«Civilització o barbàrie». Amb aquesta disjuntiva planteja les eleccions generals que se celebraran el pròxim 2 d’octubre al Brasil l’exassessor del gabinet de Lula da Silva, Paulo Maldos, que ha visitat Tarragona acompanyat de la Fundació Pere Casaldàliga i del Comitè Óscar Romero de Tarragona i Reus. En aquests dies, Maldos ha ofert, a diferents llocs de Catalunya —i també a la nostra ciutat—, un seguit de xerrades en què dona a conèixer les seves impressions sobre la situació política del seu país, que des de 2019 està governat per l’extrema dreta.
entrevista al brasiler paulo maldos, exassessor de lula da silva
La «barbàrie» a la qual Maldos fa esment té nom i cognoms: Jair Messias Bolsonaro. Només cal repassar l’hemeroteca per confirmar com s’expressa: «Soc militar, la meva especialitat és matar», «L’error de la dictadura va ser torturar i no matar», «No combatré ni discriminaré, però si veig dos homes petonejant-se pel carrer els colpejaré», «No fan res [en un kilombo, antiga comunitat d’esclaus negres], jo crec que no serveixen ni per procrear», o «Ho vaig fer bé amb els meus quatre fills, però a la cinquena vaig fallar i em va sortir una dona».
a tarragona parla del risc que la ultradreta continuï governant
Front aquestes —i altres— declaracions sobrevola una mateixa pregunta: com ha pogut arribar a la presidència del Brasil un home amb aquestes conviccions? En una entrevista amb el FET, Maldos atribueix el seu ascens, en gran part, a una estratègia d’imatge pública molt concreta, que s’ha recolzat en el «discurs de l’odi» i l’allau de fake news a les xarxes socials. «Ell es presenta com a antisistema i agita el fantasma de la corrupció generalitzada, davant del qual s’erigeix com el salvador, com un líder messiànic. Pensa que les seves bases l’anomenen “Mito”. Però és curiós, perquè aquest “antisistema” fa més de vint anys que està al parlament, és a dir, que té una llarga trajectòria dins del sistema. És una figura de poder», denuncia. Maldos també recorda que les institucions judicials van «obrir el camí de Bolsonaro quan van callar amb l’empresonament de Lula, a qui van negar durant una temporada la possibilitat, fins i tot, de concedir entrevistes».
bolsonaro, president del brasil, representa la “barbàrie”
Els paral·lelismes amb Trump són tan evidents que Maldos no descarta que, en cas de derrota, Bolsonaro, com el seu homòleg estatunidenc, s’aferri al càrrec: «Desacreditarà el procés electoral, i, si convé, atiarà el cop d’Estat». De fet, aquest és un escenari que, segons Maldos, ja s’ha començat a abonar: «Ha demanat una auditoria privada de les urnes, s’ha manifestat contra el vot electrònic, que al Brasil funciona perfectament des de fa més de vint anys, i ha dit que només Déu el traurà de la cadira». En les darreres setmanes també ha demanat a les forces armades brasileres que «protegeixin el país», tot i que l’exassessor de Lula adverteix que el cop podria ser portat a terme, directament, per «grups de gent feixistitzada». No és balder, al seu parer, que al 2021 el govern actual canviés «la legislació sobre armes per facilitar-ne l’accés», i que els clubs de tir s’hagin convertit en «un espai de trobada social entre partidaris de Bolsonaro».
maldos aposta per articular “un front democràtic”
Maldos es mostra convençut que «cal articular un front democràtic» al més ampli possible per derrotar Bolsonaro. Per això justifica la decisió del Partit dels Treballadors de sumar esforços amb el centredreta de Geraldo Alckmin, amb qui històricament havia rivalitzat: «Hem viscut uns anys de política de destrucció i cal que junts, des de les esquerres fins a la dreta democràtica, posem en evidència el caràcter anticivilitzatori de Bolsonaro. Els seus projectes a l’Amazònia, sense anar més lluny, no només posen en risc el Brasil, sinó també l’espècie».
a l’octubre hi haurà eleccions al brasil
De la «necropolítica», en paraules de Maldos, s’hauria de passar, doncs, a «la reconstrucció nacional». El país ha estat un dels més afectats per la gestió de les conseqüències de la pandèmia de la Covid-19, pateix una inflació i uns índexs de falta de treball elevats, i les desigualtats hi continuen sent extremes. Els reptes de govern, després de l’etapa Bolsonaro, segons Maldos, seran molts: portar a terme una política econòmica que arribi als més febles, fomentar els llocs de treball, reconstruir el sistema d’ensenyament públic, protegir el medi ambient enfront de determinats interessos empresarials, combatre el racisme, les agressions masclistes i la lgtbifòbia, perseguir el treball esclau i vetllar pels drets dels indígenes i dels pobles tradicionals, entre d’altres.
“el bisbe casaldàliga és una figura clau en la democràcia brasilera”
Per a Maldos, en l’alternativa a Bolsonaro és clau la participació social, que recull la Constitució de 1988, i que és un concepte en la importància del qual va influir, explica, el català Pere Casaldàliga, a qui veu com una «figura fonamental per a la construcció de la democràcia brasilera». A banda dels comitès populars, que vincula a l’educació i la formació, Maldos ressalta el paper, dins els moviments socials, dels col·lectius LGTBI, de Convergência Negra, i, en especial, del Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra (MST), que considera «únic» i «exemplar». «L’objectiu ha de ser conformar, cada cop més, una societat civil robusta, forta», afirma.
“vox té contactes estrets amb bolsonaro”
Malgrat que faltin encara uns mesos per a la contesa, a la política brasilera ja es viu un clima preelectoral, i allò que sembla lluny, en un món globalitzat, pot resultar bastant més pròxim, per les repercussions que pot comportar. En aquest sentit, Maldos creu que el testimoni de la realitat brasilera dels darrers anys pot ser útil per fer front a l’amenaça obertament antidemocràtica que representa, a l’Estat espanyol, VOX, un partit que «manté contactes estrets amb Bolsonaro per mitjà d’un dels fills del president, Eduardo Bolsonaro».
L’exassessor de Lula sosté el convenciment que rere els uns i els altres hi ha el mateix radicalisme destructiu: «Sempre proven de carregar-se els valors i els consensos més essencials. Aquí em consta que també ho han intentat, per exemple, amb Lluís Companys, que per a vostès és una figura representativa». Maldos mira cap al Brasil amb l’esperança d’un canvi polític i el neguit de l’amenaça d’una «resposta sanguinària» de l’extrema dreta del país, però també mira cap al món amb el desig que no hi hagi mai, en cap indret, un altre Bolsonaro al poder.
