor amb recursos suficients i prou sentit de ciutat i també de país per entendre que un projecte com el de La Capona és molt important per a la vida cultural no només de Tarragona sinó també de tot el Camp. Veurem com decanta, aquesta proposta.

“un nou projecte ha de comptar amb la complicitat de la ciutadania”

El que sí que està clar, però, és que perquè qualsevol projecte d’una nova llibreria a Tarragona avanci, ha de comptar amb les complicitats no només de les administracions, sinó també de la ciutadania. Tots els tarragonins i tarragonines hem d’entendre que les llibreries de proximitat com La Capona, que suposen un agent cultural, social i comercial de primer ordre a la ciutat, no viuen del romanticisme i que si no poden fer negoci és difícil ja no que tanquin, sinó ja directament que obrin.

Pineda Vaquer
Pineda Vaquer
Historiadora
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here