A Su paquete, l’obra musical que Nebulosa Teatre va portar a la Mostra de Teatre Jove de Tarragona el passat dilluns 6 de juny al vespre, el paquet era l’excusa. Donava joc, no només en un sentit picant —que se sobreentén des del títol mateix— sinó també des del punt de vista argumental. Era allò que el director de cinema Alfred Hitchcock va definir com un McGuffin, un element que serveix per crear una expectativa, un objecte- pretext que té com a funció la de facilitar la construcció de tota una narració al seu voltant. Al final de la representació, durant el col·loqui, algú va preguntar, en veu alta, el que bona part dels concurrents, un cop abaixat el teló, també es devia plantejar: què hi havia en el paquet en qüestió? I la resposta més succinta era clara i hitchconiana: un McGuffin.
“su paquete”, Una aposta musical amb expectativa hitchconiana
L’oficina d’una empresa de missatgeria és l’espai on fonamentalment transcorria l’acció. Una oficina, per cert, que algunes nits es transformava en la sala de festes dels treballadors, que s’havien posat d’acord perquè els superiors no s’assabentessin d’aquesta doble funció del local. L’arribada d’un becari sense gaire ganes de dedicar-se a l’ofici, i que somnia amb ser punxadiscos, malgrat les suspicàcies inicials que desvetlla, anima encara més l’ambient, fins que tot plegat es comença a torçar quan el supervisor, el càrrec intermedi —i còmplice festiu—, decideix trametre el misteriós paquet d’un mafiós a canvi d’una quantitat de diners suculenta. La conxorxa, però, sembla predestinada a la fallida.
La intervenció del becari —joveníssim actor— va ser molt aplaudida al llarg de la representació, així com també les escenes d’una major intenció còmica, en especial les del personatge que encarnava el supervisor, celebrades com un títol futbolístic per uns nois de la platea alta que semblaven sortits del zoològic —hi ha goril·les que criden amb més gràcia, tot sigui dit—. Però no cal patir en excés, perquè el que aquesta anècdota —aliena al grup, que ja ens disculparà la digressió— il·lustra és que la Mostra de Teatre Jove també exerceix una funció social important, que potser, a la llarga, qui sap, aconsegueix els efectes civilitzants desitjats.
Tornem a l’obra, però, que és allò que realment ens ha d’ocupar. Com que es tractava d’un musical, les ganes de fer riure pròpies de la companyia es barrejaven amb les actuacions en directe en aquest text de Raquel Rodríguez, qui també es va encarregar, entre d’altres, de les tasques de lletrista, que mereixen un reconeixement. Un esforç de creació pròpia que no tan sols els va reclamar moltes hores, sinó que també va fer aflorar moltes emocions a dalt de l’escenari. Això és degut al fet que si la companyia es va decidir a presentar un musical va ser, precisament, perquè una de les integrants del grup, que malauradament va traspassar l’any passat, havia insistit molt, abans de finar, en explorar junts aquesta opció. Així, doncs, Su paquete va ser l’homenatge sentit de Nebulosa Teatre a la seva estimada companya. «No plorem la seva mort, celebrem la seva vida», va dir, Rodríguez, després de la projecció d’un vídeo-homenatge que va ser el colofó i el moment més emotiu de la nit, que va acabar prenent un aire cerimonial.
“Un esforç de creació pròpia que va fer aflorar moltes emocions”
I és que la Mostra de Teatre Jove també demostra, per al públic que hi assisteix amb mirada atenta, tot el que implica crear un grup de teatre. La complicitat que es manifesta dalt i baix de l’escenari —d’una manera més explícita, al col·loqui— entre els que hi participen, el sentit vocacional, l’amistat, la generositat o l’agraïment, valors que també
sorgeixen i es refermen gràcies al teatre.
Article escrit amb les aportacions de l’alumna Julia Casas, del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral de l’Institut Antoni de Martí i Franquès, i el suport del periodista Enric Garcia Jardí.
