Amb la mel als llavis. La magnífica recta final de la temporada havia generat un moment i un ambient ideals per assolir l’ascens a Segona Divisió, però el Nàstic s’ha trobat amb una roca en l’últim tram del trajecte, el Vila-real B, i ha tirat per terra les il·lusions dels tarragonins.
Aquestes són sis claus que ajuden a entendre l’èxit de les darreres jornades del Nàstic, tot i no haver aconseguit l’objectiu en els últims 90 minuts del curs. En destaquem tres com a club i tres més en l’àmbit estrictament futbolístic.
En l’àmbit més institucional:
– Un club arrelat, amb una destacada massa social. Tot i les escasses alegries dels darrers anys, lluny del futbol professional, el Nàstic compta amb el suport d’un mínim de 3.000 – 4.000 socis i seguidors disposats al que sigui, com revela el desplaçament de prop d’un miler de persones disposades a fer més 2.000 quilòmetres en menys de 48 hores. L’afició hi és i l’entitat hauria de gestionar millor aquest factor social clau.
– Un club que s’havia tret del damunt les urgències per pujar de categoria. Això ha permès transitar per la temporada amb certa calma i tranquil·litat, tot i que el joc i els resultats en ocasions no eren massa optimistes. El sanejament econòmic de l’entitat, esborrant els forats dels passat, ha contribuït a generar un ambient poc tensionat i propici al treball col·lectiu.
– L’estabilitat de tres temporades en la direcció esportiva de Sergi Parés -un home de personalitat forta- ha permès frenar en bona part el ball d’entrades i sortides d’entrenadors d’èpoques anteriors. El mateix tècnic avui elogiat, Raül Agné, fa dos mesos estava a la corda fluixa i finalment es va garantir la seva continuïtat.
En l’àmbit estrictament esportiu:
– Un equip -amb una defensa molt sòlida i fiable i un excel·lent porter- que aprofita al màxim el poc perill que crea a cada partit. Una fortalesa, però, no demostrada a la final de Vigo.
– La confiança que dona guanyar cinc partits consecutius ha fet incrementar fins al final l’esperit competitiu del vestidor. Aquest factor, però, tampoc es va imposar contra el Vila-real B.
– La personalitat de Raül Agné, un tècnic amb experiència i trajectòria, capaç d’aguantar crítiques i mals resultats.
Ara toca repensar el futur de l’equip. Fa dos mesos, gairebé ningú no creia en la lligueta d’ascens i a última hora s’ha tocat amb els dits la Segona Divisió. Toca insistir, toca perseverar i toca millorar.
